El Consell de les Comunitats Lleialistes (LCC per les seves sigles en anglès), ha anunciat la seva retirada "temporal" del tractat de pau que va marcar el final del conflicte nord-irlandès, en resposta a les mesures del Brexit.

En una carta dirigida al primer ministre britànic Boris Johnson, el president del LCC, David Campbell, ha traslladat les seves preocupacions per les conseqüències de l'anomenat 'Protocol Irlandès', que governa els controls a la frontera entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord després del Brexit.

Malgrat el to i l'emissor del missatge, l'LCC ha recalcat que l'oposició unionista del Protocol ha de ser "pacífica i democràtica".

Irlanda del Nord pateix les conseqüències del Brexit

En la carta, Campbell expressa la realitat dels nord-irlandesos, que arran del Brexit pateixen escassetats de productes importats, controls duaners i càrregues burocràtiques. L'acord del 1998, anomenat 'Pacte de Belfast' o 'Acord de Divendres Sant', que va posar fi a dècades de violència del conflicte nord-irlandès, precisament va regular la frontera entre el Regne Unit i Irlanda. El pacte va definir una frontera 'invisible', que a la pràctica va suposar l'eliminació de duanes i vigilància entre els dos països.

Això va ser en gran part possible pel fet que els dos països eren part de la Unió Europea (UE), i que per tant, hi havia llibertat de moviment de productes i persones. D'ençà de la ruptura del Regne Unit amb la UE, el Protocol Irlandès post-Brexit posa en perill l'acord de pau, un acord que ja era fràgil, però que els havia servit durant les últimes dues dècades.

Per tant, el LCC ha decidit retirar-se del pacte de pau fins que el Protocol es modifiqui, eliminant les càrregues burocràtiques i les restriccions de moviment.

Aquest missatge arriba després que el Govern britànic adoptés aquest dimecres mesures unilaterals per a prolongar el període de gràcia establert després del Brexit, que ha limitat la burocràcia que comporta la circulació de béns alimentaris agrícoles des de Gran Bretanya cap a Irlanda del Nord.

Les exigències dels grups paramilitars

Campbell ha denunciat el maltractament del govern britànic cap al seu país, recordant que Westminster no ha demanat el consentiment del poble nord-irlandès o els seus representants polítics per l'aprovació del Protocol, en contrast amb les negociacions del Protocol de Gibraltar, en les quals l'administració de Gibraltar sí hi va ser present.

L'organisme LCC, que agrupa diversos grups paramilitars nord-irlandesos, entre ells la Força de Voluntaris de l'Ulster, l'Associació de Defensa d'Ulster i el Comando de la Mà Vermella, han dirigit un avís al primer ministre britànic i a la UE: "si no esteu preparats per honorar la totalitat del pacte llavors sereu responsables de la seva destrucció".

El febrer, els principals partits unionistes van posicionar-se a favor d'una proposta legal per modificar el Protocol. De moment, també han anunciat que portaran el Protocol als tribunals.

 

Foto principal: mural pro-unionista a Belfast, Irlanda del Nord / E. Asterion