Molt jove, de tan sols 24 anys i "un home valent i conscient del deure". Així defineix el diari iranià ultraconservador Kayhan  l'islamista radical que ha agredit l'escriptor Salman Rushdie. Es tracta d'Hadi Matar, un noi de Nova Jersey, simpatitzant del govern d'Iran i de la Guardia Revolucinària Islàmica. Va comprar una entrada per l'acte literari que Rushdie feia a Nova York i va saltar a l'escenari vestit amb una màscara negra per apunyalar multitud de cops a l'escriptor, a les costelles, al coll, a l'esquena, al costat... Pels líders iranians Rushdie és un "apostatat", un "viciós" i l'"enemic de Déu". Per tot això, des que l'autor va publicar Els versos satànics, el líder suprem d'Iran va emetre una fatwa (un edicte religiós d'obligat compliment) dirigida al novel·lista britànic, encoratjant a tots els seguidors del règim a matar-lo. Ho han intentat diversos cops des que se'l va posar en el punt de mira, però, lamentablement, al final sembla que l'han ferit d'extrema gravetat.

L'islamisme més radical ha fet perpetrar a un jove de poc més de vint anys un atac acarnissat contra un escriptor per les seves lletres. L'atacant identificat per la policia és de Fairview, veí de Nova Jersey. Tot i que va néixer a Nord-amèrica, els seus pares van emigrar del Líban, on hi ha una part de la població que és xiïta, com els governants d'Iran. Tal com han relatat alguns testimonis al New York Times sobre el brutal atac contra l'escriptor, Hadi Matar es tracta d'un home "implacable", "extremadament fort" i "ràpid". La seguretat del recinte va necessitar més de cinc persones per allunyar-lo de Rushdie. Segons relaten els testimonis, no va aturar l'acarnissament contra l'autor fins que el van arrancar de sobre seu. Segons els primers elements recollits per la policia americana, un examen preliminar dels seus comptes a les xarxes socials revelaria simpaties pel règim iranià i els Guàrdies Revolucionaris, l'exèrcit ideològic del règim. 

Amb el mateix propòsit que buscaven els assassins de la sala Bataclan de París; o contra la revista satírica Charlie Hebdo; o l'atemptat a la Rambla de Barcelona que va sacsejar el país durant tot un estiu: la imposició de les seves creences i el seu pensament totalitari sobre els altres i escampar la por arreu com a forma d'advertència perquè cap religió, o els seus fidels, gosi posar en dubte o qüestionar cap dels seus manaments. La consternació ha estat total arreu del planeta, però en especial entre els escriptors i els ciutadans de Nova York, que han viscut de molt a prop un atac ideològic radical.

Aquest odi visceral per part dels líders de l'Iran contra Rushdie ve de lluny. Tot va començar quan el líder de la revolució islàmica de l'Iran de 1979, el difunt aiatol·là Ruhollah Khomeini, va emetre una fatwa, o quasi una cerca i captura, el 1989, que va demanar als musulmans de tot el món que matessin l'autor nascut a l'Índia després que el seu llibre fos condemnat com a blasfem, obligant-lo a passar anys d'amagat, per atacar a tres deesses preislàmiques: Allat, Uzza i Manat, en una conjunció satànica que va confondre a Mahoma amb les paraules que ell pensava que li havia dirigit Al·là. De fet, una rica organització religiosa iraniana va oferir una recompensa de 2,7 milions de dòlars a qualsevol que portés a terme la fatwa de Khomeini. Fins i tot, es va augmentar la quantitat a 3,3 milions de dòlars el 2012.