El grup integrista Hamàs, que controla la Franja de Gaza, ha guanyat les eleccions en dues universitats de Cisjordània (Judea i Samària per als jueus), cosa que representa un revés per al president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, dirigent de Fatah. En concret, Hamàs ha guanyat els comicis al consell estudiantil de la Universitat An-Najah a Nablus, cosa que s'afegeix al triomf que ja va tenir el maig del 2022 a la Universitat de Bir Zeit, al nord de Ramallah, segons informa AJN. Els dos casos marquen la introducció de l'integrisme islàmic proper als Germans Musulmans d'Egipte a les universitats àrabs. 

Sense eleccions generals

 

Les eleccions a les universitats són un dels pocs termòmetres democràtics que hi ha per mesurar l'evolució política a la zona administrada per l'Autoritat Palestina, perquè les últimes eleccions que s'hi van celebrar van ser el 2006 i Mahmud Abbas no n'ha convocat més. A les eleccions universitàries també hi ha hagut problemes, sobretot quan Hamàs es va apropiar de la Franja de Gaza amb l'argument que allà havia guanyat els comicis generals del 2006, i va expulsar amb violència els dirigents de Fatah que residien a la franja.

Arran d'això, l'Autoritat Palestina va prohibir als partidaris de Hamàs participar a les eleccions del consell estudiantil de la Universitat An-Najah fins al 2013. En aquells comicis els integristes van poder participar en la votació i van obtenir 33 escons, però va guanyar la llista de Fatah amb 43 representants. La victòria de la llista de Hamàs a les eleccions del consell estudiantil ha estat una sorpresa per als dirigents de Fatah a Nablus, quan la universitat era un bastió tradicional pròxim a aquesta formació des de fa molt de temps, segons l'AJN. Segons les mateixes fonts, el resultat ha estat tan transcendent que ha estat un "cop dur" per un dels possibles successors d'Abbas, Mahmoud al-Aloul, dirigent de Fatah a Nablus.

La Gihad Islàmica

 

La situació encara és més complicada que l'enfrontament entre Fatah i Hamàs, amb l'aparició de la Gihad Islàmica, que segons Associated Press rep finançament del règim iranià. La Gihad Islàmica ha provocat el darrer enfrontament amb Israel, en el qual va disparar més de 800 coets, mentre que Hamàs se'n mantenia al marge. Tot i això, els observadors no creuen que la Gihad aspiri a controlar el govern de la Franja de Gaza, perquè només té estructura armada. Hamàs té estructura armada i alhora política.

La divisió interna en la part àrab és una complicació més que dificulta a curt i mitjà termini qualsevol negociació amb Israel, no només perquè hi ha molts actors, sinó perquè s'ha passat d'una visió materialista del conflicte a una visió religiosa.