Les protestes als carrers d'arreu del món per denunciar la massacre que està infringint Israel a Gaza no sempre mostren les posicions dels governs. Es veu clarament en les protestes estudiantils als Estats Units, on les posicions dels joves estan lluny de l'administració demòcrata. Tanmateix, no es tracta d'una situació que es doni només als estats occidentals, també passa a molts països àrabs. Diversos governs de països àrabs s'han posat de perfil amb la causa palestina els últims mesos, però per què?
Des de fa anys, la causa palestina havia quedat arraconada en un calaix per molts països àrabs. Si bé Israel és un país amb diversos enemics a la regió que habita, en els darrers anys l'Estat d'Israel ha teixit aliances econòmiques i de seguretat amb els seus veïns. Per teixir aquestes aliances, el paper dels Estats Units ha estat clau. L'exemple més clar són els acords d'Abraham, els quals es van impulsar durant el mandat de Donald Trump i "normalitzaven" les relacions entre Israel i els Emirats Àrabs Units. Aquests acords es van llegir com una vindicació del sionisme.
No només els Emirats Àrabs han apropat posicions amb l'Estat d'Israel, altres com Bahrain o el Marroc han seguit aquestes passes. El cas marroquí també serveix per il·lustrar com Israel ha anat teixint complicitats que han esdevingut en l'actual silenci o contingència davant la guerra a Gaza. Israel ha venut drons al Marroc, que l'any 2022 van ser molt útils per a Rabat per atacar en el conflicte del Sàhara Occidental. La compra d'armes ha dut els dos països a estrènyer les relacions. El mateix passa en altres països de la regió.
És la causa palestina una causa àrab?
Tanmateix, és molt suposar que els països àrabs s'han de preocupar per la lluita de Palestina? Molts governs es poden espolsar qualsevol mena de lligam amb la causa palestina relegant-la a un problema aliè. Tot i això, una enquesta del Centre Àrab de Washington DC amb el Centre Àrab de Recerca i Estudis Polítics realitzada a 16 països àrabs, mostra que al voltant del 90% de la població d'aquests estats considera la causa palestina una qüestió àrab i no només dels palestins.
Les xifres que donen suport a la causa palestina es manté entre països aliats amb Israel i els que no. Per exemple, a Algèria o l'Iraq més del 90% de la població sosté que la causa palestina és una qüestió àrab. Els mateixos percentatges es donen en països que han normalitzat les seves relacions amb Israel com el Marroc, Egipte o Jordània. Aquest aclaparador suport popular a la causa palestina, identificada com a àrab, ja ha aturat alguns processos d'apropament a l'Estat hebreu. És el cas de l'Aràbia Saudí, que mitjançant els Estats Units, estava estudiant el seu apropament a Israel.
Qui respon en favor de Palestina a la regió?
Més enllà de les protestes dels ciutadans de molts països de la regió, hi ha altres actors a la regió que han estat molt contundents amb les seves accions o denúncies contra l'atac a Gaza. El més destacat fins ara ha estat la República Islàmica de l'Iran. Teheran fa anys que escala les tensions amb Israel, estat que no reconeix, i després de l'atac suposadament israelià a la seva ambaixada de Damasc, el règim islamista va bombardejar el país hebreu. Al marge de l'Iran, les reaccions més violentes contra l'ofensiva a Gaza han estat de grups armats no estatals com Hezbollah.