Els expresidents Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy han donat suport a l'informe jurídic que aquest divendres ha presentat l'exmandatari colombià Andrés Pastrana davant la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (CPI) per denunciar "violacions generalitzades i sistemàtiques de drets humans", inclosos "els crims de lesa humanitat", del règim veneçolà de Nicolás Maduro, i han demanat que actuï "amb urgència". Els signants asseguren davant la fiscalia que "els fets previs i posteriors a les eleccions presidencials del passat 28 de juliol a Veneçuela" són una "pràctica de "terrorisme d'Estat", segons han informat en un comunicat, els denunciants, entre qui també hi ha els colombians Álvaro Uribe i Iván Duque, l'argentí Mauricio Macri, el mexicà Vicente Fox o el bolivià Carlos Mesa.
I en aquest sentit, han assenyalat que "els crims de lesa humanitat que s'han executat i es continuen executant en línia de continuïtat, incloent-hi la recent ordre d'aprehensió contra el veritable president electe, Edmundo González Urrutia, són l'obra d'una estructura militar operacional la cadena de comandament de la qual exerceix directament Nicolás Maduro Moros".
El suport de la Iniciativa Democràtica d'Espanya i les Amèriques
Presentat per Pastrana, l'informe jurídic contra el president de Veneçuela ha rebut el suport de 31 membres d'Iniciativa Democràtica d'Espanya i les Amèriques (IDEA-Democrática), un fòrum integrat per ex caps d'Estat i de Govern, ha precisat aquesta organització. Els exmandataris li demanen a la Fiscalia de la CPI que "prengui consciència de la responsabilitat que té el president Maduro en tots els actes criminals que s'estan cometent", ha explicat a EFE l'advocat penalista espanyol Blas Jesús Imbroda, que ha acompanyat Pastrana al lliurament de l'informe jurídic, juntament amb l'exambaixador veneçolà Víctor Rodríguez Cedeño, negociador de l'Estatut de Roma de la CPI.
"La política del terror" de Maduro
Amb sis pàgines, l'informe explica jurídicament que "Maduro és el comandant en cap, és el cap, la cúspide del poder, ja que a més de ser president del govern és el comandant en cap. Allà funciona el que es diu el Comandament Estratègic Operacional, que mana ell i és el que duu a terme la política de terror d'Estat a Veneçuela," ha assenyalat Imbroda. "Aquest règim militar ara imperant i substitutiu de la república civil és el veritable amo dels poders de l'Estat i de les riqueses econòmiques, i el responsable, com a dictadura militar repressora i terrorista, dels crims investigats pel Tribunal, recreant-se a Veneçuela l'experiència tràgica de les dictadures militars del Con Sud llatinoamericà", afirmen els exmandataris. Aquesta denúncia, que es fa extensiva als membres de l'Exèrcit veneçolà per ser el suport fonamental del règim de Maduro, se suma a la causa oberta contra Veneçuela a la CPI.
El novembre de 2021, la fiscalia de la CPI va obrir una investigació formal contra Veneçuela després d'haver examinat les denúncies del Perú, Argentina, Canadà, Colòmbia, Xile i el Paraguai, assegurant que al país s'havien comès crims de lesa humanitat des del 12 de febrer de 2014. L'oficina de la fiscalia, que no va voler fer comentaris per salvaguardar la "confidencialitat" del procediment, va dir a l'agost que està "monitorant activament" la situació a Veneçuela després de les eleccions presidencials que es van celebrar el juliol, que el president Nicolás Maduro assegura haver guanyat, i que no ha reconegut part de la comunitat internacional per no haver pogut veure les actes.
En una nota distribuïda llavors als mitjans, la Fiscalia va assegurar que havia rebut "múltiples informes de casos de violència i altres denúncies després de les eleccions" i ha convidat qualsevol "individu i organització" que pugui tenir "informació que pugui ser rellevant" per a la investigació en curs que la presenti. A més, el fiscal Karim Khan ha assenyalat que el seu departament "ha entaulat diàleg amb el govern de Veneçuela al més alt nivell per subratllar la importància de garantir que es respecti l'estat de dret en el moment actual i emfatitzar que totes les persones han d'estar protegides de violacions que puguin constituir crims de l'Estatut de Roma". La investigació oberta a la CPI es duu a terme contra Veneçuela i no contra cap alt càrrec del país llatinoamericà.