Després de passar 17 dels seus 49 anys a Washington D.C., segurament pocs catalans poden explicar millor que el periodista Gustau Alegret (Tarragona, 1975) com respira la política dels Estats Units pocs dies abans de les eleccions que portaran Kamala Harris o Donald Trump a la Casa Blanca el proper dia 5.
🔴 Resultats eleccions Estats Units 2024 | DIRECTE
Va arribar per estudiar un postgrau i es va acabar quedant, primer com a corresponsal de RAC1 i després com a presentador i reporter estrella del canal llatí NTN24, que acaba de deixar. Guardonat amb diversos premis com l’Emmy Capital award, viu la campanya electoral com a analista independent mentre rumia quin serà el seu següent repte professional.
Com veus els darrers dies abans les eleccions? Creus que el votant republicà moderat o el llatí decantaran la balança?
Segons ens diuen les enquestes, son les eleccions més ajustades de la història moderna. Qualsevol moviment dels grups minoritaris sumats serà clau. Obama va mobilitzar molts grups heterogenis, afroamericans, llatins, joves, que van guanyar el votant majoritari i monolític, blanc, més republicà, però que no arriba a la meitat de la població. Són els altres els que sumen i el repte de Kamala Harris és que les minories sumin com per guanyar els estats clau.
Creus que realment el comentari racista contra Puerto Rico del còmic que va acompanyar Trump al míting pot decantar la balança per a Harris?
Els comentaris vexatoris dels aliats de Trump són un problema real per a la campanya republicana. A Pensilvània estan causant força indignació entre els boriqües que, recordem-ho, no voten si viuen a l’illa, però sí si viuen a la resta dels Estats Units. Dels 600.000 votants hispans en aquest estat clau, uns 300.000 són porto-riquenys… en un estat que té 19 vots electorals i que tant Kamala com Trump necessiten per guanyar. L'última elecció, Biden va guanyar Trump en aquest estat per 80.000 vots. Si Trump perd Pensilvània, pot perdre l’elecció, i tot per un acudit inapropiat que, en la meva opinió, acaba revelant el que pensen molts dels seus votants sobre la immigració hispana, que creix a un país on els blancs, anglosaxons, protestants estan abocats a perdre la majoria dominant.
Trump pot perdre les eleccions per un comentari inapropiat amb Puerto Rico
Abans d’aquests comentaris, semblava que la comunitat llatina s’estava animant més a votar Trump. Per què?
Harris manté encara el suport majoritari dels hispans, però en menor proporció que Biden el 2020. Per a aquests votants, la clau és l’economia i els drets reproductius de les dones el segon motiu. Harris lidera en aquesta comunitat, però Trump aconsegueix presentar-se com a salvador de l’economia i relacionar de manera equívoca immigració i crim, tot i que les estadístiques d’inseguretat no ens diuen això. I els hispans que voten no volen nous migrants criminals.
I en el cas de l’economia, és cert que amb Trump es beneficiï més als treballadors?
Jo no ho crec. Les polítiques demòcrates son més beneficioses que la desregulació i el capitalisme a ultrança. Hi ha la teoria que diu que si abaixes impostos beneficies els empresaris perquè creen més treball, i va abaixant fins als treballadors. Però la realitat demostra que no hi ha millores salarials i si es creen més llocs, no son millors. I d’altres debats els porten a un extrem irracional, com succeeix amb les armes. Els defensors de les armes diuen que és un debat entre prohibir i no prohibir, i els demòcrates han d’adaptar-se a aquest extrem tot dient que no volen prohibir, sinó regular per sentit comú. Per exemple, les semiautomàtiques, que està demostrat que generen més morts. El debat requereix un segon nivell que la polarització no permet. .
Els mitjans llatins dels Estats Units, quina posició han pres?
En general intenten ser neutrals, però va haver-hi moltes crítiques a Univisión –la principal cadena hispana– per tractar Trump amb suavitat en una entrevista en prime time. La direcció de Televisa, que va comprar Univisión, té relació estreta amb Jared Kushner, el gendre de Trump. I els directius de la cadena van estar presents en l'entrevista que se li va fer al Trump. I sembla que això va condicionar el periodista, tot i que ell va dir que no tenia la intenció de ser agressiu, sinó de mostrar Trump tal com és, en les seves paraules. Però Trump no és un candidat normal i, com sempre fa, va recórrer a les mitges veritats i les exageracions per descriure la realitat.
És fundada la por a que, si guanya Trump, dugui a terme polítiques antidemocràtiques o, com ha dit el partit demòcrata, “feixistes”?
No sé si feixistes és la paraula, però sí que pot entrar amb tics autòcrates. La por és real. La presidència de Donald Trump va ser dramàtica pels Estats Units i el mon.Va tenir la gosadia de suspendre el director de l’FBI, de canviar el president de la Reserva Federal en les primeres setmanes. Cap president ho havia fet perquè es respecten les institucions. També van desmuntar el sistema d’immigració dels EUA o minvar la capacitat del Departament d’Estat; i això ho he vist parlant amb funcionaris, quan és un país basat en els migrants i en la política exterior, que va ser un altre gran desastre.
Per què?
Perquè va desmuntar el servei diplomàtic, va retirar-se de tractats internacionals, es va aproximar a Putin o Kim Jong sense aconseguir res, perquè Corea del Nord va seguir la seva carrera militar. Si avui tenim guerra a Orient Mitjà i a Ucraïna…no és per cent per cent culpa seva, però crec que les seves decisions en altres àmbits van ser un abonament decisiu. Putin es va sentir envalentit perquè continuava matant dissidents sense sancions internacionals i creixia la seva capacitat militar. I Trump va trencar també l’acord que liderava Obama amb els aiatol·làs de l’Iran pel seu programa nuclear; i avui l'Iran alimenta Hezbolah o Hamàs.
La presidència de Trump va ser dramàtica pels Estats Units
I ara pot ser pitjor?
Sí, si guanya. Perquè ara ja sap el que és ser president. En la seva primera presidència, el sistema va contenir una mica les seves destrosses, però ara el coneix molt bé i arriba amb un partit molt més trumpista que l’any 2016.
Creus que hi ha riscos per a la llibertat d’expressió?
Més que la llibertat d’expressió, el perill és la desinformació. Crea molt de soroll i això fa més difícil discernir la informació verdadera. Trump ha normalitzat dir que els enemics del poble son els mitjans de comunicació, i ha minat la seva credibilitat. A alguns mitjans els va fer fora de la Casa Blanca, tot i que després d’una protesta els va tornar a acceptar. Ara que ha aconseguit polaritzar més. Arriba amb més afany de revenja.
Hi ha una altra por que és què passarà si perd: veus clima de guerra civil o que hi pugui haver un nou assalt al Capitoli?
Aquest cop, Washington està més preparat i serà una fortalesa perquè no es torni a repetir el que va passar l’any 2021. I malgrat la polarització social, no veig un ambient de guerra civil ni molt menys. Almenys, per ara.
Com està veient la campanya de Kamala Harris i la seva aposta per les celebritats?
Suports com els de Beyoncé o Taylor Swift ajuden a mobilitzar el públic més jove. Després que Taylor Swift es posicionés a favor de Harris, milers es van inscriure per votar, però hi ha la sensació que molts dels que segueixen aquestes celebritats ja estan convençuts. Al que apel·la Kamala Harris és als indecisos i als conservadors moderats, a qui alerta de les greus conseqüències d’una segona presidència de Trump. La base trumpista, en canvi, està més mobilitzada, és més sòlida i entusiasta que la dels demòcrates.
Harris apel·la als indecisos i als conservadors moderats
Quina importància té que el Washington Post hagi anunciat que no donarà suport a cap candidat?
Ho va fer també Los Angeles Times fa uns dies abans i van dimitir diversos periodistes, com ara ha passat amb l’editor del Post, Robert Kagan. Jo no crec que el paper dels mitjans sigui el de donar suport a un candidat en una elecció. Crec que la forma de fer-ho és amb informació i opinions serioses. Però també entenc que és una tradició de la premsa del país. El problema del Post ara és el moment. I fer-ho ara, amb Trump com a candidat, pot donar el missatge que votar Trump és una opció.
O que tens por.
Bé, no crec que sigui això. La presidència de Trump va ser un dels millors moments per al periodisme als Estats Units.
Quines son les cobertures més intenses que has fet als Estats Units?
Recordo la mort de Freddy Gray, a Baltimore el 2015, que va morir a una furgoneta on l’havia deixat la policia. Vam anar al funeral i, després del funeral, va haver unes revoltes. Jo era al bell mig del sarau, i ens van perseguir per robar-nos, ens van ruixar amb gas pebre, ens volien robar la càmera… El càmera va aconseguir protegir-la amb el seu cos i ens vam escapolir refugiant-nos a un autobús. Vaig pensar que ens podien fer molt mal.
I a nivell polític?
La primera victòria d’Obama, que vaig seguir amb Rac1, va ser molt emotiva. I la victòria de Trump el 2020, que jo estava presentant l’especial de les eleccions a la tele. Jo feia el recompte electoral i mirava d’explicar com guanyaria Hillary Clinton, però la realitat era que Trump anava guanyant estats… Jo no m’ho podia creure… i fins que la directora del canal, en una pausa, va entrar a la sala de control i em va dir que deixés d’intentar explicar com era que Clinton guanyaria. I tenia raó.
La primera victòria d'Obama va ser un dels moments més emotius que vaig cobrir
Com vas arribar a Washington D.C. i com és que vas decidir quedar-te?
A Barcelona vaig començar fent ràdio primer i després a Europa Press. Vaig passar per Canal Plus, per Com Ràdio, Ona Catalana, Intereconomia Catalunya i per la conselleria de Comerç, Turisme i Consum. Ha plogut molt. Recordo que en els meus temps a Ona Catalana hi va haver atemptats d’ETA a Catalunya i les cobertures van ser molt intenses amb el mestratge de l’aleshores cap d’informatius Neus Bonet. El 2007 vaig decidir venir a estudiar un postgrau en administració d’empreses i anglès professional i, un any després, va esclatar la crisi i no em vaig veure amb cor de tornar. Vaig començar a col·laborar amb RAC1 i, després, em van contractar a NTN24, on he estat presentant dos programes de televisió fins fa poc.
La teva feina allà t’ha servit per guanyar quatre premis Capital Emmy i un Napolitans, entre d’altres. Quines cobertures t’han premiat?
Un premi va ser per un documental sobre mares adolescents a Centreamèrica, i l’altre per un programa especial sobre dreamers, els mexicans i llatins que arriben de nens amb els seus pares sense papers i quan creixen son més d’aquí que d’on venen els pares. Explicar el seu patiment i la seva lluita ens va valer dos premis.