Els groenlandesos sortiran i passaran per sobre el gel i la neu dimarts per emetre el seu vot en una elecció que podria resultar una de les més importants a la història de l'illa àrtica. Enmig de les reiterades amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d'apoderar-se de Groenlàndia, els votants del territori autònom danès triaran 31 membres de la seva legislatura, l'Inatsisartut, com ho fan cada quatre anys. Aquesta vegada, el que està en joc és existencial: ni més ni menys que el lloc de Groenlàndia al món, incloent-hi si ha de continuar sent part de Dinamarca, buscar la independència o forjar vincles més estrets amb grans potències com els Estats Units i Europa.
En virtut d'un acord del 2009 amb Dinamarca, Groenlàndia pot declarar legalment la seva independència, però només després que s'hagi fet un referèndum. Si bé hi ha un suport ampli a la sobirania plena a Groenlàndia, alguns no estan segurs de què significaria per a la defensa i l'economia de l'illa si es decidís a independitzar-se.
Groenlàndia, vulnerable a la seguretat
Els més de 2 milions de quilòmetres quadrats de Groenlàndia estan plens de vastos recursos naturals sense explotar, incloses terres rares molt cobejades; no obstant això, té una població de menys de 60.000 habitants. Això fa que Groenlàndia sigui vulnerable a amenaces de seguretat, i no només de part de Trump, que ha dit que adquirir l'illa és una “absoluta necessitat”, es va negar a descartar l'ús de la força militar o la coerció econòmica per fer-ho i la setmana passada va dir que els Estats Units l'obtindran “d'una manera o altra”. Trump va citar amenaces de la Xina i Rússia, que estan cada cop més obsessionades amb l'Àrtic.
Conscient de l'intens interès d'aquestes grans potències en el seu destí —i potser recordant un viatge molt publicitat a la capital, Nuuk, del fill gran de Trump, Donald Trump Jr., durant el qual va repartir gorres amb la frase MAGA i suposadament va incitar persones sense llar a assistir a un dinar gratuït.
La independència també significaria un forat enorme en el pressupost de l'illa sense el subsidi anual de 460 milions d'euros que proporciona Dinamarca, que finança el sistema de benestar social de Groenlàndia, d'estil escandinau. La UE també envia fons a Groenlàndia, encara que l'illa no és membre del bloc.
Alliberar-se de les "cadenes de l'era colonial"
Tot i això, el sentiment anticolonial és fort, i el primer ministre, Múte Bourup Egede, líder d'Inuit Ataqatigiit, va utilitzar el seu discurs de Cap d'Any per declarar que és “hora de fer el següent pas per al nostre país” i perquè els groenlandesos s'alliberin de “les cadenes de l'era colonial”. Els legisladors de Groenlàndia s'han oposat als projectes miners recolzats per la UE perquè els jaciments de terres rares es troben entre els recursos d'urani. El debat sobre si la mineria podria aplanar el camí cap a la independència diversificant l'economia va dominar les últimes eleccions de Groenlàndia el 2021 i va impulsar Inuit Ataqatigiit a la victòria després que el partit recolzés la prohibició de la mineria d'urani. El resultat: els projectes de terres rares ara també estan paralitzats.
Els groenlandesos no volen Trump
Els desitjos del president dels Estats Units, Donald Trump, d'adquirir Groenlàndia no han estat ben rebuts en aquesta illa àrtica: ni la majoria dels seus polítics ni els seus habitants volen ser part d'aquest país, encara que sí que pensen en una independència amb base sòlida en un termini indefinit. Trump ha reiterat diverses vegades els últims mesos, l'última fa quatre dies, la seva intenció de "fer-se" amb aquesta illa gegantina (el 80% cobert permanentment pel gel) d'una mica menys de 57.000 habitants per qüestions de seguretat i no ha estalviat amenaces a Dinamarca si no se la ven.
Trump, però, conscient de les seves paraules, ha rebaixat el to aquest diumenge dient que els Estats Units "donen suport fermament al dret de Groenlàndia a determinar el seu propi futur". Encara que no ho especifica, la publicació de Trump a la seva xarxa Truth Social es produeix en vigílies de les eleccions. Malgrat que una eventual aliança amb els Estats Units no es vota en aquests comicis, Trump diu al poble groenlandès: "Si així ho decideixen, els donarem la benvinguda com a part de la Major Nació mai haguda al Món, als Estats Units d'Amèrica!".
Però el mandatari dels EUA s'absté en aquesta ocasió d'amenaces expansionistes i opta per la seducció amb altres arguments: "Els continuarem proporcionant seguretat, com hem fet des de la Segona Guerra Mundial, i estem disposats a invertir bilions de dòlars per crear llocs de treball i fer-los rics".
Com se senten els groenlandesos?
Segons un sondeig publicat fa un mes i mig pel diari danès Berlingske i el groenlandès Sermitsiaq, el 85% de la població de Groenlàndia rebutja ser part dels EUA i només el 6% es mostra a favor, recull Efe. Els sondejos també han mostrat que la majoria dels groenlandesos vol la independència, però no a qualsevol preu i no sí que suposa una pèrdua del nivell de vida d'un territori del qual el 40% dels ingressos els aporta l'Estat danès.
