El govern espanyol ha reclamat formalment aquest divendres a Israel a través d'una nota verbal que reverteixi la seva decisió de prohibir al consolat general d'Espanya a Jerusalem donar servei als palestins, unes limitacions que entrarien en vigor aquest dissabte. Així ho ha anunciat el ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, en una entrevista a Onda Cero, i després ho ha reiterat des de Praga (República Txeca), on es troba per la reunió de membres de l'OTAN. El Govern de Benjamin Netanyahu ha imposat aquest càstig arran del conflicte diplomàtic pel reconeixement de l'estat de Palestina per part d'Espanya i per l'encreuament de retrets amb motiu de la matança que l'exèrcit israelià perpetra a Gaza des de fa vuit mesos, que ha deixat ja més de 35.000 civils palestins assassinats i que el govern espanyol qualifica de genocidi.
El titular d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha donat instruccions perquè el Consolat d'Espanya a Jerusalem no presti servei a l'Autoritat Palestina ni porti a terme funcions consulars o d'un altre tipus per als palestins de Cisjordània, sense consentiment previ per escrit d'Israel. La mesura es va adoptar en resposta al reconeixement de l'estat palestí per part del govern que encapçala Pedro Sánchez i també amb motiu del lema propalestí “Palestina serà lliure, des del riu fins al mar” emprat per part de la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que va ser considerat “antisemita” per part d'Israel.
“Hem traslladat una nota verbal al govern israelià en la qual rebutgem qualsevol obstacle a l'activitat normal del Consolat General d'Espanya a Jerusalem, perquè té un estatut que està garantit pel Dret Internacional i per la Convenció de Viena”, ha explicat Albares. Aquest estatut, ha afegit el ministre, “no es pot canviar unilateralment per part d'Israel”, sinó que el que existeix és una “reciprocitat” en les garanties, privilegis i immunitats entre representacions diplomàtiques, d'aquí el que l'Executiu estatal hagi rebutjat “de pla” la decisió i hagi demanat que “es reverteixi”.
Aliança Espanya-Irlanda-Noruega contra les “falsedats i calúmnies” d'Israel
D'altra banda, Albares ha indicat que Espanya treballa també juntament amb Irlanda i Noruega, els altres dos països europeus que aquest dimarts també van reconèixer a Palestina, per a fer una “comunicació conjunta” enfront de les “falsedats i calúmnies” abocades per Katz contra els tres governs en els últims dies. El ministre ja havia avançat el dimarts que aquesta resposta seria conjunta i seria “ferma i serena” quan els tres països ho consideressin adequat i no quan Israel intentés forçar-los a fer-ho, denunciant que el que buscava el Govern de Benjamin Netanyahu era desviar l'atenció del reconeixement de Palestina.
D'acord amb el tribunal internacional de la Haia
D'altra banda, el cap de la diplomàcia espanyola ha reiterat que a qui correspon dictaminar si a Gaza s'està cometent un genocidi per part d'Israel és el Tribunal Penal Internacional de la Haia, que investiga la guerra, i ha insistit de nou que l'Executiu donarà suport a “la decisió que prengui”. Preguntat sobre quina és la seva definició de genocidi, Albares ha afirmat que “és l'intent sistemàtic d'erradicar un grup humà, sigui per la seva procedència racial, ideològica, qualsevol mena d'orientació, allí on es trobi”, si bé no ha volgut entrar en “una discussió verbal” sobre si és el que està fent Israel en la Franja. “L'important” en aquests moments, ha afegit, és que tots treballin per a “parar aquesta guerra immediatament, acabar amb el bombardeig de població civil que està causant tantes morts i tant de dolor innecessari, i per descomptat que s'apliquin les mesures que la Haia està dictant”, en referència a l'ordre de parar l'ofensiva israeliana sobre Rafah.