El passat 7 d'octubre es va produir un atac de Hamàs al sud d'Israel, iniciant una escalada de violència sense precedents a la Franja de Gaza. En total, aquest grup, juntament amb altres milícies palestines, van llançar més de 2.500 projectils contra el sud del territori israelià, impactant en ciutats com Jerusalem i Tel-Aviv, i, a la vegada, desenes de milicians van fer una incursió, disparant als civils que es trobaven i retenint ostatges. Però, que és Hamàs i per què va iniciar aquest atac contra Israel?
🔴 Guerra entre Israel i Hamàs, DIRECTE | Última hora del conflicte amb Gaza i Palestina
Segons els serveis d'emergència hi ha almenys 40 israelians morts i més de 700 ferits. En resposta a aquests atacs de gran escala, Israel ha decretat l'estat de guerra i ha començat a mobilitzar l'exèrcit i les reserves per iniciar una operació que han anomenat "Espases de ferro", i que serà la seva resposta armada i també "sense precedents", segons ha afirmat el primer ministre, Benjamin Netanyahu. Però, pot ser que molta gent no sàpiga què és Hamàs, com actua i quin és el seu paper en el conflicte entre Israel i Palestina. T'expliquem tot el que necessites saber sobre Hamàs i aquest conflicte que avui ha viscut una de les majors escalades de tensió que es recorden.
Què és Hamàs i la raó de l'atac a Israel
Hamàs és una organització palestina que es declara com a gihadista, nacionalista i islamista i ha estat en el centre de l'atenció internacional durant dècades a causa del seu paper en el conflicte entre Israel i Palestina. Fundada l'any 1987, aquesta agrupació s'ha convertit en una peça clau en el complicat trencaclosques d'Orient Mitjà. Hamas, el nom complet del qual és "Moviment de Resistència Islàmica", té les seves arrels en la Franja de Gaza i Cisjordània, territoris palestins ocupats per Israel des de la guerra dels Sis Dies l'any 1967.
El fundador de Hamàs és Ahmed Yassin, qui va establir l'organització com una branca del moviment dels Germans Musulmans, que promou una interpretació conservadora de l'Islam. Hamàs advoca per la creació d'un estat islàmic en tota Palestina i s'oposa a l'existència d'Israel. Opera com una organització politicomilitar, cosa que significa que té tant una ala política com un braç armat. La seva ala política s'encarrega de l'administració i govern a Gaza, mentre que l'ala militar es dedica a la resistència armada contra Israel. Els objectius principals de Hamàs, segons s'explica en la seva carta fundacional, són l'alliberament de Palestina de l'ocupació israeliana, la creació d'un estat islàmic a la regió històrica de palestina i la defensa dels drets dels palestins. Això es tradueix en una agenda que busca la lluita armada i la resistència com a mitjans per a aconseguir aquests objectius.
Una part important de la història de Hamàs és el seu govern en la Franja de Gaza. L'any 2006, van guanyar les eleccions legislatives palestines, la qual cosa els va atorgar el control del Parlament. No obstant això, aquesta victòria va portar a tensions amb el partit rival Fatah i a un enfrontament armat l'any 2007 que va resultar amb la presa de control de Gaza per part de Hamàs. Des de llavors, governen la Franja de Gaza de facto, establint un sistema de govern i administrant els serveis bàsics. Això ha portat a un bloqueig imposat per Israel i Egipte, la qual cosa ha exacerbat la situació humanitària a la regió, que actualment és complicada.
Hamàs ha estat involucrada en nombrosos conflictes armats amb Israel al llarg dels anys. La seva ala militar, coneguda com les Brigades Al-Qassam, ha llançat coets cap a territori israelià, i Israel ha respost amb operacions militars a Gaza. El conflicte més recent i notable va ocórrer el maig de 2021, quan es va produir un esclat de violència que va durar diversos dies. Aquest conflicte, que va involucrar intensos bombardejos i enfrontaments, va deixar un alt nombre de víctimes civils i va renovar l'atenció internacional sobre la situació a la regió. L'organització enfronta una sèrie de desafiaments en el futur. La qüestió de la reconciliació amb Fatah i la possibilitat d'un govern unificat palestí és un tema important. A més, la situació humanitària a Gaza continua sent crítica a causa del bloqueig i la falta de recursos.
Hamàs ha estat designada com una organització terrorista per diversos països, incloent-hi els Estats Units i la Unió Europea. Aquesta designació es deu als atacs llançats contra Israel per l'ala militar de Hamàs, així com a la seva negativa a reconèixer l'existència d'Israel. Malgrat aquesta condemna internacional, Hamàs ha establert relacions diplomàtiques amb altres països i ha buscat el suport de nacions àrabs i islàmiques. Per exemple, ha mantingut estrets llaços amb l'Iran, Qatar i Turquia.
De qui és el territori de la Franja de Gaza?
La Franja de Gaza és un territori autònom sota el control de l'Estat de Palestina, que ha viscut una història complexa des de la signatura de l'Acord del Caire el 4 de maig de 1994. Aquest acord històric, forjat pel líder palestí Yasser Arafat i el llavors primer ministre israelià Isaac Rabin, va marcar una fita en la lluita per l'autonomia palestina. No obstant això, la història de Gaza es remunta a molt abans d'aquest acord. Aquest territori costaner, que limita amb Egipte i s'estén fins a les aigües del Mediterrani, ha estat testimoni de diverses divisions al llarg dels anys, dissenyades per a acomodar a àrabs i jueus en un espai compartit.
Avui dia, la Franja de Gaza comprèn aproximadament 360 quilòmetres quadrats de terra i està encaixonada entre les aigües de la mar i el territori israelià, una geografia que ha alimentat nombrosos episodis de conflicte en les últimes tres dècades. Els enfrontaments entre israelians i palestins han estat una constant, amb tensions que han anat i vingut en cicles interminables. Israel, en la seva posició dominant, té la capacitat d'interrompre els subministraments a Gaza quan ho considera necessari, la qual cosa ha agreujat la situació humanitària a la regió en repetides ocasions. Per altra banda, Gaza s'ha convertit en un terreny fèrtil de grups de resistència armada, com Hamàs com a màxim exponent, però també milícies més petites amb objectius compartits o semblants.