Groenlàndia, l'illa més gran del món, ha presentat un projecte de constitució que podria aplanar el camí cap a la seva independència de Dinamarca. El projecte de constitució, que ha estat presentat pel govern de Groenlàndia aquest dilluns 1 de maig, esbossa la visió del país per l'autodeterminació, amb un enfocament en el desenvolupament econòmic, la preservació cultural i la protecció mediambiental. El document afirma que Groenlàndia serà un estat democràtic, social i constitucional, amb un fort compromís amb els drets humans, la igualtat i l'Estat de Dret. El document ha estat presentat per una comissió del Parlament groenlandès que l'ha preparat durant 4 anys en secret, fins que aquest dilluns s'ha fet públic, i consta de 49 paràgrafs.

L'illa, de només 19.000 habitants i més de dos milions de quilòmetres quadrats de superfície, ha estat autònoma des de 1979 i té la seva pròpia bandera, llengua, cultura i institucions. No obstant això, encara depèn en gran manera de Dinamarca, que proporciona una subvenció que constitueix una quarta part del PIB de Groenlàndia i més de la meitat del seu pressupost públic. El projecte de constitució no fa cap referència a la monarquia, deixant la qüestió de si la reina o el rei de Dinamarca romandria com a cap d'estat sense resoldre. Ulrik Pram Gad, un investigador de l'Institut Danès d'Estudis Internacionals i expert en relacions entre Dinamarca i Grècia, ha explicat que "de moment (el projecte de constitució) és principalment un problema de Groenlàndia. Només afectarà Dinamarca quan Groenlàndia ho hagi discutit i depenent del que decideixin els polítics". Ha afegit que el text aclariria el debat, però adverteix que quedaria per veure si els polítics i el públic estarien d'acord amb el projecte.

Des de la Llei d'Autogovern de 2009, només la moneda, el sistema judicial i els afers exteriors i de seguretat cauen sota l'autoritat de Dinamarca. La llei també inclou una disposició que si la gent de Groenlàndia decideix a favor de la independència, les negociacions començaran entre Nuuk i Copenhaguen. L'acord resultant, aconseguit amb el consentiment dels parlaments danès i groenlandès, hauria de ser aprovat a través d'un referèndum a Groenlàndia.

Per a la socialdemòcrata Aki-Matilda Hoegh-Dam, que té un dels escons reservats a Groenlàndia al parlament danès, el text representa un "pas" cap a la creació d'un estat sobirà de Groenlàndia. "Tindrem un debat més en profunditat sobre com exactament succeirà això" cobrint assumptes com la ciutadania i els drets de vot, ha explicat segons recull el mitjà The Local de Dinamarca. Pel que fa a les relacions futures amb Dinamarca, un possible acord d'associació lliure, que ha estat anul·lat en el passat, s'esmenta en un annex al projecte de Constitució. Hoegh-Dam preveu negociacions sobre la sobirania de l'illa a partir de la pròxima dècada i ha subratllat que volien crear una solució comuna que fos beneficiosa tant per Groenlàndia com per Dinamarca.

Els líders de Groenlàndia hauran de decidir si volen posar la pilota en marxa respecte a la independència. Encara que el text pot demostrar que Groenlàndia vol passar a una nova etapa més flexible en la seva relació amb Dinamarca, no és clar si la població de l'illa hi estarà d'acord. La independència de Groenlàndia tindria implicacions en la relació del país amb la Unió Europea, ja que Dinamarca és membre de la UE mentre que Groenlàndia no ho és. L'economia de Groenlàndia depèn molt de la pesca i la mineria. L'illa té reserves significatives de petroli i gas, però l'explotació s'ha vist obstaculitzada pels alts costos de l'exploració i l'extracció en el dur entorn àrtic. El canvi climàtic està fonent el gel àrtic, fent que la regió sigui més accessible a la navegació i l'exploració de petroli, i s'espera que condueixi a una major activitat econòmica a la regió.