Hamàs lliurarà dijous els cossos de la família Bibas, segons ha confirmat aquest dimarts el cap de la seva delegació negociadora, Khalil al-Hayya. El primer de febrer ja va ser alliberat amb vida el pare, l'israelià Yarden Bibas, després de setze mesos en captivitat. Ara és el torn de la mare i els dos fills: Shiri Bibas, d'origen argentí i de 33 anys, i els germans Ariel i Kfir —de dos i cinc anys respectivament—. Aquest mateix dijous s'entregarà un quart cadàver i dissabte s'alliberaran els últims sis ostatges vius inclosos en la primera fase de l'acord de l'alto el foc.
Kfir era l'ostatge més jove segrestat el 7 d'octubre del 2023, quan tenia només nou mesos, del quibuts Nir Oz —a només 1,5 quilòmetres de la Franja de Gaza—. Un mes més tard, el novembre del 2023, el braç armat de Hamàs va dir que Shiri, Ariel i Kifir havien mort en bombardejos israelians. Més de 500 dies després, el grup islamista palestí lliurarà els cossos de tots tres aquest dijous. La setmana vinent, segons Al-Hayya, seran entregats els altres quatre cossos restants de la primera fase de l'acord.
Els Bibas, un símbol del 7 d'octubre
L'alliberament del pare el passat primer de febrer va ser un dels moments més agredolços de la treva, ja que Hamàs havia de prioritzar l'alliberament de les dones i els menors vius... i entre ells no hi havia ni Shiri, ni Ariel, ni Kfir. Si bé el grup islamista ja havia informat de la seva mort el novembre del 2023, Israel mai no va arribar a confirmar les seves morts i es mantenia una certa esperança. "Yarden està decidit a lluitar pel seu retorn i se sent obligat a fer tot el que estigui a les seves mans per assegurar-se que ningú queda enrere", va dir la família després que el pare rebés l'alta, fa una setmana.
Els Bibas s'havien convertit en un símbol dels israelians capturats per Hamàs el 7 d'octubre del 2023. El vermell intens dels seus cabells destacava en els cartells presents als aeroports, a les marxes i en els missatges de suport a les xarxes socials. Els aniversaris dels dos menors van ser celebrats pel Fòrum de Famílies d'Ostatges i Desapareguts amb manifestacions a Tel Aviv i esdeveniments per exigir l'alliberament de tots els ostatges. Kfir i Ariel són els únics dos menors que encara continuen a Gaza, mentre que la resta van ser alliberats durant l'anterior treva —el novembre del 2023, quan Hamàs va entregar 105 civils vius—. Va ser en aquell moment quan el grup islamista va anunciar la seva mort durant un bombardeig israelià, però Israel no va confirmar-ho i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, es va limitar a dir: "Els nostres pensaments estan amb Shiri, Ariel i Kfir, i amb tots els ostatges. Seguirem actuant per portar-los a tots de retorn a casa".
Els últims ostatges vius de la primera fase
D'altra banda, dissabte s'alliberaran els últims sis ostatges vius inclosos en la primera fase. Entre ells hi ha l'etíop-israelià Ebra Mangesto i el beduí Hisham al Sayed, segrestats a Gaza des de fa una dècada (2014 i 2015, respectivament) després d'entrar a la Franja de forma voluntària. Cadascun serà intercanviat per 77 presos palestins, entre els quals hi ha 47 del miler de palestins alliberats en l'anomenat acord de Shalit del 2011 i que van tornar a ser detinguts un temps després.
Al-Hayya ha dit que tots aquests alliberaments busquen fer d'aquesta primera etapa "un èxit" i "preparar-se per conversar sobre la segona fase", mentre ha acusat el govern israelià de "procrastinar" i intentar evadir la part humanitària de l'acord de l'alto el foc —com l'entrada de tendes i de cases prefabricades—. El líder islamista ha assegurat que Hamàs segueix treballant amb els països mediadors (especialment, Egipte i Qatar) per obligar Israel a permetre l'entrada tant de maquinària pesant per desenrunar com de suficients refugis. Segons l'acord, la segona fase s'hauria d'haver començat a negociar a principis de febrer i implicaria la fi de la guerra, així com l'alliberament de la resta d'ostatges vius.
Imatge principal: un cartell del desembre del 2023 que exigeix el retorn de Shira Bibas i el seu fill Kfir / Europa Press