Setmana plena de polèmica per unes declaracions del pròxim president dels Estats Units, Donald Trump. Encara no és president de manera oficial, però Trump no para d'iniciar nous incendis i despertar-ne de 'vells'. Groenlàndia ha estat un nou focus de pressió, però no ha estat l'únic. El mandatari nord-americà ha avisat dels seus desitjos de fer-se amb el Canadà i també de canviar el nom de Golf de Mèxic pel de Golf d'Amèrica.
La polèmica amb Groenlàndia no és la primera vegada que es desperta. I aquesta setmana, a més, el fill de Donald Trump, Donald Trump Jr, ha fet una visita a l'illa. En aquest sentit, el primer ministre de Groenlàndia, Múte Egede, ha fet una crida a la unitat i ha instat els ciutadans a no entrar en pànic, després de veure's embolicat en una batalla geopolítica entre els Estats Units i Dinamarca per l'interès de Trump a prendre el control del territori. Egede ha comentat que entenia que la gent pogués estar preocupada després que el president entrant dels Estats Units es va negar a descartar l'ús de la força militar i econòmica per obtenir el control de Groenlàndia, però ha demanat als seus conciutadans “deixar de banda les diferències i estar units".
El seu govern va publicar un comunicat dimecres a la nit reiterant el dret de Groenlàndia a l'autodeterminació i afegint que espera establir contacte amb l'administració Trump. El comunicat, emès per la ministra d'Estat i Afers Exteriors, Vivian Motzfeldt, deia que el govern reconeixia el “paper decisiu i important de Groenlàndia per als interessos de seguretat nacional dels Estats Units”, raó per la qual, va dir, té una base militar nord-americà. Ha afegit, recull el The Guardian: "Groenlàndia espera treballar amb la pròxima administració nord-americana i altres aliats de l'OTAN per garantir la seguretat i l'estabilitat a la regió de l'Àrtic".
Trump no descarta l'ús de la força
En roda de premsa, aquesta setmana, Trump es va negar a descartar l'ús de la força militar per apoderar-se de Groenlàndia i el Canal de Panamà, i també va suggerir que tenia la intenció d'usar la “força econòmica” per fer del Canadà part dels Estats Units, cosa que ha provocat controvèrsia a tot el món.
L'exèrcit nord-americà manté una presència permanent a la base aèria de Pituffik, al nord-oest de Groenlàndia. Groenlàndia és crucial per a l'exèrcit nord-americà i el sistema d'alerta primerenca de míssils balístics, ja que la ruta més curta entre Europa i Amèrica del Nord passa per l'illa. Aquest dijous, l'ambaixada dels Estats Units a Copenhaguen va dir que els Estats Units no tenien plans d'augmentar la seva presència militar a Groenlàndia. Groenlàndia és una antiga colònia danesa i continua sent part del regne de Dinamarca, que controla la seva política exterior i de seguretat.
L'interès de tenir Groenlàndia sota poder
Groenlàndia és l'illa més gran del món i el territori menys poblat, amb 2.166 milions de quilòmetres quadrats i només 57.000 habitants. No és un territori independent, sinó que depèn de Dinamarca, país que li transfereix el 60% del seu pressupost anual i controla la seva política exterior i de defensa. Tot i aquesta dependència política i econòmica de l'estat danès, Groenlàndia no és pas un territori pobre en recursos naturals, més aviat al contrari. Justament, els seus recursos i la seva posició estratègica al nord de l'oceà Atlàntic són alguns dels motius pels quals els republicans volen controlar l'illa, segons apunta la CNN.
Sota el gel que cobreix gran part del territori de Groenlàndia, s'amaguen grans concentracions de valuosos minerals. Conegudes com a terres rares, no són realment terra, sinó un grup d'elements químics que es troben en el medi natural i que es caracteritzen per tenir propietats similars entre ells, així com per ser escassos a l'escorça terrestre. Aquests químics són utilitzats per a l'elaboració de tecnologia i armament. Actualment, la Xina domina l'explotació mundial de les terres rares, monopoli que voldrien trencar els Estats Units. Les terres rares són un element molt buscat, de fet, en nombroses ocasions ja s'ha parlat de la diplomàcia de les terres rares de Mongòlia.
Què en pensen els groenlandesos?
L'emissora pública de Groenlàndia ha estat sondejant les opinions dels residents sobre la proposta del president electe dels Estats Units de comprar el territori autònom danès, i algunes de les respostes podrien aixecar algunes celles. Mentre que alguns dels enquestats van descriure l'interès de Trump com a “perillós” i “preocupant”, altres han suggerit que podrien “tenir més confiança en Trump” i “escollir els Estats Units”. Les entrevistes de Kalaallit Nunaata Radioa (KNR) dimecres es van produir un dia després de la roda de premsa de Trump.
Alguns residents consultats per KNR van criticar els comentaris de Trump pare i van dir que preferirien que l'illa romangués sota control danès. "Considero molt perillós l'interès de Donald Trump a Groenlàndia", ha explicat el groenlandès Jens Danielsen. "Som tan pocs habitants, menys de 100.000, que temo que la nostra llengua desaparegui molt ràpidament, per això preferiria quedar-me sota Dinamarca perquè la relació entre groenlandesos i danesos funciona bé així com està", ha insistit i recull un altre article de la cadena nord-americana.
Però altres, consultats per la mateixa emissora, semblaven més oberts a les propostes de Trump. “Aquí tot és cada cop més car. Els productes de Dinamarca són extremadament cars, per la qual cosa, per descomptat, els Estats Units semblen més atractius”, destacava l'empleada de neteja Karen Kielsen. L'estudiant Imaakka Boassen va dir: "No confio completament en els danesos. Potser confiaria més en Trump". “Hi ha molts danesos en llocs de lideratge a Groenlàndia, però quan vivim a Groenlàndia, haurien de ser els groenlandesos els que liderin”, afegia. Un altre resident, Anguteq Larsen, assegurava a KNR que preferiria que Groenlàndia fos independent, sense haver de dependre ni de Dinamarca ni dels Estats Units.
Groenlàndia: camí cap a la independència?
Abans de la intervenció de Trump, a Groenlàndia s'havia iniciat un moviment a favor de la independència de Dinamarca. Egede, partidari de la independència, havia aprofitat el seu discurs de Cap d'Any per defensar que la seva illa s'hauria d'alliberar dels “lligams del colonialisme” per forjar el seu propi futur i havia dit que després de les pròximes eleccions s'han de fer “passos importants” per a “ crear el marc perquè Groenlàndia sigui un Estat independent”.
Per convertir-se en un estat independent, un acord del 2009 amb Dinamarca dicta que s'ha de celebrar un referèndum exitós a Groenlàndia. Per aconseguir la independència de Dinamarca, la declaració del govern de Groenlàndia deia que estava “obert a una cooperació més gran i constructiva amb els nostres veïns més propers”. El govern va afegir: "Groenlàndia espera discutir les possibilitats de cooperació comercial, el desenvolupament del sector mineral de Groenlàndia, inclosos els minerals crítics i altres àrees rellevants amb els EUA".
En declaracions als periodistes, el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, va admetre que Dinamarca “ha descuidat durant molts anys les inversions necessàries en vaixells i avions que ajudaran a monitorar el nostre regne, i això és el que ara estem intentant fer”. Potser aquest intent arriba tard. Caldrà veure com es desenvolupen les accions de Trump, una vegada sigui, oficialment, president dels Estats Units.