Fa setmanes que la tensió dura a la frontera entre Ucraïna i Rússia. Després de violacions de l'alto el foc d'un costat i de l'altre a la zona del Donbass, està previst que hi hagi més converses. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha mantingut aquest divendres una reunió telefònica amb diversos líders occidentals per parlar sobre el desplegament militar rus a la frontera amb Ucraïna, segons informava la Casa Blanca. S'ha repetit diverses vegades que aquesta nova trobada respon als "continus esforços" dels Estats Units cap a la "dissuasió i la diplomàcia". En aquest sentit, la intenció és trobar una via diplomàtica. 

Per altra banda, també s'ha anunciat des de la Secretaria d'Estat dels EUA, que els caps de la diplomàcia dels EUA, Antony Blinken, i russa, Serguei Lavrov, es reuniran a finals de la pròxima setmana per preparar una cimera entre els dos països, amb l'objectiu de rebaixar la tensió per Ucraïna. De fet, el ministre rus ja hauria mostrat interès a mantenir aquesta trobada. "Els dos volem. Respon als nostres interessos i plans", ha explicat el mateix Lavrov en una entrevista amb la cadena russa RT. Però, tot plegat, quin escenari planteja?

Possible guerra freda?

Una de les conseqüències que podria tenir una possible invasió russa d'Ucraïna és una "nova guerra freda a Europa per un període llarg de temps", destaca l'investigador sènior i expert en Rússia de l'Institut Danès de Relacions Internacionals, Hans Mouritzen. En aquest sentit, preguntat per si hi ha una possibilitat real que passi, l'expert constata que "segurament no". Així, comenta que és possible que "hi hagi una guerra de guerrilles prolongada a Ucraïna i serà impopular entre la població russa".

En conversa amb ElNacional.cat, Mouritzen no creu que la situació de Donetsk i Lugansk, en guerra des del 2014,  pugui ser extrapolable a la resta del país: "No, aquestes regions són especials per estar gairebé totalment habitades per russos, com Crimea". Cal recordar també que Rússia va annexionar-se Crimea també el 2014. En aquest context de paraules i poques accions per part de diferents ens internacionals, què es pot esperar de tot plegat? "Ja han introduït una llista de sancions", detalla. "L'OTAN no interferirà, sinó que mostrarà múscul en altres països. Els Estats Units i l'OTAN estan extraordinàriament ben preparats per compensar la desfeta de Kabul a l'agost". L'objectiu, segons sembla, és "mostrar a la seva opinió interna que poden ser proactius".

Bielorússia creu que Occident va perdent: per què?

Segons el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, Rússia i Bielorússia s'han vist obligades a reaccionar amb exercicis militars i diplomàcia a les pressions d'Occident, que considera que ha perdut el primer gran assalt de la crisi d'Ucraïna. "Ells (Occident) van perdre molt clarament el primer assalt. Avui, pel que veig, iniciaran el segon, en espantar a tothom amb què demà atacarem Ucraïna, la rodejarem, la destruirem i coses per l'estil", ha dit aquest divendres el mandatari al seu homòleg rus, Vladímir Putin, en una conversa que ha tingut lloc a Moscou.

Lukaixenko es referia així a les diferents prediccions dels EUA que no s'han complert sobre un possible atac de Rússia a Ucraïna el passat 16 de febrer i les noves dates anunciades sobre el 20 de febrer o "en els pròxims dies". I, tot i això, destaca que "no hem tingut mai aquests plans, per molt que hàgim debatut la situació" a Ucraïna.

Així, ha insistit que per ara, des d'Occident s'ha posat èmfasi en l'aspecte politicomilitar, per la qual cosa tots dos països s'han vist obligats "a reaccionar amb maniobres militars i diplomàcia".

Els Acords de Minsk

Rússia ha insistit molt aquests últims dies perquè es respectin els Acords de Minsk com a condició sine qua non perquè es produeixi una rebaixada de tensions. En aquest context, però, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov ha insistit que perquè hi hagi una rebaixada de tensions s'haurien de complir els Acords de Minsk. Així ha constatat que "l'important és establir un diàleg directe" entre Kíev i les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Unes repúbliques que aviat podrien ser reconegudes per Rússia com a repúbliques independents. Els ja famosos Acords de Minsk –també coneguts per Minsk II, perquè hi va haver un Minsk I– es van firmar el 2015 a Minsk, capital de Bielorússia per posar punt final a la guerra a l'est d'Ucraïna. Uns acords que mai no s'han acabat de complir perquè la guerra continua. Ara, però, com s'ha pogut comprovar, s'estan posant sobre la taula de nou per rebaixar les tensions. 

 

Imatge principal: president rus, Vladímir Putin / Efe