Hiroshima ha demanat aquest diumenge a les grans potències la desnuclearització per a evitar que es repeteixin els horrors del bombardeig atòmic sobre aquesta ciutat japonesa, tot just quan es compleixen els 78 anys del devastador atac estatunidenc sobre territori japonès —també a la ciutat de Nagasaki— a la fi de la Segona Guerra Mundial, i mesos després que els líders del G7 duguessin a terme una històrica visita a aquesta ciutat. En la seva Declaració de Pau anual lliurada durant la cerimònia al Parc Commemoratiu de la Pau, l'alcalde d'Hiroshima, Kazumi Matsui, ha instat els polítics a abandonar la idea de les armes nuclears com a element dissuasiu de la guerra. Per la seva part, el primer ministre japonès, Fumio Kishida, que també ha assistit a l'acte, ha expressat en el seu discurs que "el camí cap al desarmament nuclear s'ha tornat més perillós a causa de l'aprofundiment de les divisions internacionals i les amenaces nuclears de Rússia" i ha afegit que "és crucial revitalitzar l'impuls internacional cap a un món sense armes nuclears una vegada més".
Matsui, l'alcalde de la metròpoli japonesa sobre la qual va caure la 'Little Boy' el 1945, ha elogiat la visita històrica dels líders de les potències occidentals al parc i al museu el maig passat i ha assenyalat que "els líders de tot el món han d'enfrontar la realitat que les amenaces nuclears que ara expressen uns certs formuladors de polítiques revelen la bogeria de la teoria de la dissuasió nuclear". "S'han de prendre mesures concretes immediatament per a portar-nos d'un present perillós cap a un món ideal", ha afegit. Aquest diumenge, s'ha fet també un minut de silenci a les 8.15 h del matí (23.15 h del dissabte GMT), l'hora exacta en què el bombarder estatunidenc Enola Gay va llançar la bomba d'urani i la va detonar sobre la ciutat el 6 d'agost de 1945.
Cimera del G7 a Hiroshima
Les declaracions de Kishida i Matsui es produeixen després que el maig passat, els líders del Grup dels Set, es reunissin en aquesta ciutat japonesa, on van dur a terme una visita històrica al Museu i Parc de la Pau d'Hiroshima i van sentir les paraules de l'alcalde i dels supervivents al bombardeig, els 'hibakusha'. Aquesta visita va ser criticada per alguns 'hibakusha', ja que consideren que la declaració i alguns dels gestos que van sortir de la visita eren "insuficients" per a aconseguir una veritable desnuclearització i que l'horror viscut no es tornés a repetir. De fet, es van veure algunes protestes als carrers d'Hiroshima durant la cimera del G7, demanant la desnuclearització. El G7 compta amb diverses potències nuclears com són els Estats Units, el Regne Unit i França i aquest primer té a més armes desplegades en altres dos d'ells: Alemanya i Itàlia, mentre que el Japó i el Canadà no tenen, però estan coberts pel paraigua de protecció nuclear de Washington.
El desig dels 'hibakusha'
L'alcalde Matsui també ha aprofitat per expressar el "desig" dels 'hibakusha' i ha afirmat que el Japó ha de servir com a enllaç de reconciliació entre potències nuclears i no nuclears i unir-se al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. Aquest acord, que va entrar en vigor en 2021, obligaria el país asiàtic a renunciar a la protecció nuclear brindada per part dels Estats Units. També conté prohibicions en el desenvolupament, producció, possessió, ús o amenaça d'ús de les armes nuclears, i cerca enviar un missatge més clar i contundent que el Tractat sobre la No Proliferació (TNP), que va entrar en vigor en 1970, del qual el Japó sí que forma part. "El Japó ha d'unir-se immediatament al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears i establir un terreny comú per a les discussions sobre l'abolició d'aquestes, almenys com a observador, en la segona reunió de novembre d'enguany", ha afirmat Matsui.
78 anys dels bombardejos
Hiroshima va ser l'objectiu de la primera bomba atòmica emprada en combat en la història, batejada com a 'Little Boy' i llançada pel bombarder B-29 Enola Gay de les Forces Aèries estatunidenques el 6 d'agost de 1945. L'atac, sobre un enclavament civil sense valor militar ni estratègic, va exterminar en l'acte a unes 80.000 persones, la gran majoria d'ells civils, un nombre de víctimes mortals que es va elevar a la fi de 140.000 per les ferides i malalties derivades i que en els anys posteriors van sumar més del doble. Tres dies després, el 9 d'agost, van llançar la 'Fat Man' sobre Nagasaki, a on s'estima que van morir fins a 80.000 persones.
El llavors secretari de Guerra dels Estats Units, Henry L. Stimson, va afirmar que la bomba atòmica va ser "més que una arma de terrible destrucció, va ser també una arma psicològica". Com a conseqüència als bombardejos atòmics sobre aquestes poblacions, amb un Japó abatut militar i anímicament, el país nipó es va rendir i va acabar la Segona Guerra Mundial al front de l'Àsia. La pel·lícula Godzilla, de 1954, així com la figura del ja icònic monstre i la destrucció que propicia, es considera una al·legoria simbòlica del que van suposar els bombardejos atòmics pel Japó. Recentment, el debat sobre les bombes nuclears han tornat al debat públic amb l'estrena d'Oppenheimer (2023), la pel·lícula biogràfica de Christopher Nolan sobre J. Robert Oppenheimer, el físic encarregat de liderar la creació de la bomba atòmica.