"Els soldats dels països de l'OTAN estan allà presents (Ucraïna). Ho sabem. Tots comprenen que això ens col·locarà a un pas de la Tercera Guerra Mundial a gran escala. No crec que a ningú li interessi". El president rus, Vladímir Putin, va escalfant motors sobre una possible excusa o motiu per escalar la guerra. Unes paraules que podrien haver quedat curtes o servir de premissa després de la massacre de Moscou, reclamada per Estat Islàmic. I, és que malgrat tot, Putin ha carregat contra Ucraïna i ha demanat venjança.
Després del resultat de les eleccions russes i abans de l'atemptat, el líder rus ha contestat aquesta setmana i d'aquesta manera a les declaracions del president francès, Emmanuel Macron. El passat mes de febrer va dir que "res hauria d'excloure's per evitar la victòria russa", tot i que després va haver de matisar les paraules, el debat ja ha quedat obert: enviar o no enviar soldats de l'OTAN a Ucraïna.
Després de tot aquest intercanvi de paraules, la ministra de Defensa del govern d'Espanya, Margarita Robles, ha subratllat en una entrevista a La Vanguardia que l'amenaça de guerra a Europa és una realitat "total i absoluta". Robles, però, ha destacat que els països més propers sí que assumeixen aquest escenari, però els del "sud no tenim aquesta consciència". I, en aquest sentit, creu que encendre les alarmes està justificat. "La civilització pot ser atacada per persones sense escrúpols com Putin". Per aquesta raó, la ministra aposta per continuar mantenint el suport a Ucraïna, i destaca la unió entre els països de la UE i també de l'OTAN. Ara bé, durant l'entrevista, Robles ha demostrat no tenir la mateixa opinió que Macron. En ser preguntada per l'enviament de tropes, ha dit que no creu que toqui perquè seria "una escalada". "L'enviament de tropes suposaria una escalada molt important i fins i tot la possibilitat que la guerra s'estengués". La posició majoritària de l'OTAN és la mateixa que l'espanyola.
Deu països de la UE tenen la mili obligatòria
Si hi haurà o no una Tercera Guerra Mundial és quelcom imprevisible, com al seu dia, ho era la possible invasió russa d'Ucraïna. El que sí que és cert és que després de les paraules de Macron i les de Putin, s'ha instal·lat la tensió i el nerviosisme. Tal com recorda Telemadrid, hi ha deu països de la UE que tenen mili obligatòria. Noruega va ser el primer país a introduir el servei militar obligatori per a homes i dones i Finlàndia permet que les dones la facin de manera voluntària. El mateix mitjà destaca que Lituània està estudiant cridar a files a persones que viuen o estudien a l'estranger. Suposadament, se'ls formaria a l'estiu perquè estiguessin preparats per una suposada guerra.
Alemanya, per altra banda, tindrà més de 200.000 soldats en servei, aproximadament 30.000 més que en l'actualitat. El servei militar és avui voluntari i l'exèrcit es baralla amb altres ofertes de feina per contractar personal, segons destaca el mateix portal. El ministeri d'Educació també està molt posat en aquesta tasca. Vol que els escolars estiguin ben preparats per situacions de conflicte i volen incorporar exercicis de defensa civil i més presència de l'exèrcit en centres escolars. Davant l'amenaça de guerra, Robles ha dit, però que "no tornarà el servei militar obligatori a Espanya. Ni crec que li hagi passat pel cap a ningú".
El digital 20 minutos destaca que els líders europeus preguntats sobre el fet d'enviar o no tropes han dit que no està sobre la taula i esquiven respondre si, com s'ha dit en diferents mitjans internacionals, hi ha de manera no oficial personal a Ucraïna. Ara bé, el que sí que fan és admetre que la situació, després de dos anys de guerra, és complicada i hi ha una necessitat imperiosa d'enfortir-se. De fet, l'OTAN ha anunciat que en els pròxims mesos farà l'STEADFAST DEFENDER 2024, l'exercici militar més gran a Europa des de la Guerra Freda. Hi participaran aproximadament 90.000 soldats dels 31 Aliats de l'OTAN, inclòs Suècia.
Què diu la Constitució espanyola?
En aquest context, ple d'amenaces constants, i una possible Tercera Guerra Mundial, quin és l'escenari? Imprevisible, això segur. Tot i que Espanya compta amb un exèrcit professional, la veritat és que la Constitució contempla a l'article 30 el reclutament de la ciutadania. Tal com destaca La Razón, "els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya", per la qual cosa "podrà establir-se un servei civil per al compliment de fins d'interès general" i, a través d'una llei, "podran regular-se els deures dels ciutadans en casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública". Tot i això, l'article 30.2 CE reconeix l'objecció de consciència com un dret fonamental, per la qual cosa, d'acord amb això, el reclutament forçós no estaria permès, matisa el rotatiu.
Encara que la interpretació de la norma sobre el reclutament forçós dels espanyols és força àmplia i ambigua, la veritat és que la llei de seguretat nacional, reformada el febrer del 2022, pot permetre que això passi. El mateix diari aclareix que si bé és cert que aquesta ordre no recull de manera explícita que els espanyols hagin de ser mobilitzats en cas de guerra, sí que estableix que es duria a terme un plantejament estratègic que involucraria de ple la societat civil.