Donald Trump té Groenlàndia entre cella i cella. Aquest dijous va tornar a reiterar el seu desig d’annexionar l’illa de l’Àrtic als Estats Units, i aquest cop ho va fer en presència del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, en una reunió celebrada a la Casa Blanca. El president nord-americà vol fer-se amb Groenlàndia, un país autònom de Dinamarca, perquè considera que necessita aquest territori “per un tema de seguretat nacional”, i es va mostrar convençut que, tard o d'hora, “això succeirà”. Però les paraules de Trump no han caigut gens bé ni a Groenlàndia ni a Dinamarca. 

Crida a la unitat

El guanyador de les eleccions del passat dimecres, Jens-Frederik Nielsen, líder de Demokraatit, partit independentista moderat, ha respost a Trump i ha qualificat d’“inapropiades” les seves declaracions, i va fer una crida “a la unitat” de tots els partits polítics de l’illa per fer front a l’amenaça que suposen les ambicions del president nord-americà. "Les declaracions de Trump des dels Estats Units són inapropiades i demostren una vegada més que ens hem de mantenir units en aquestes situacions. Ahir vam rebre els resultats electorals, i els desacords polítics no han de sorgir l'endemà. El nostre missatge més important durant la campanya va ser que ens hem de mantenir units. Poden comptar que iniciarem les negociacions amb aquest esperit", va manifestar Nielsen, que com a líder del partit més votat, té la primera oportunitat de formar govern, però per assegurar la seva posició com a primer ministre necessitarà negociar i formar una coalició amb altres partits per obtenir una majoria en el Parlament. Nielsen ha expressat la seva disposició a dialogar amb totes les formacions polítiques, emfatitzant la necessitat d’aconseguir una unitat que serà fonamental per afrontar les difícils qüestions en política exterior. En aquest sentit, Nilsen ha confirmat que els líders dels diferents partits polítics estan celebrant reunions al respecte. "Els mantindrem informats", ha assegurat a través d'un comunicat publicat al perfil de la xarxa social Facebook.

L'encara primer ministre, contundent

El que encara és el primer ministre de Groenlàndia en funcions, Mute Egede, ha demanat "intensificar" el rebuig a les noves declaracions de l'inquilí de la Casa Blanca: "El president nord-americà ha tornat a plantejar la idea d'annexionar-nos. No ho puc acceptar de cap manera. (...) No hem de continuar sent tractats amb aquesta falta de respecte. Ja n'hi ha prou!", ha declarat Egede, president del partit Inuit Ataqatigiit des del 2018, que ha demanat als presidents de la resta dels partits reunir-se “com més aviat millor” perquè “aquest cop hem d’intensificar el nostre rebuig a Trump”.

Crítiques des de Copenhaguen

A Dinamarca tampoc han agradat les darreres paraules de Trump, ni tampoc la posició que va adoptar el secretari de l’OTAN, Mark Rutte. El president del Comitè de Defensa de Dinamarca, Rasmus Jarlov, en una publicació a la xarxa X ha criticat que Rutte “faci broma” amb el president Trump sobre una qüestió tan seriosa com que els Estats Units vulguin fer-se, fins i tot per la força, amb el control de l’illa, que actualment és un territori autònom de Dinamarca (que té control de l'illa des del segle XIV), tot i que Groenlàndia s’autogoverna des del 1979. "Groenlàndia acaba de votar en contra de la seva independència immediata de Dinamarca i no vol ser nord-americana mai", ha assegurat Jarlov en el seu missatge.

També el ministre d'Exteriors danès, Lars Lokke Rasmussen, ha respost a Trump i ha recordat que "està molt clar en el dret internacional que no es pot annexionar territori d'un país aliat. Només cal mirar el tractat de l'OTAN o la Carta de Nacions Unides", ha afirmat. El dirigent danès ha expressat la convicció que les eleccions a Groenlàndia mostren un desig dels residents de l'illa de pertànyer a la unió nacional amb Dinamarca i les Illes Fèroe. La Constitució de Dinamarca autoritza el govern danès a cedir part del territori si ho aprova el Parlament, mentre que l'Estatut d'Autonomia de Groenlàndia habilita la ciutadania de l'illa a decidir sobre la seva independència. Si el Parlament de Groenlàndia l'aprovés, es refermés després amb un referèndum i aleshores passés una votació al parlament danès, la regió podria convertir-se en un país independent.

La dependència danesa

Cal recordar que la majoria dels partits a Groenlàndia advoquen per la independència de Dinamarca, però el partit guanyador, Demokraatit, defensa que encara cal fer moltes passes abans d’iniciar un procés d’autodeterminació, per la important dependència econòmica que l'illa té de Dinamarca, que aporta un bloktilskud ('subvenció global') que puja a uns 600 milions d’euros l’any, xifra que equival a més d’un terç del pressupost de l'Estat groenlandès i aproximadament a la meitat dels seus ingressos públics.

Què ha dit el secretari de l’OTAN?

En la seva línia, Donald Trump va recordar que els Estats Units ja tenen presència militar a l'illa i va assegurar que podria enviar molts més soldats, i va mencionar plans per adquirir “48 trencagels” per navegar en les aigües àrtiques, destacant la importància estratègica de la regió. Trump també va qüestionar la legitimitat dels drets de Dinamarca, argumentant que està “molt lluny” de Groenlàndia i només perquè “un vaixell hi va arribar fa dos-cents anys o alguna cosa així”. Però el president va interpel·lar Rutte quan es va referir al fet que l’OTAN hauria de controlar Groenlàndia per millorar la seguretat internacional, i va afegir: “No cal que responguis aquesta pregunta”, notant la incomoditat de Rutte, que posteriorment va respondre amb cautela que no volia involucrar l’OTAN en el tema d’una possible annexió de l'illa als Estats Units i volia deixar Groenlàndia “fora d’aquesta discussió”.

Així i tot, Rutte sí que es va mostrar d’acord amb Trump en la importància estratègica de la regió àrtica i la necessitat de reforçar la presència i les capacitats militars occidentals a l’àrea, davant la cada cop major presència de la Xina i Rússia en la zona. “Les coses estan canviant”, va admetre Rutte, que va destacar la importància que els països àrtics, excloent-hi Rússia, col·laborin sota el lideratge dels Estats Units per garantir la seguretat a la regió i va emfatitzar la necessitat de produir més armament.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic