Després d'una reunió de més de cinc hores, el govern d'Israel ha aprovat aquest dissabte a la matinada l'acord d'alto el foc i intercanvi d'ostatges i presoners amb el grup islamista Hamàs. D'aquesta manera, es produeix una pausa en l'escalada de violència a Gaza, que després de quinze mesos d'ofensiva israeliana sobre l'enclavament palestí ha deixat prop de 48.000 morts, un territori assolat i el 90% de la població desplaçada. L'acord entrarà en vigor aquest diumenge 19 de gener, segons ha indicat l'Oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, en un comunicat. Qatar, país clau com a mediador entre Israel i Hamàs, ha precisat que serà a les 8:30 h. A partir de llavors, començaran els primers alliberaments d'ostatges i presos per les dues parts.
L'acord es va posar sobre la taula dimecres. El gabinet de seguretat havia donat prèviament la seva benedicció a l'acord d'alto el foc aquest divendres, però feia falta una votació del gabinet de Netanyahu perquè quedés en ferm, que s'ha aconseguit en aquesta matinada en una de tensa i llarga reunió en la qual els ministres més extremistes de l'Executiu de coalició han expressat la seva oposició. Els mitjans de comunicació locals informen que 24 ministres van votar a favor i vuit en contra. Segons el diari The Times of Israel, els vuit ministres que s'oposen a l'acord són David Amsalem i Amichai Chikli, del partit Likud (el partit de Netanyahu); Itamar Ben Gvir, Yitzhak Wasserlauf i Amichai Eliyahu, de Otzma Yehudit, i Bezalel Smotrich, Orit Strock i Ofir Sofer, del Partit del Sionisme Religiós. Aquests darrers han amenaçat de sortir del govern de coalició.
A més de Qatar, en la mediació han participat també Egipte i els Estats Units, representants dels quals s'han reunit al Caire i supervisaran el desplegament de l'acord. A les recents reunions han assistit també representants d'Israel i de l'Autoritat Nacional Palestina, que governa en parts de la Cisjordània ocupada. Les reunions s'han donat en un "ambient positiu" i hi ha hagut "consens", segons han expressat fonts coneixedores de tot a EFE.
L'acord entrarà en vigor el migdia del diumenge 19 de gener, amb una primera fase que s'estendrà per un període de 42 dies en què es donarà llum verda per a l'entrada d'uns 600 camions amb ajuda humanitària i combustible a tota la Franja de Gaza i la rehabilitació d'hospitals. En aquesta primera fase, Hamàs alliberarà un total de 33 ostatges israelians a canvi de l'excarceració per Israel d'un nombre no especificat de presos palestins. Es reobrirà de manera controlada el pas de Rafah, el costat palestí a càrrec de l'ANP, i podran sortir ferits i malalts per a ser tractats. Hi haurà inspecció de camions. Durant el desenvolupament d'aquestes accions, les parts concretaran els detalls d'una segona i tercera fase.
El Ministeri de Justícia d'Israel ha publicat poc després d'aprovar l'acord una nova llista amb 737 presoners palestins que seran alliberats durant la primera fase de l'acord d'alto el foc aconseguit aquest dissabte. Si bé el Ministeri ja havia publicat prèviament una llista amb els 95 presos palestins que seran alliberats el diumenge a canvi de 33 ostatges israelians, després de l'anunci de l'acord aquesta llista ha estat actualitzada. No obstant això, els nous presoners que apareixen en la llista no serien alliberats aquest mateix diumenge, sinó durant el desenvolupament de la primera fase de l'acord, que comprèn 42 dies. El missatge del ministeri indica que l'alliberament dels 95 presos del primer llistat tindrà lloc "no abans" de les 14.00 GMT del diumenge 19 de gener.
Els EUA proposen un pla de postguerra
El passat 14 de gener, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha anunciat que lliurarà a la pròxima Administració, la de Donald Trump, un pla de postguerra per a la Franja de Gaza, el qual inclou un govern unitari amb Cisjordània supervisat per la comunitat internacional. Sota aquesta proposta, la comunitat internacional ajudarà a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) a "establir un govern interí" a Gaza amb responsabilitat sobre l'accés a l'aigua, l'energia i la salut, triat per "consulta" popular i que acabarà lliurant el poder a una ANP "reformada tan aviat com sigui possible", ha detallat Blinken.