La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans (DGDH), que depèn de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, ha enviat a l'ONU dos informes que assenyalen la "indefensió que generen per als drets humans el delicte de sedició espanyol i les actuacions del Tribunal de Comptes".

Així ho han indicat en un comunicat, on també s'especifica que els documents defensen la "necessitat de modificar el delicte de sedició a Espanya per protegir el dret a la protesta", i asseguren que l'actuació del Tribunal de Comptes genera un impacte en la llibertat d'expressió, de participació política i de la garantia del principi de tutela judicial efectiva.

Portar-ho al Consell de Drets Humans 

Tots dos informes s'han lliurat al relator especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d'Associació de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans, Clément Nyaletsossi Voule, amb l'objectiu que s'incorporin a l'informe que presentarà al Consell de Drets Humans que abordarà la seva protecció en protestes pacífiques durant situacions de crisi.

Indefensió davant el Tribunal de Comptes 

L'informe Les actuacions del Tribunal de Comptes i els drets a la participació política, a un judici just i a la llibertat d'expressió considera que els procediments del Tribunal de Comptes no ofereixen les garanties necessàries i "generen indefensió".

El document, elaborat per la DGDH, assegura que el Tribunal de Comptes s'extralimita en les seves funcions i que compta amb "biaixos polititzats en el procés d'elecció dels membres i en la seva funció jurisdiccional, desvinculada de la justícia ordinària".

Possible penalització de drets fonamentals

D'altra banda, l'informe El delicte de sedició i el dret a la protesta, elaborat pel despatx d'advocats Xarxa Jurídica, sosté que l'actual concepció de la sedició en el Codi Penal obre la porta a penalitzar drets fonamentals i, després de comparar la normativa en 17 països, conclou que "el cas espanyol no té homòlegs en el context europeu i obeeix a criteris de criminalització o càstig desfasats respecte als estàndards europeus".

També assegura que la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem sobre el delicte de sedició "no és clara ni precisa ni previsible, vulnera principis de legalitat" i provoca inseguretat jurídica, a més de situar la desobediència civil no violenta multitudinària en aquest delicte, sense que la renúncia a la violència impliqui cap diferència, segons la conselleria.