Rússia amaga molts misteris. I l'estepa siberiana també. Fa una dècada va aparèixer un cràter a l'Àrtic rus, que va formar un enorme forat irregular de centenars metres d'ample que s'enfonsava en un forat negre com la tinta. Estava rodejat de trossos de terra, herba o gel. Des del 2014, han petat més de 20 cràters d'aquest tipus, marcant el paisatge remot de Iamal i Gidan, al nord-est de Sibèria. El cràter més recent s'ha descobert aquest agost. 

Els cràters, tal com destaca la CNN, han intrigat i desconcertat els científics que fa anys que intenten esbrinar com han sorgit. En aquest sentit, hi ha una sèrie d'hipòtesis, incloent-hi teories com la d'impacte d'un meteorit o fins i tot la presència d'extraterrestres. Ara un equip d'enginyers, físics i científics informàtics afirma haver trobat una nova explicació. Les seves troballes, exposades en un estudi publicat el mes passat, suggereixen que és una combinació del canvi climàtic provocat per l'home i la geologia inusual de la regió. Ara un equip d'enginyers, físics i científics informàtics afirma haver trobat una nova explicació. Les seves troballes, exposades en un estudi publicat el mes passat, suggereixen, doncs, que és una combinació del canvi climàtic i la geologia de la regió.

El que està encara en debat són els mecanismes més específics de com es genera la pressió i d'on prové exactament el gas. L'equip darrere de la nova investigació va decidir abordar les preguntes com si fossin una feina de detectiu, ha dit Ana Morgado, autora de l'estudi i enginyera química de la Universitat de Cambridge. En un primer moment, es va pensar si les explosions podien ser reaccions químiques, però ràpidament es va descartar aquesta possibilitat. “No hi va haver informes de res relacionat amb la combustió química”, hauria dit Morgado. Aleshores va haver de ser una cosa física, va dir a CNN, “com inflar un pneumàtic”.

Per què es formen aquests forats?

La situació és la següent: sota el terra hi ha un espès permagel, una barreja de terra, roques i sediments units pel gel. A sota hi ha una capa d'hidrats de metà, una forma sòlida de metà. Entre tots dos hi ha unes bosses inusuals, d'aproximadament un metre de gruix, d'aigua salada no congelada, anomenades criopegues. A mesura que el canvi climàtic provoca temperatures més càlides, la capa superior del terra s'està fonent, cosa que fa que l'aigua es filtri a través del permagel fins al criopeg, filtrant-se en aquesta capa salada, segons la investigació.

El problema és que no hi ha prou espai per a l'aigua addicional, per la qual cosa el criopeg s'infla, augmenta la pressió i el sòl es fractura, provocant esquerdes a la superfície. Aquestes esquerdes provoquen una ràpida caiguda de la pressió a les profunditats, danyant els hidrats de metà i provocant un alliberament explosiu de gas. Aquesta complexa dansa entre la fosa del permagel i el metà pot durar dècades abans que passi una explosió, va trobar l'estudi.

L'article, que també se'n fa ressò Infobae, assenyala que la combinació de la descongelació profunda, les característiques geològiques del sòl siberià i l'augment de les temperatures formen un escenari propici per a aquests esdeveniments explosius. Segons l'equip científic: "El canvi climàtic està provocant que capes més profundes de gel es descongelin, desestabilitzant dipòsits de metà i causant explosions". Aquest estudi ha estat fonamental per entendre com l'escalfament global afecta directament el permagel i com l'alliberament de metà pot tenir conseqüències encara més greus en el futur, accelerant el procés d'escalfament global i augmentant la freqüència d'aquests esdeveniments explosius en regions com l'Àrtic.

La teoria dels científics russos

Amb l'ajuda de drons, els científics russos es van poder endinsar a les profunditats del cràter, que arriben als 15 metres sota terra. A la cavitat subterrània van trobar quantitats considerables de metà, d'acord amb un article publicat a la revista Geosciences el 2021. El robot va aconseguir agafar prop de 80 imatges de l'interior del cràter. A partir d'això, els científics van poder recrear un model en 3D que il·lustra la profunditat del forat trobat, destaca la publicació National Geographic.

El material que va recuperar el dron va mostrar grutes o cavernes inusuals a la part inferior del cràter. Aquesta evidència va confirmar que el gas metà s'acumula en una cavitat al gel, cosa que fa que aparegui un monticle al mateix nivell del sòl. El monticle creix en mida abans d'expulsar el gel i altres runes en una explosió i deixar enrere el cràter. La incertesa del gas metà continua. Una de les possibilitats és que provingui del centre de la Terra. D'altra banda, podria originar-se de la superfície i filtrar-se al subsòl d'alguna manera. Tot i que tots dos escenaris són possibles, no se sap del cert per què passa, tal com declara la mateixa publicació.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!