Les peces per a celebrar un segon referèndum a Escòcia ara per ara no acaben d'encaixar. Amb l'oposició determinada del primer ministre britànic Boris Johnson, la idea d'una votació pactada no sembla que pugui arribar aviat. És en aquest escenari en què han sorgit veus del moviment independentista escocès que aposten fermament per explorar altres vies. Com el cas del diputat a Westminster, Neale Hanvey (Belfast,1964), membre del partit Alba, creat per l'exprimer ministre escocès, Alex Salmond.
Fins fa poc, però, Hanvey formava part del Partit Nacionalista Escocès (SNP) que actualment lidera la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. Hanvey va entrar a Westminster el 2019 com a diputat del SNP, però diversos motius el van portar a abandonar la formació el març d'aquest mateix any. La falta "d'accions convincents" n'és un d'ells, segons apunta. En una entrevista amb ElNacional.cat, Hanvey explica la proposta del seu partit per aconseguir la independència d'Escòcia, més enllà de la via del referèndum pactat.
Creu que és possible que se celebri un segon referèndum d'independència a Escòcia el 2023, com ha promès la primera ministra Nicola Sturgeon?
En aquests moments, honestament, crec que és poc probable, però no impossible. Però el moment és molt diferent de com estàvem en el primer referèndum. Aleshores, estava assegurat perquè Alex Salmond va treballar durant molt temps amb David Cameron per aconseguir-ho.
Però ara, tot i que tenim un mandat seriós per fer un nou referèndum, també tenim un primer ministre que s'ha oposat a aplicar la Secció 30, que és el que ens donaria el poder per convocar un nou referèndum.
Els partits de Westminster han adoptat la creença que depèn de la seva voluntat deixar-nos votar o no, i això crec que és extremadament antidemocràtic i equivocat.
Però aleshores, creu que si hi hagués un segon referèndum, la independència té opcions de guanyar? La darrera enquesta del The Times deia que el SÍ creix un punt, però el NO continua al capdavant.
Escòcia està ara en una posició increïblement bona per guanyar un referèndum si el podem tenir.
També és cert que les opinions no han canviat gaire. Des del Brexit, les dues opcions s'han mantingut estàtiques i pocs han canviat d'idea. Ara per ara, soc escèptic amb el que diguin les enquestes fins que no comenci la campanya una altra vegada. Nosaltres, el partit Alba, ja hem començat. I jo seguiré fent campanya per la independència tant com pugui, però espero no haver-ho de fer durant molt més temps.
Quin és el paper del partit Alba, després que les darreres eleccions escoceses no entrés al parlament?
L'objectiu és treballar amb tothom per assegurar un segon referèndum. Tothom estaria d'acord si tinguéssim un nou pacte per celebrar-lo. Però veig poca activitat. La meva preocupació no recau en el moviment independentista ni en els membres del SNP que volen assegurar la independència. Rau en els líders que no estan fent absolutament res perquè això passi.
Els partits de Westminster creuen que depèn d'ells deixar-nos votar o no, i això és extremadament antidemocràtic.
El mandat per convocar un nou referèndum s'ha abordat d'una manera molt més tímida del que m'agradaria. Des del referèndum del Brexit, ens van dir que votaríem immediatament després que hi hagués un acord per sortir de la UE. Però s'ha anat endarrerint una vegada rere una altra, i veig paraules fortes però poca acció convincent.
Tampoc no té sentit agafar-se només a l'opció del referèndum, hi ha altres vies que val la pena explorar. Aquesta és una de les raons per les quals vaig marxar.
I quina és la vostra proposta?
Des de la Carta Atlàntica del 1941, que segellava el dret a l'autodeterminació i el dret dels pobles a decidir sobre el seu territori, cap dels estats que ha deixat de formar part del Regne Unit ha fet servir la Secció 30 o ha fet un referèndum. Com Irlanda, per exemple, ells ho van negociar.
La gent està molt més disposada a mobilitzar-se a Catalunya. És molt inspirador.
El que diu el meu partit és que hi ha altres vies per aconseguir la independència, vies legals, que hem de començar a explorar, i que ja s'han fet servir altres vegades. Si tenim una majoria de diputats que són partidaris de la independència, anem a Westminster i ho negociem. Si ens neguen el referèndum, busquem altres vies.
La independència és una matèria pendent i urgent, fa molt de temps que estem patint les conseqüències de viure dins del Regne Unit, i ara dins del Brexit. És hora de començar a fer servir aquestes noves rutes.
Hi ha moltes coses a considerar, i creiem que hem d'explorar ara totes les opcions.
Creu que, en el cas d'optar per vies més enllà del referèndum, el govern britànic podria actuar com Espanya a Catalunya?
Aquí al Regne Unit no tenim una constitució escrita, una situació bastant diferent a Espanya. I per això un dels riscos seria que si anem fins al final amb el referèndum com l'única via per aconseguir la independència i no s'aconsegueix, assentaríem el precedent que aquesta és l'única manera de fer-ho.
L'altre risc és l'emergència d'un moviment que busca canviar l'Acta d'Unió entre Escòcia i Anglaterra. Si ens acusen de trencar lleis constitucionals com aquesta, ens podríem trobar als tribunals amb una situació similar a la de Catalunya.
Quina és la visió que té de l'independentisme català?
Jo vaig ser a Barcelona abans del referèndum, i se sentia que el moviment independentista era molt actiu. La gent està molt més disposada a mobilitzar-se a Catalunya, tenen la capacitat de sortir i prendre els carrers. És molt inspirador. Tant de bo més gent a Escòcia estigués tan mobilitzada.
I hi ha similituds entre Catalunya i Escòcia?
Crec que entre les persones que cerquen la llibertat de les seves nacions hi ha sempre simpatia i afecte cap a moviments que són similars. Per exemple, nosaltres no tenim tampoc les capacitats ni les eines per decidir sobre Escòcia. T'imagines donar al teu veí tots els teus ingressos i que fos ell qui decidís quant has de gastar en la teva família? És una analogia simple però efectiva, i és un desafiament que tenim tant a Escòcia com a Catalunya.
Crec que tot això hauria de portar a una discussió molt més àmplia: com poden situacions com aquesta solucionar-se d'una nova manera?
Les vies alternatives són vàlides, i realment val la pena que les explorem.