Hamàs ha entregat aquest dijous els cossos de quatre ostatges morts durant el captiveri des de l'atac del 7 d'octubre del 2023. Entre els morts hi ha Shiri Bibas amb els seus dos fills Kfir i Ariel, i Oded Lifschitz. Kfir tenia nou mesos i Ariel quatre anys, quan la família Bibas, inclòs el seu pare Yarden, va ser segrestada al quibuts Nir Oz, una de les comunitats properes a Gaza. Es tracta dels ostatges més joves que Hamàs ha raptat després de l'atac. El primer ministre Benjamin Netanyahu va avançar aquest dimecres en un vídeo breu que seria "un dia molt difícil per a l'Estat d'Israel. Un dia pertorbador, un dia de dolor".
Fa unes setmanes, a principis de febrer, ja va ser alliberat amb vida el pare, l'israelià Yarden Bibas, després de setze mesos en captivitat. Ara és el torn de la mare i els dos fills: Shiri Bibas, d'origen argentí i de trenta-tres anys, i els germans Ariel i Kfir —de dos i cinc anys respectivament—. Dissabte s'alliberaran els últims sis ostatges vius inclosos en la primera fase de l'acord de l'alto el foc.
Kfir era l'ostatge més jove segrestat el 7 d'octubre del 2023, quan tenia només nou mesos, del quibuts Nir Oz —a només 1,5 quilòmetres de la Franja de Gaza—. Un mes més tard, el novembre del 2023, el braç armat de Hamàs va dir que Shiri, Ariel i Kfir havien mort en bombardejos israelians. Més de cinc-cents dies després, el grup islamista palestí lliurarà els cossos de tots tres aquest dijous. La setmana vinent, segons Al-Hayya, seran entregats els altres quatre cossos restants de la primera fase de l'acord.
Netanyahu, apartat de la cerimònia
Segons ha informat el portal israelià News 12, Benjamin Netanyahu estava explorant la possibilitat de participar en la cerimònia per rebre els cossos, a la banda israeliana. Fins i tot hauria donat instruccions als membres de l'exèrcit de camp perquè es preparessin per això, però a l'últim minut ha decidit que no passaria i que no hi seria present. És possible que s'hagués cancel·lat després de l'incident d'aquest dijous a la nit amb les famílies que van buscar certeses només després de la identificació a Abu Kabir.
La recepció dels cossos ha començat aquest dijous al matí, quan Hamàs ha lliurat els cossos al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) dins de Gaza, des d'on seran traslladats a territori israelià. Les FDI han sol·licitat als mitjans de comunicació que evitin transmetre imatges d'aquestes maniobres dins de la Franja. “No vam tenir èxit a la nostra missió de portar els ostatges a casa amb vida a les seves famílies”, ha assenyalat un alt funcionari de les FDI en un comunicat que recull el mateix portal. “Tornar-los per a un enterrament adequat a Israel és un tancament apropiat i necessari per a les famílies”.
Les FDI han organitzat una cerimònia breu a Gaza en honor a les víctimes mortals, que inclourà la col·locació dels cossos en taüts coberts amb la bandera israeliana, honors militars i la lectura de salms per part d'un rabí. Posteriorment, els taüts seran traslladats a l'Institut de Medicina Forense d'Abu Kabir, a Tel-Aviv, per a la seva identificació formal.
Els últims ostatges vius
D'altra banda, dissabte s'alliberaran els últims sis ostatges vius inclosos en la primera fase. Entre ells hi ha l'etíop-israelià Ebra Mangesto i el beduí Hisham al Sayed, segrestats a Gaza des de fa una dècada (2014 i 2015, respectivament) després d'entrar a la Franja de forma voluntària. Cadascun serà intercanviat per 77 presos palestins, entre els quals hi ha 47 del miler de palestins alliberats en l'anomenat acord de Shalit del 2011 i que van tornar a ser detinguts un temps després.
Al-Hayya ha dit que tots aquests alliberaments busquen fer d'aquesta primera etapa "un èxit" i "preparar-se per conversar sobre la segona fase", mentre ha acusat el govern israelià de "procrastinar" i intentar evadir la part humanitària de l'acord de l'alto el foc —com l'entrada de tendes i de cases prefabricades—. El líder islamista ha assegurat que Hamàs continua treballant amb els països mediadors (especialment, Egipte i Qatar) per obligar Israel a permetre l'entrada tant de maquinària pesant per desenrunar com de suficients refugis. Segons l'acord, la segona fase s'hauria d'haver començat a negociar a principis de febrer i implicaria la fi de la guerra, així com l'alliberament de la resta d'ostatges vius.