El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) reconeix, per primer cop, en un informe que en l'atac contra Israel del 7 d'octubre van cometre "errors" que van provocar la mort de població civil a conseqüència "al ràpid col·lapse de la seguretat israeliana i el sistema militar, i el caos en les zones frontereres amb Gaza". En un document de 16 pàgines, sota el títol 'La nostra narrativa', publicat aquest diumenge, el grup islamista palestí ha defensat que l'atac era "etapa necessària" i una "resposta natural" davant de "tots els complots israelians contra el poble palestí". El text planteja aclarir l'atac sorpresa de Hamàs, i és la primera comunicació pública de l'organització islàmica des de l'esclat de la guerra a Gaza. Hamàs situa l'ofensiva en un context història de "judaïtzació de les terres palestines a Cisjordània ocupada", i la mort de "milers de palestins des de l'any 2000". En aquest sentit, sostenen que l'atac era contra l'estat d'Israel, i no contra els jueus ni per motius religiosos.
Atacs contra civils
En el document de Hamàs admeten que no tot va sortir com estava plantejat en l'operació militar, batejada com Diluvi d'Al-Aqsa, però mantenen que l'atac era "un pas necessari" contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins. A més, detallen que l'atac era contra les instal·lacions militars israelianes amb l'objectiu de capturar soldats per a després utilitzar-los per pressionar a les autoritats israelianes per aconseguir l'alliberament de milers de presos. En aquest sentit, han defensat que els milicians que van entrar a territori israelià només van atacar soldats o persones que portaven armes. Evitar ferir a civils "és un compromís religiós i moral" del braç armat de Hamàs, les Brigades Ezzeldín al Qassam, segons el text. "Si va haver-hi algun cas d'atacs contra civils va ser accidental i durant la confrontació amb les forces d'ocupació" ha subratllat. Hamàs assegura així mateix que "l'exèrcit i la policia israelianes van matar a molts israelians a causa de la confusió". Per això demana que el Tribunal Penal Internacional (TPI) investigui "tots els crims comesos en la Palestina ocupada". De fet, insta la Fiscalia del TPI a iniciar "immediatament" una recerca.
Tanmateix, en el mateix text Hamàs demana posar fi a les hostilitats, la retirada total de les tropes de la Franja de Gaza i que els palestins puguin decidir el seu futur. Rebutgen qualsevol projecte internacional o israelià sobre Gaza. Unes 1.200 persones van morir en l'atac de les milícies palestines del 7 d'octubre, 700 de les quals eren civils. Altres 240 persones van ser segrestades, de les quals un centenar van ser alliberades durant la treva de set dies al novembre.
Netanyahu rebutja una treva
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha rebutjat la proposta de Hamàs de posar "fi a la guerra" a Gaza a canvi de l'alliberament, en tres fases, de tots els ostatges, el que ha provocat una nova protesta dels familiars dels captius. "Rebutjo de pla les condicions de rendició dels monstres de Hamàs", ha afirmat Netanyahu en un vídeo difós per la seva oficina, en una aparent resposta a les informacions sobre una nova proposta d'acord mediada per Qatar i Egipte.
Segons Netanyahu, a canvi de l'alliberament de tots els ostatges, Hamàs exigeix "la fi de la guerra", la retirada de les forces israelianes de Gaza, l'alliberament de "tots els assassins i violadors de Nuhkba" (força d'elit de l'ala militar de Hamàs) i deixar a Hamàs intacte. Per a Netanyahu, un alto el foc ara significaria en el futur "altre 7 d'octubre", segons ha apuntat en el seu discurs, en referència al brutal atac de Hamàs en sòl israelià, que de moment hi ha provocat més de 25.000 morts. La resposta dels familiars dels ostatges segrestats per Hamàs ha estat immediata, i han decidit acampar aquesta nit de diumenge als afores de la casa de Netanyahu per demanar-li que accepti l'acord que plantegen.
Alto el foc a Gaza
El pla de 90 dies plantejat pel moviment islamista proposa un alto el foc durador durant el qual Hamàs alliberaria a tots els ostatges civils, mentre que Israel excarceraria a centenars de presos palestí, es retiraria de les ciutats gazatis, permetria llibertat de moviment en l'enclavament, posaria fi a l'ús de drons i duplicaria la quantitat d'ajuda que permet entrar. En una segona etapa, Hamàs alliberaria les dones soldats i els cadàvers de captius —uns 27 dels 136 ostatges que queden dins de la Franja— i Israel excarceraria més presoners; mentre que en la tercera fase Israel retiraria les seves tropes a la frontera de Gaza i el grup islamista posaria en llibertat a tots els ostatges soldats i homes en edat de lluitar. "Si acceptem això, els nostres guerrers hauran caigut en va i no podrem garantir la seguretat dels nostres ciutadans", ha apuntat el primer ministre israelià.