El dia que tots els israelians estaven esperant ha arribat. Hamàs ha lliurat aquest dijous quatre cadàvers entre els quals hi ha una part de la família Bibas. Shiri Bibas amb els seus dos fills Kfir i Ariel, i Oded Lifschitz. Kfir tenia nou mesos i Ariel quatre anys, quan la família Bibas, incloent-hi el seu pare Yarden, va ser segrestada al kibbutz Nir Oz, una de les comunitats properes a Gaza. En aquest context, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha reconegut que dijous serà "un dia molt difícil" per al país en què s'evidenciarà "amb quins monstres" s'està negociant.
➕ Hamàs entrega els quatre ostatges morts, entre ells, la família Bibas
➕ Netanyahu, sobre el terror de Hamàs: "Estem decidits a garantir que una cosa així no torni a passar"
Així mateix, el mandatari israelià ha assegurat que "el cor del món sencer necessita ser esquinçat" amb les imatges dels milicians palestins lliurant el taüt d'aquests quatre ostatges. Aquestes imatges serviran per evidenciar “amb quins monstres” està negociant Israel des de l'octubre de fa dos anys. "Lamentem, ens fa mal, però també estem decidits a garantir que una cosa així no torni a passar", ha assegurat el cap de govern israelià, convençut que l'acord d'alto el foc amb Hamàs servirà per acabar d'eliminar la seva presència a la Franja de Gaza i fer de la zona un lloc segur per als interessos d'Israel.
Segona fase de l'alto el foc: quan comença?
Hamàs i altres milícies palestines van llançar el 7 d'octubre del 2023 uns atacs sense precedents contra territori israelià en què van matar gairebé 1.200 persones i en van prendre 240 més com a ostatges. L'exèrcit d'Israel va respondre amb una cruenta ofensiva militar a la Franja de Gaza que ja deixa més de 48.000 morts. Les parts van assolir un acord d'alto el foc a mitjan mes de gener passat que inclou, a més, l'intercanvi de 33 ostatges israelians a canvi de centenars de presos palestins. Entre els alliberats per part de les milícies palestines hi ha també els cossos d'ostatges morts durant el seu captiveri.
D'altra banda, dissabte s'alliberaran els últims sis ostatges vius inclosos en la primera fase. El líder de Hamàs ha assegurat que el grup continua treballant amb els països mediadors (especialment, Egipte i Qatar) per obligar Israel a permetre l'entrada tant de maquinària pesant per desenrunar com de suficients refugis. Segons l'acord, la segona fase s'hauria d'haver començat a negociar a principis de febrer i implicaria la fi de la guerra, així com l'alliberament de la resta d'ostatges vius.
La promesa de Hamàs: alliberar tots els ostatges israelians
En aquest context ple d'incerteses, Hamàs ha dit que està disposat a alliberar tots els ostatges restants en un sol intercanvi si l'acord d'alto el foc amb Israel avança a una segona fase el mes que ve. L'oferta es va produir mentre el primer ministre israelià assenyalava la disposició a parlar sobre una segona fase de l'alto el foc a Gaza després d'una demora perllongada, en nomenar Ron Dermer, un dels seus assessors més propers, ministre del gabinet nascut als Estats Units i exambaixador a Washington, per liderar-la. Dermer reemplaça els caps del Mossad i del servei de seguretat Shin Bet, que fins ara han liderat les negociacions i sovint han estat en desacord amb Netanyahu per la seva resistència a avançar amb l'alto el foc.
Amb l'intercanvi d'aquest dijous i el de dissabte, s'acabarà la primera fase de sis setmanes de l'alto el foc. Una fase que havia d'acabar l'1 de març. Després dels ostatges alliberats, 58 quedaran en mans de Hamàs i grups militants aliats a Gaza. Israel creu que 34 dels ostatges restants estan morts.
L'esperada segona fase que no arriba
El pla acordat per a la segona fase era intercanviar els ostatges i els cadàvers dels morts per detinguts i presoners palestins en grups esglaonats, però Hamàs va suggerir dimecres que estava disposat a accelerar el procés. Un alt funcionari de Hamàs va dir a l'Agence France-Presse que el grup estava llest per alliberar tots els ostatges restants en una sola entrega durant la segona fase. El militant, Taher al-Nunu, va dir: "Hem informat els mediadors que Hamàs està disposat a alliberar tots els ostatges d'una sola vegada durant la segona fase de l'acord, en lloc de fer-ho per etapes, com a la primera fase actual".
Netanyahu s'ha resistit durant molt de temps a qualsevol conversa sobre la segona fase de l'acord, que implicaria una retirada militar completa de Gaza, així com el lliurament dels ostatges restants, a canvi de centenars de palestins més detinguts en presons israelianes. La finalització de la segona fase representaria en realitat la fi de la guerra, però l'ala d'extrema dreta de la coalició de Netanyahu s'oposa fermament a tal mesura si deixa Hamàs com una força significativa dins de Gaza.
Tot i això, el primer ministre israelià ha rebut pressions per fer-ho per part de l'enviat especial de Donald Trump, l'amic del president nord-americà i company desenvolupador immobiliari, Steve Witkoff, que ha dit durant el cap de setmana que "la fase dos començarà definitivament". Per la seva banda, el ministre d'Afers Estrangers d'Israel, Gideon Sa'ar, va dir dimarts que les converses sobre la segona fase començarien aquesta setmana, però un dia després el moment continuava sense ser clar.
Segons l'acord original, les converses sobre com s'implementaria la segona fase havien de començar a principis de febrer. Ja no queda gaire temps abans que comenci la segona fase l'1 de març i hi ha qüestions polèmiques per resoldre. Tal com diu l'acord, les tropes israelianes han de retirar-se del corredor de Filadèlfia, una zona de protecció que discorre al llarg de la frontera sud de Gaza amb Egipte, els primers vuit dies de la segona fase. El primer ministre israelià s'ha negat a fer-ho fins ara i ha subratllat la importància estratègica del corredor.
Alhora, Netanyahu exigeix que la segona fase inclogui el desarmament de Hamàs i la seva eliminació com a organització, però no ha estat clar sobre qui el reemplaçaria en la gestió del territori. Va acollir de bon grat la declaració de Trump a principis d'aquesta setmana que els Estats Units prendrien el control de la Franja de Gaza i que tota la població palestina, més de 2,2 milions de persones, d'alguna manera seria expulsada de la seva pàtria.
Ara bé, a la regió, pocs creuen que la proposta de Trump es dugui a terme. Dimecres, els Emirats Àrabs Units (EAU) es van unir a Egipte i Jordània per oposar-se al pla, que requeriria la cooperació dels països veïns per absorbir els palestins deportats. Caldrà veure com avancen les converses i quins són els plans d'un costat i de l'altre.