L'ultraliberal Javier Milei, president de l'Argentina, segueix aplicant el seu full de ruta sense aturador. El Govern de l'Argentina ha anunciat un veto en tota l'administració pública per a la utilització del llenguatge inclusiu i la perspectiva de gènere, sota l'argument que "s'ha utilitzat com a negoci de la política", només unes hores després que el Ministeri de Defensa també confirmés una mesura similar. El portaveu presidencial, Manuel Adorni, ha explicat que la mesura implicarà que les administracions no podran utilitzar el llenguatge de gènere neutre o símbols com l'arrova o la ics. També s'evitarà "la innecessària inclusió del femení", ha afirmat el portaveu de Javier Milei davant els mitjans. "El llenguatge que contempla a tots els sectors és el que utilitzem en la llengua castellana, és l'espanyol", ha justificat Adorni, que no veu necessari introduir noves "estructures" per a donar cabuda a altres sensibilitats.
El ministre de Defensa, Luis Petri, havia establit també el dilluns "l'obligatorietat de l'idioma castellà, conforme a les normes de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE)", amb l'objectiu "eliminar formes incorrectes del llenguatge" que puguin "generar una interpretació errònia" i afectar fins i tot el desenvolupament d'operacions militars. "Les comunicacions en l'àmbit de la Defensa Nacional han de ser breus, clares i concises d'acord amb el que estableixen els reglaments militars corresponents", recull una resolució del Ministeri, que adverteix amb mesures contra els qui incompleixin aquestes noves directrius.
Milei proposa un projecte per derogar la llei de l'avortament a l'Argentina
Les mesures ultraliberals del govern de Javier Milei no només són econòmiques. De la mateixa forma que ha prohibit l'ús del llenguatge inclusiu, el govern ultra també està tractant d'il·legalitzar l'avortament. El partit de Milei, La Libertad Avanza, va presentar el passat 8 de febrer un projecte per derogar la llei de l'avortament, que es va aprovar fa pocs anys a Argentina després de dècades de lluita. El projecte demana la derogació de la Llei d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE), aprovada el 30 de desembre del 2020 i promulgada el 14 de gener del 2021, i que l'avortament sigui un delicte penal tant per a la dona com per als qui participin en la intervenció. El text no presenta eximent en els casos de violació, tot i que deixa a criteri del jutge que disposi l'excepció de la pena per a la dona “en atenció als motius que la van impulsar a cometre el delicte, la seva actitud posterior, i la naturalesa del fet". La dona seria sancionada amb una pena de presó d'un a tres anys.