Suïssa acull aquest cap de setmana la primera cimera per la pau a Ucraïna d'abast mundial. Una cita impulsada pel mateix Volodímir Zelenski amb l'objectiu de reforçar el suport internacional a la causa ucraïnesa i estendre-la més enllà dels socis occidentals. Per això, en aquesta ocasió no només hi han participat habituals aliats incondicionals, sinó també països dels més diversos horitzons i representant de totes les regions del món. En total, 92 estats hi han participat formalment a través dels seus caps de govern, ministres i ambaixadors vinguts de tots els continents. Una autèntica cimera d'abast mundial, si bé amb una presència occidental encara majoritària, i amb absències destacades, principalment les de Rússia i la Xina.

Al llarg del cap de setmana, els diferents països han pogut exposar les seves diferents visions i preocupacions pel que fa a la guerra a Ucraïna. El risc nuclear que tant inquieta el Japó, la crisi alimentària viscuda a l'Àfrica per la interrupció de les exportacions de cereals d'Ucraïna i de fertilitzants de Rússia, l'augment dels costos de les importacions a Llatinoamèrica i l'amenaça existencial que per als europeus representa aquesta guerra han estat algunes de les qüestions destacades en les intervencions dels líders polítics que s'han reunit a Suïssa. Cadascú —des de la perspectiva de la seva situació geogràfica, dels seus llaços comercials o econòmics amb Ucraïna o Rússia, i de les seves pròpies històries de conflictes i colonialisme— ha ofert la seva visió sobre la via de sortida del conflicte, que ja ha deixat desenes de milers de morts entre les forces combatents i diversos milers entre la població civil.

La conferència internacional ha tingut per objectiu reunir idees sobre com encarar Rússia en unes futures negociacions de pau, amb un Zelenski decidit a reunir un ampli suport al seu pla, que passa per recuperar tot el territori ucraïnès perdut. En els últims dies, Vladímir Putin ha presentat una proposta d'alto el foc immediata a canvi de quedar-se els territoris ocupats, i aquesta ha rebut el rebuig predictible dels Estats Units i Europa. Els representants occidentals han acusat Rússia de cercar una "rendició" d'Ucraïna amb aquest oferiment, argumentant que no es pot permetre la cessió de sòl ucraïnès, perquè la història dicta que això només augmenta l'esperit imperialista i el risc d'agressions a altres països. Malgrat això, també s'ha coincidit que la guerra no pot prolongar-se indefinidament, perquè "és perillós i insostenible per a Ucraïna i per a Europa".

Rússia, absent

L'absència de Rússia ha estat imposada per Zelenski. Com que Kíiv no volia que participés l'estat agressor, argumentant que "no pot garantir-se que actuï de bona fe" a la cimera, Suïssa s'ha abstingut de convidar Putin, si bé els amfitrions i també Ucraïna estudien la possibilitat que s'incorpori més endavant, de manera que la cita passi de ser un mer esforç simbòlic en una autèntica taula de negociacions per aconseguir avenços en la resolució de la guerra. Una futura cimera de pau amb majúscules en què, inevitablement, també serà indispensable la presència de la Xina, absent aquest cap de setmana i principal aliada de Putin.