El Parlament de Grècia ha aprovat el matrimoni homosexual i l'adopció de menors per part de parelles del mateix sexe, una mesura impulsada pel Govern conservador malgrat la frontal oposició de la influent Església ortodoxa. Amb 176 vots a favor, 76 en contra i 2 abstencions, la reforma s'ha aprovat folgadament, gràcies als vots de diversos partits opositors, ja que una part dels 158 diputats del partit governamental, la conservadora Nova Democràcia (ND), han votat en contra, s'han abstingut o han sortit de la Cambra.
Grècia es converteix així al país número 20 d'Europa i el primer cristià ortodox en permetre el matrimoni de parelles del mateix sexe. El cap de Govern conservador, Kyriakos Mitsotakis, ha donat llibertat de vot als legisladors de la seva formació després de l'oposició interna de l'ala més conservadora a la mesura.
Una de les promeses clau de la campanya
Des de 2015, Grècia reconeix una unió civil per a parelles del mateix sexe, encara que sense els mateixos drets que els del matrimoni heterosexual. El primer ministre va fer de l'aprovació del matrimoni igualitari una de les seves promeses clau a la campanya en la qual va aconseguir una clara victòria el juny de 2023, i ha mantingut la seva paraula malgrat la rotunda oposició de la molt influent Església ortodoxa.
L'església, al marge
Mitsotakis ha demanat en repetides ocasions a l'Església ortodoxa que no interfereixi en els assumptes propis de l'Estat, i aquest dijous fins i tot ha evocat un passatge bíblic en el debat parlamentari: "Al César el que és del César i a Déu el que és de Déu". El primer ministre ha vingut argumentant que la reforma permet acabar amb nombroses incongruències legals que afecten moltes famílies, malgrat que la reforma ha enfurismat part dels seus votants.
Amb la nova legislació, parelles del mateix sexe tindrien més tranquil·litat en alliberar-se de la preocupació de perdre la custòdia dels seus fills en algunes circumstàncies.
"Avui és un dia d'alegria i el festejarem com cal", ha relatat a EFE Lío Emanuilidu, que fa sis anys va tenir amb la seva companya un fill després d'un procés de fecundació in vitro, però només ella té drets sobre el menor, ja que per a l'Estat grec és de "pare desconegut".
Emanuilidu explica que ja va fer tots els preparatius i ha fixat el 8 de març per casar-se, principalment perquè la seva parella pugui tenir la pàtria potestat del nen i es deslliuri de l'"enorme sentiment d'inseguretat i por" que si a ella li passés alguna cosa el seu fill perdi "un dia les seves dues mares". Aquest procés, tanmateix, el preveu "llarg i costós", segons assenyala, ja que la llei exigeix que el progenitor no biològic adopti el menor perquè se li reconeguin els seus drets de tutela legal, en els casos de les parelles lesbianes que ja tenen fills.
Alguns serrells no s'han cobert
Les associacions prodrets LGTBI han celebrat la "històrica" aprovació de la llei, però algunes d'elles critiquen que no s'hagi autoritzat la gestació subrogada per a parelles homosexuals. La reforma deixa també en els llimbs a les parelles del mateix sexe pel que fa a l'accés a tractaments de reproducció assistida, explica a EFE Ekaterini Trimmi, membre del Comitè Nacional per als Drets Humans i advocada de l'organització "Famílies Arcs de Sant Martí" de Grècia.
Encara que el text no es refereix a aquest assumpte, "s'entén que els matrimonis de lesbianes sí que podran accedir a tècniques de reproducció assistida" per formar una família, "en aplicació proporcional" de la legislació que existeix per a les parelles heterosexuals, assenyala a EFE Lina Papadopulu, professora de Dret a la Universitat de Salònica i una de les redactores de la norma.