Les controvertides reformes electorals a Nova Caledònia seran suspeses, segons ha anunciat el president francès, Emmanuel Macron, després d'un període de disturbis mortals en el territori francès del Pacífic. Les reformes, que haurien alterat el dret a vot, són impugnades pel poble indígena canac que diu que quedarien encara més marginats si els canvis es duessin a terme. "El projecte de llei constitucional en relació amb Nova Caledònia... ha decidit suspendre'l", segons ha dit el president francès aquest mateix dimecres.
Macron va visitar Nova Caledònia al maig després que la ira per les reformes electorals provoqués setmanes de disturbis, incendis provocats i saquejos que van deixar nou morts en la pitjor violència a l'arxipèlag en dècades. Després de 18 hores al terreny, es va anar prometent que les reformes no s'impulsarien per la força, però que la situació es revisaria novament d'aquí a un mes.
Ara sembla que el president francès ha pres una decisió més ferma. “No podem deixar l'ambigüitat durant aquest període. S'ha de suspendre per donar plena força al diàleg sobre el terreny i la tornada a l'ordre”, ha destacat Macron. Tot i que va ser aprovada tant per l'Assemblea Nacional com pel Senat de França, la reforma estava esperant que un congrés constitucional de les dues cambres es convertís en part de la llei bàsica.
Però amb l'Assemblea Nacional dissolta abans d'una elecció anticipada convocada per Macron, el congrés no es podria haver celebrat abans de la data límit del 30 de juny, el dia en què els votants aniran a les urnes a la primera volta de les eleccions.
Els moviments independentistes ja havien vist la reforma electoral com a morta i enterrada, ateses les eleccions parlamentàries anticipades, provocades per la derrota dels aliats de Macron per part de l'extrema dreta a les eleccions europees de diumenge. "Tots podem estar d'acord que les eleccions europees van acabar amb el projecte de llei constitucional", ha dit aquest dimecres el Partit d'Alliberament Kanak (Palika) abans de les declaracions de Macron. "Aquest hauria de ser un moment per reconstruir la pau i els llaços socials", assegurava.
Les protestes i disturbis a Nova Caledònia
La violència a Nova Caledònia va esclatar el 13 de maig en resposta als intents del govern de Macron d'esmenar la Constitució francesa i canviar les llistes de votants a Nova Caledònia.
Els indígenes canacs representen al voltant del 41% de la població i els canvis donarien dret a vot a desenes de milers de residents no indígenes. Els líders locals temen que el canvi dilueixi el vot canac i soscavi els esforços de llarga data per assegurar la independència.
Durant els disturbis, ambdós costats de l'amarga divisió de Nova Caledònia (els indígenes canacs que volen la independència i els lleials a França) van aixecar barricades. Alguns es rebel·laven contra les autoritats i altres protegien les seves llars i propietats.