Alguns pensaven que els EUA s'allunyarien de l'Orient Mitjà per ocupar-se de la seva amenaça número u: la Xina. Així va afirmar-se en infinitat d'ocasions arran de la retirada nord-americana de l'Afganistan el 2021, després de gairebé dues dècades d'ocupació. A conseqüència de la matança del Shabat negre perpetrada pel grup islamista palestí Hamàs, els EUA tornen amb tota la seva força. De fet, mai no se n'havien anat. Part de les seves principals bases militars continuen a països de l'Orient Mitjà, com Qatar, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Oman, i encara mantenen arsenals a territori israelià. I els últims mesos, la Casa Blanca dedica esforços a acostar el regne de l'Aràbia Saudita a l'estat jueu.

Tanmateix, després de la matança del 7-O, la Pax Americana potser és més notable que mai. En la mateixa setmana, Israel va ser visitada dues vegades pel secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, que, d'una banda, va plorar públicament en referir-se a les imatges terribles de les atrocitats de Hamàs; però, per l'altra, va participar per primera vegada a la història en una reunió del gabinet de guerra del govern d'unitat nacional del primer ministre Benjamin Netanyahu. El secretari de Defensa, Lloyd Austin, també es va desplaçar immediatament a Israel i des d'allà va declarar als mitjans que ell, que va lluitar contra Daesh personalment, creu que "Hamàs és pitjor que l'infame Estat Islàmic".

Pocs van creure que onze dies després de la matança del sud d'Israel, el president Joe Biden es desplaçaria personalment a Jerusalem i després a una cimera a Amman, per reunir-se amb el monarca jordà, el president egipci i el president palestí, Mahmud Abbas. De forma oficiosa, tant Egipte com Jordània donen suport al cop israelià contra Hamàs, ja que el grup palestí està vinculat als Germans Musulmans, que representen una amenaça per a Amman i per al Caire. Tanmateix, l'únic que temen és pagar el preu de la guerra de Gaza amb un èxode de refugiats palestins que intentin envair els seus països. Els objectius de Biden són, d'una banda, identificar-se amb Israel i donar-li llum verda per destruir Hamàs, i, per l'altra, evitar posar en perill els acords de pau ja firmats entre Israel i els països àrabs, com Egipte i Jordània. Així mateix, intentar que, després de la "tempesta", el príncep Mohamed bin Salman, home fort de l'Aràbia Saudita, accepti descongelar les negociacions per a la normalització amb Israel, que va decidir paralitzar arran dels bombardejos israelians a Gaza.

La visita de Biden envia, abans de res, un missatge de dissuasió a l'Iran, que és el cervell de la massacre de Hamàs, i que amenaça constantment l'existència d'Israel. L'Iran adverteix ara que, si Israel envaeix Gaza per via terrestre, el seu braç libanès, el grup xiïta Hezbollah, entraria a la guerra llançant milers de míssils de gran exactitud sobre territori israelià. Però Biden no arriba sol a l'estat jueu. Darrere seu venen dues de les màquines de guerra més poderoses del planeta, els portaavions Gerald Ford i Eisenhower, que esperen a la Mediterrània oriental, i estan preparats per a qualsevol eventualitat. Fins avui, a les deu guerres d'Israel, mai no hi han participat de manera directa els EUA ni cap altre país. Tanmateix, i quan Rússia dona suport al seu nou aliat iranià —que li ven drons per a la guerra d'Ucraïna— i expressa la seva "comprensió" cap a Hamàs, això és qualsevol cosa menys un conflicte local.

Missatge de Biden a Xi Jinping i Putin

Amb la seva visita a Jerusalem, Biden envia també un missatge al president de la Xina, Xi Jinping, i a Vladímir Putin, que es van reunir dimarts a Pequín. La impressió és que el president nord-americà no renuncia als seus plans de canviar l'Orient Mitjà. Biden és l'últim president que va créixer amb el record de l'Holocaust i de la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Té clar que Israel ha de reaccionar amb gran força militar. Però ell ja mira més enllà de l'horitzó. El president nord-americà de 80 anys, que l'any que ve participarà en una dura campanya presidencial, no permetrà que l'atac sàdic d'un grup terrorista palestí canviï els seus plans de crear un nou Orient Mitjà. Hores després de conèixer-se la dimensió sense precedents de la barbàrie, i després de veure imatges que no surten als mitjans de comunicació de terroristes degollant cossos humans, violant nenes petites i dones, i esquarterant cossos de soldats, el president va anar als mitjans de comunicació i no va amagar ni un segon la seva sensació de repugnància. Per això, la Casa Blanca va comparar la massacre de Hamàs als horrors del nazisme.

Des que ell va dir això, els israelians van adoptar aquest discurs i van titllar els milicians de Hamàs de "nazis". La història ensenya que els nazis van ser derrotats i que sobre les seves ruïnes es va construir una nova Alemanya. El president Harry Truman va declarar un pla de reconstrucció d'Europa, el pla Marshall, Alemanya es va convertir en una potència econòmica i aquesta setmana va proposar ajuda militar a l'estat jueu. Ahir, el seu canceller, Olaf Scholtz, també va visitar Jerusalem per identificar-se amb el poble d'Israel. L'objectiu de Biden és pensar en l'endemà de Hamàs. Tot passa pels nous aliats d'Israel dels Acords d'Abraham: els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Marroc, Egipte, Jordània i potser també per l'Aràbia Saudita. L'objectiu és tornar la Franja de Gaza —amb el suport àrab i internacional— a l'Autoritat Nacional Palestina, que, malgrat les seves grans debilitats internes, va governar l'enclavament palestí fins al 2007.

Desconfiança en Netanyahu

A Washington també creuen que en aquest moment, després de deu mesos d'intent fallit de revolució judicial i de divisió interna a Israel, no es pot confiar en Netanyahu. Segons molts analistes destacats, entre els quals l'israelià Ben Caspit, quan s'acabi la guerra amb Hamàs, "Netanyahu estarà acabat". A la taula del primer ministre israelià, hi ha apilats tots els llibres sobre Winston Churchill, el personatge que més admira. Aquesta guerra és el moment churchillià de Netanyahu. Malgrat tot, sap que, al final, fins i tot dins del seu propi partit, el Likud, tothom li exigirà explicacions per la desfeta del 7 d'octubre: com va ser possible aquesta desfeta dels serveis d'intel·ligència israelians i del seu exèrcit, que no van preveure la matança de Hamàs. Tots a la regió i al món entenen que, després de la matança del 7-O, Bibi mai no serà el mateix, però que cal impedir que el conflicte es generalitzi.