Israel celebrarà aquest dimarts les seves quartes eleccions en menys de dos anys. La inestabilitat s’ha tornat la norma perquè el país està dividit entorn la figura de Benjamin Netanyahu, i per això la qüestió principal d’aquests comicis, més que l’eix esquerra-dreta, tornarà a ser aquesta: Netanyahu sí o Netanyahu no?
Context
Les últimes tres eleccions compartien la mateixa motivació: la incapacitat, de cap dels dos principals partits del moment, d’arribar als 61 escons necessaris de la Knesset, la cambra israeliana, per governar. Netanyahu no podia obtenir la majoria, però tampoc el seu principal opositor Benny Gantz. Gantz era una figura respectada, cap de l’Estat Major de l’exèrcit, que liderà la coalició Blau i Blanc amb l’objectiu de fer fora Netanyahu del poder. A les primeres eleccions van quedar empatats a escons, a les segons van aconseguir quedar per davant del Likud, el partit de Netayanhu, i tot i que les terceres van quedar-hi per darrera, tenia més suports al parlament. Finalment, com que aconseguir la majoria implicava el suport de la coalició àrab, Gantz va arribar a un acord amb Netanyahu per formar govern, trencant així la seva principal promesa electoral,. L’actual primer ministre seguiria al càrrec durant 1 any i mig, i després el rellevaria Gantz. Tot i així, la impossibilitat per arribar a un acord per aprovar els pressupostos ha tornat a portar els israelians a les urnes.
La traïció de Gantz a les seves bases i a la resta de partits de la coalició ha tret tota credibilitat a la seva candidatura i ja no lluita per ser alternativa de govern. El problema per a l’oposició, per tant, és que no té ningú que la lideri clarament ni que sigui capaç d’unir a partits tan diferents.
Benny Gantz / Autor: Xinhua, Zuma Press, Contactophoto
El partit principal de l’oposició –segons les enquestes- és el centrista Yesh Atid, exmembre de la coalició Blanc i Blau, però perquè pogués formar govern necessitaria el suport dels àrabs i d’alguns ultraortodoxos. Complicat tenint en compte que volen acabar amb el privilegi que tenen els ultraordoxos de no haver de fer el servei militar.
El bloc pro Netanyahu es manté estable, tot i que insuficient, amb el suport del seu propi partit, el Likud, i aquelles formacions conservadores i ultraortodoxes com Shas, Sionisme Religiós o Judaisme Unit de la Torà.
Netayanhu encara aquestes eleccions amb la pèrdua de Trump com aliat i amb imputacions de corrupció, però amb l’èxit històric en matèria d’acords de paus i d’una campanya de vacunació exemplar. Veurem què passa.
Qui és qui?
Començant des de l’extrem esquerre de l’espectre polític, la Llista Àrab Conjunta va decidir separar-se d’una de les seves faccions associades: Ra’am. Encapçalat per Mansour Abbas, Ra’am és l’ala política de la branca sud del moviment islàmic a Israel. En una entrevista a la Knesset dijous, Abbas va destacar que "no és a la butxaca de ningú ... no pertanyem a l'esquerra i no pertanyem a la dreta".
Mansour Abbas / Knesset
Tot i que sempre hi ha un cert nivell de fricció entre les faccions ideològicament diferents de la Llista Àrab, el clau final al fèretre de la seva unió es pot atribuir a la saviesa política del primer ministre Benjamin Netanyahu. En els darrers mesos, Netanyahu ha impulsat una cooperació més estreta amb Abbas en qüestions urgents de la comunitat àrab israeliana. La intensificació de la cooperació amb el primer ministre de dretes va allunyar Abbas de la resta de faccions de la llista conjunta, cosa que va provocar -en última instància- el trencament dels llaços polítics entre ells.
Sens dubte, aquesta és una important victòria per a Netanyahu. Durant les darreres eleccions, els partits sionistes del bloc de centreesquerra van expressar cada vegada més la seva voluntat de formar una coalició amb la llista conjunta amb el propòsit de destituir el primer ministre en funcions. La divisió debilita la influència política de la llista conjunta i fins i tot configura Ra’am per no passar el llindar electoral i, per tant, es pot trobra fora de la propera Knesset i perdre la seva influència.
Meretz, el partit d’esquerres més sòlid d’Israel, manté la seva llista principalment sense canvis importants. El president del partit, Nitzan Horowitz, va ser pressionat per destacats activistes polítics i experts en les darreres setmanes per trobar una manera d’unir-se amb el Partit Laborista. Però Horowitz va decidir finalment que Meretz és la "veritable veu de l'esquerra d'Israel" i no vol formar aliances polítiques amb socis poc fiables. Durant les darreres eleccions, els dos partits van formar una aliança, que va acabar bruscament quan l’aleshores el president laborista, Amir Peretz, va acordar unir-se al govern de Netanyahu.
Nitzan Horowitz / Autor: Wikipedia, Heinrich-Boll-Stiftung
El Partit Laborista ha fet canvis significatius i està intentant restablir la seva imatge desgastada després de seure al govern de Netanyahu. El canvi va començar per primera vegada amb unes primàries obertes tant per a la presidència com per a la llista de representants de la Knesset. Merav Michaeli, laborista de llarga tradició i l’adversària més clara a formar part de la coalició de Netanyahu, va obtenir una victòria contundent sobre els seus adversaris molt menys coneguts a les primàries. Feminista aferrissada, Michaeli va ser la primera de la història d’Israel a aplicar llistes cremallera per formar una llista amb un 50% d’homes i un 50% de dones.
Merav Michaeli / Autor: Wikipedia, Ron Kedmi
Blau i Blanc, encapçalat per l’excap de l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel i actual ministre de Defensa Benny Gantz, ha estat una de les decepcions més grans pels seus votants. Després de ser el segon partit més important d'Israel i l'únic candidat seriós que s'enfrontava a Netanyahu, ara perilla la seva presència a la cambra israeliana.
Yesh Atid, formació centrista liderada pel ja veterà polític Yair Lapid, ha fet pocs canvis en les seves llistes. Lapid ha continuat sent el seu líder gairebé indiscutible des dels seus inicis el 2012. S'espera que rebi entre 15 i 20 escons segons les enquestes recents, i per tant es podria convertir en la segona força del parlament.
Yair Lapid / EFE
El Likud, liderat durant l'última dècada pel primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, continua sent el partit més gran de la política israeliana. Les recents enquestes l'han situat prop dels 30 escons. Tot i que és probable que el Likud continuï sent el partit més gran, la victòria decisiva per a Netanyahu no és gaire segura a causa de la creixement d’altres partits de dretes com Yamina i Nova Esperança.
Nova Esperança, encapçalada per l’ex-estrella del Likud Gideon Sa’ar, ha donat literalment una petita dosi de nova esperança a molts seguidors del Likud descontents que estan farts de Netanyahu, així com a esquerrans desesperats que estan disposats a comprometre’s amb gairebé qualsevol per mirar de fer fora el veterà primer ministre. Sa’ar és una amenaça política real per a Netanyahu per la seva destacada posició dins dels cercles del Likud. Ja ha reclutat amb èxit diversos destacats antics legisladors del Likud, com Benny Begin (fill del fundador del partit, Menachem Begin), i fins i tot va fitxar alguns líders actuals del Likud. L’autèntica esperança de Sa’ar rau en convèncer el votant del lIKUD perquè votin per ell en lloc de Netanyahu.
Gideon Sa’ar / Wikipedia, Ziv Koren
Yamina, encapçalat per l’exministre d’Educació Naftali Bennett, ha causat el dany més important a les possibilitats de Netanyahu d’aconseguir una majoria suficient. Bennett s’ha unit a Yisrael Beiteinu de Sa’ar i Avigdor Liberman com a partits de dretes que es neguen a formar part d’una coalició encapçalada per Netanyahu. El que això, juntament amb l'acord esmentat, significa que Netanyahu té cada vegada menys socis de coalició potencials a la dreta.
Finalment, els partits ultraortodoxos han implementat pocs canvis en la composició de les seves llistes. Aryeh Deri continua al capdavant del partit sefardita Shas, i Moshe Gafni lidera el Judaisme Unit de la Torà amb una base electoral askhenazí, format per jueus ultraortodoxos hassídics i no hassídics. Tot i els enfrontaments amb Netanyahu al voltant de l'aplicació policial de les restriccions pel coronavirus en els barris predominantment ortodoxos, encara expressen el seu suport perquè continuï com a primer ministre.
Naftali Bennett / Wikipedia, Adi Cohen Zedek
Qui té la clau de la governabilitat?
El principal problema de l’oposició és que no té una cara visible que sigui capaç de liderar-la ni d’unir-la. L’únic els uneix és voler fer fora Netayanhu del poder, però més enllà d’aquest punt són molt diferents. En algunes ocasions fins i tot contraris. En aquest bloc podem incloure Yesh Atid, Nova Esperança, Yisrael Beitenu, el Partit Laborista, Meretz i el partit de Benny Gantz.
En canvi, el bloc més estable i unit és el que dona suport a la governabilitat i la continuïtat de Netanyahu al poder. Aquests són el mateix partit del Primer Ministre, el Likud, els partits ultraortodoxs Shas i Judaisme Unit de la Torà, i l’ultraconservador Sionisme Religiós.
La qüestió, en tot cas, és que cap dels dos ha obtingut la majoria durant les tres últimes eleccions ni sembla que ho puguin fer ara. Per aquest motiu, el partit Yamina serà la clau d’aquestes eleccions. La formació de Bennett no ha decidit públicament a quin bloc donaria suport i podria jugar a condicionar el seu vot segons el que els pugui oferir cada un.
Per últim, hem de tenir en compte els dos principals partits àrabs que es presenten. Com ja hem comentat abans, Netanyahu ha aconseguit divir-los en dos partits –i podria ser que un dels dos no acabés entrant- però sembla el vot àrab podria ser més important que mai.
Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, el nom del proper Primer Ministre serà el producte de llargues negociacions que obligaran a les diferents formacions a moure la seva posició.