L'atac de Hamàs a Israel, i la posterior resposta de l'exèrcit israelià, ha desencadenat una escalada de la violència en el conflicte Israel-Palestina, una guerra oberta a l'Orient Mitjà que es va iniciar dècades enrere i que està lluny de trobar una solució política. El conflicte, violent i sagnant, té una complexitat que dificulta entendre les posicions totalment allunyades d'Israel i Palestina. A continuació, us apuntem quatre claus per comprendre part d'aquest conflicte.

🔴 Guerra de Israel en Gaza, DIRECTO | Última hora del conflicto con Palestina

❓ Què és Hamàs, per què ataca Israel i quin és el seu paper a la Franja de Gaza
 

L'origen del conflicte entre Israel i Palestina

L'inici d'aquest conflicte es remunta al segle XX, quan va sorgir un moviment sionista que defensava establir una pàtria del poble jueu a Palestina, en resposta a l'antisemitisme que es vivia a Europa. En aquell moment, Palestina era un territori administrat per Gran Bretanya, tal com havia establert la Societat de Nacions (antiga forma de les Nacions Unides) després de la Primera Guerra Mundial, que, a canvi de tropes, va prometre establir un Estat jueu en aquesta zona. L'augment de població jueva en zones tradicionalment àrabs va desencadenar situacions de violència i l'ONU va intervenir dividint el territori per crear dos estats: el jueu (Israel) i l'àrab (Palestina). Una solució que si bé va agradar a la comunitat jueva, que en aquell moment representava un percentatge molt baix de la població del territori, els àrabs la van rebutjar. 

Des de la decisió de l'ONU, s'han registrat enfrontaments entre els dos pobles, el primer d'aquests una guerra civil que va suposar l'expulsió de gran part de la població palestina després de la victòria d'Israel, que va declarar la seva independència (1948). En resposta, els estats àrabs veïns van declarar la guerra a aquest nou estat, iniciant el primer conflicte àrab-israelià, que també va guanyar Israel. Tot i la fi d'aquesta guerra, les tensions van continuar, amb l'aparició d'organitzacions palestines en defensa del territori, mentre que Israel era reconegut com a estat per la comunitat internacional. Un exemple que el conflicte continuava latent va ser la crisi del canal de Suez, el 1956, que va enfrontar Israel amb Egipte. 

Any més tard, el 1967, va tenir lloc la guerra dels Sis Dies, un nou enfrontament d'Israel amb la coalició àrab, que va suposar una nova derrota d'aquest bàndol i la captura de la Franja de Gaza, la península del Sinaí (a Egipte), Cisjordània (inclòs Jerusalem Est) i Alts del Golan (Síria) per part d'Israel. Més enllà dels territoris, el conflicte va provocar la fugida de mig milió de palestins, que van haver d'abandonar el territori.

L'últim conflicte àrab-israelià: Yom Kippur

La guerra dels Sis Dies va provocar un augment de la tensió, amb un enduriment de l'oposició dels estats àrabs a Israel, els quals van ser més permissius amb grups terroristes palestins, com el Front Popular per a l'Alliberació de Palestina (FPLP). En aquest context, es van incrementar les massacres, tant israelianes com palestines, i el terrorisme aeri. L'octubre de 1973 va començar l'última guerra àrab-israeliana fins al moment, coneguda com la guerra Yom Kippur, un atac coordinat per Egipte i Síria contra Israel per recuperar els territoris perduts en l'anterior conflicte. El Caire va aconseguir recuperar Sinaí, però Gaza va continuar en mans israelianes, de nou guanyadors de la guerra.

Cal destacar que durant la dècada dels 70, es van viure escenes de gran brutalitat en el conflicte, al qual també se li va sumar la guerra civil libanesa. La violència no va frenar als anys 80, quan les organitzacions palestines van començar a fer disturbis a Gaza i Cisjordània, amb la primera intifada (1987), amb una postura més radical de Hamàs.

Els acords d'Oslo

El 1993 es va obrir un nou capítol en aquest conflicte Israel-Palestina, quan Israel va derogar la llei antiterrorista que prohibia les negociacions amb Palestina. Això va permetre signar els Acords d'Oslo, en els quals l'Organització d'Alliberament de Palestina (OLP) va reconèixer el dret a existir d'Israel i va pactar abandonar la violència. A la vegada, es va crear l'Autoritat Nacional Palestina, que representaria al territori davant la comunitat internacional, i es va fragmentar el control dels territoris de Cisjordània i Gaza.

La lluita per Jerusalem Est

El domini del territori de l'Orient Pròxim és, precisament, un dels grans fronts entre Palestina i Israel. És el cas de Jerusalem Est o Jerusalem Oriental, que té nombrosos indrets sagrats tant pel judaisme, com per l'islam i el cristianisme. Aquesta ciutat, segons la resolució de Nacions Unides del 1947, hauria de ser administrada per l'ONU, però actualment és Israel qui la controla i la considera la seva capital, després de conquistar-la el 1967 i annexar-la el 1980, un moviment que no ha estat reconegut internacionalment. Per la seva part, Palestina també ha declarat Jerusalem Est la seva capital.