Dotze dies han acabat amb 54 anys de tirania i dictadura a Síria, un país que durant aquest mig segle ha estat en mans d’una família, els Al-Assad, que ha esdevingut una dinastia que va prendre el poder i el control del govern de manera implacable i que l’ha governat amb mà de ferro. El seu ascens al poder i posterior caiguda estan estretament lligats a la turbulenta història moderna de Síria. De Hafez a Bashar, aquesta és la història de la família Al-Assad i de la seva repressió.

La familia Al Assad. Bashar a l'Assad, segon d'esquerra a dreta, dret. Asseguts, en primer pla, el seu pare, el mort president Hafez a l'Assad. Jpeg

Bashar al-Assad, segon d'esquerra a dreta, asseguts, en primer pla, el seu pare, el president Hafez al-Assad, i la seva mare, Anisa Dempeus l'acompanyen els seus germans: Maher, Bassel, Majd i Bushra

Hafez al-Assad, el patriarca de la família, va arribar al poder el novembre de 1970 a través d’un cop d'estat incruent, que ell va anomenar Moviment Corrector, que va enderrocar el govern del president Nur ad-Din al-Atassi. Com a militar de carrera i membre del partit Baaz, Hafez va aprofitar la inestabilitat política de l'època per consolidar la seva posició i el control sobre el país, establint un sistema polític caracteritzat per la repressió i la centralització del poder en mans de partit Baaz i els seus aliats. Hafez va assumir la Secretaria General del Partit Baaz i va crear un Consell Revolucionari per controlar el país. Es va envoltar de membres de la família en els principals llocs de poder. Durant gairebé 30 anys, va instaurar un règim autoritari marcat per una economia centralitzada a l’estil soviètic, la repressió de la dissidència i la promoció de la minoria alauita, a la qual pertanyia la família Al-Assad, en llocs clau del règim.

Guerra amb Israel

Sota el seu lideratge, Síria va participar en la guerra del Yom Kippur juntament amb Egipte, l'octubre de 1973, envaint Israel en el dia més sagrat del calendari jueu, amb l’objectiu de recuperar els Alts del Golan. Les forces sirianes van aconseguir guanyar terreny, però al cap de tres dies Israel va tornar a empènyer la majoria dels sirians cap a la Línia Morada, la línia d’alto el foc de la guerra dels Sis Dies. El conflicte va acabar amb una victòria militar de l’estat hebreu amb un alt cost per a les dues parts. Israel va patir 772 morts i 2.483 ferits en només 18 dies de lluita, mentre que algunes fonts xifren les baixes sirianes en unes tres mil. Aquest era el tercer conflicte bèl·lic que els dos països mantenien des que es va crear l’estat d’Israel el 1948.

La Massacre d'Hama

El 1976, Hafez va enviar tropes al Líban amb el suport de la Lliga Àrab i els Estats Units per intentar pacificar el país. Però va ser el 1982 quan el règim de Hafez va viure un dels moments més terribles, a la Massacre d'Hama, quan va esclafar brutalment una revolta sunnita liderada pels Germans Musulmans en aquesta ciutat contra el seu règim. Aproximadament 12.000 soldats d'elit, majoritàriament alauites, van assetjar la ciutat amb suport de 500 tancs, helicòpters i artilleria. Les forces governamentals van destruir sistemàticament Hama, enderrocant edificis amb habitants dins i saquejant i incendiant botigues i cases. L'operació va ser dirigida personalment per Rifaat al-Assad, germà menor del president. S’estima que la massacre es va saldar amb milers de morts, entre 5.000 i 40.000, segons les fonts, mentre que unes 70.000 persones van perdre les seves cases. La massacre va destruir 88 mesquites, 5 esglésies, 21 mercats i 13 barris residencials.

El poder, a la família

La concentració de poder a la família Al-Assad tenia diversos tentacles. Maher, germà menor d’Hafez, era director de la Guàrdia Presidencial d’elit; Bushra, filla de Hafez, va ser una veu influent en el cercle íntim del règim. El seu marit, Assef Shawkat, va ocupar el càrrec de viceministre de defensa fins a la seva mort el 2012; Rami Makhlouf, cosí de Bashar, va dirigir un imperi financer, Asma al-Assad, dona de Bashar, va assumir funcions clau en el govern, defensant els drets de la dona i l’educació, i Rifaat al-Assad, germà de Hafez, va intentar prendre el poder amb un altre cop d’estat aprofitant que el seu germà havia patit un atac de cor, i va acabar a l’exili.

Canvi d’hereu forçat

El dictador va designar com al seu hereu el seu fill gran, Bassel, pare de cinc fills, que va morir en un accident automobilístic el gener de 1994 quan es dirigia a l’aeroport de Damasc. La mort de Bassel va causar un impacte crucial en l’ascensió de Bashar, que en aquell moment es trobava a Londres estudiant oftalmologia des de 1992. Bashar va ser cridat de tornada a Síria per assumir el paper d’hereu natural del règim del seu pare, pel qual s’havia de preparar durant els següents sis anys. Bashar va rebre entrenament militar a l’Acadèmia Militar d’Homs i va ser ascendit ràpidament fins al rang de coronel, el 1999, per establir les seves credencials com a futur governant. També se li van atorgar responsabilitats polítiques, convertint-lo en assessor del president i cap de l’oficina de queixes del ciutadà. 

El 1999, Hafez havia estat reelegit com a candidat únic, amb el 99,9% dels vots, i va començar a preparar el terreny per a la successió de Bashar. Hafez va morir l'any 2000, als 69 anys, i l’Assemblea Popular va esmenar la Constitució per permetre que Bashar, que en aquell moment tenia 34 anys, pogués assumir la presidència, donat que segons la llei, l’edat mínima per assumir el càrrec eren 40 anys.

La transformació de Bashar i la guerra civil

Bashar va accedir a la presidència el juny del 2000 i si bé inicialment va ser vist com un possible reformador, intentant implementar reformes econòmiques i polítiques, promovent una imatge d’apertura, va acabar sucumbint a la resistència dels sectors conservadors del règim i aviat es va mostrar com un dirigent de control autoritari. El malestar al país va anar creixent fins que el 2011, les protestes pacífiques en el context de la Primavera Àrab es van convertir en una guerra civil després de la violenta repressió del règim, una repressió brutal que Bashar al-Assad va ordenar, amb una resposta militar que va incloure l’ús d’armes químiques i atacs aeris contra civils, amb el resultat de mig milió de morts, aproximadament 5,7 milions de refugiats i 6,7 milions de desplaçats interns.

Durant el seu mandat, Bashar va ser reelegit en diverses ocasions amb un gran suport en unes eleccions criticades per fraudulentes i no democràtiques. Bashar va comptar amb el suport de Rússia, que va intervenir militarment el 2015 per donar suport al règim, i això li va permetre recuperar el control sobre gran part del país i mantenir-se al poder fins avui, 8 de desembre del 2024, quan Síria ha tancat una etapa de 54 anys marcada per la tirania i el terror. Bashar, que es va casar el desembre del 2000 amb Asma, d'origen britànic, que ha estat una figura pública prominent, té tres fills, Hafez al-Assad (el fill més gran), Zein al-Assad i Karim al-Assad. Mentre la coalició rebel prenia la capital, el dictador ha fugit de matinada de Damasc amb la seva família, seguint el consell d'Egipte i Jordània de buscar refugi, i segons algunes informacions, després de negociar amb els rebels una transició pacífica. La situació actual és confusa, amb rumors d'un possible exili que podria tenir com a destí Teheran o Moscou, al recer dels que han estat els seus aliats.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!