Jeff Widener, autor de la famosa fotografia de l''Home del Tanc' després de la matança de Tiananmen, de la qual ara es compleixen trenta anys, explica a Efe que la imatge va ser en realitat producte de l'atzar, encara que reconeix "la influència que ha tingut en la percepció que la gent té del món".
"Molts la consideren una icona. Jo la considero 'sort'. Estava al lloc equivocat en el moment just", recorda Widener, que va viatjar a Pequín des del seu lloc fix a Bangkok per cobrir les protestes estudiantils contra la corrupció i en demanda d'una obertura més gran.
La imatge de l'home desarmat que es va aturar davant una columna de tancs de l'Exèrcit xinès -després que aquesta acabés amb centenars o fins i tot milers de vides- es va convertir "en una mostra que les fotografies poden ser molt poderoses", comenta el fotògraf nord-americà en declaracions a Efe per correu electrònic just trenta anys després de prendre la instantània.
Era el matí del 5 de juny, quan Widener va aconseguir pujar, gràcies a "la inestimable ajuda d'un estudiant xinès", al sisè pis de l'Hotel Beijing per prendre la simbòlica fotografia a uns 200 metres de la plaça, aleshores sota el control dels militars.
"Una foto així", opina, "tindria la mateixa repercussió avui que fa trenta anys" malgrat que "ara hi ha tanta gent fent tot tipus de fotografies que acaba saturant". "Vivim en un constant bombardeig d'imatges que insensibilitza els sentits", afirma.
Panorama mediàtic pitjor
Respecte a fa tres dècades, el panorama mediàtic ha anat a pitjor en molts aspectes, diu Widener, crític amb els qui "prefereixen la ficció a la realitat i alimenten les notícies falses".
També lamenta que "els mitjans han fallat a aquesta professió noble" en preferir "la quantitat a la qualitat" i deixar de ser "neutrals".
"Em van ensenyar a l'escola que el periodisme és una professió noble que ha de ser neutral i objectiva. Els mitjans de comunicació de masses només afavoreixen els seus propis interessos, no el que és important per al públic. Han fallat, i això és una vergonya tràgica", assegura.
El fotògraf no sembla gaire amic dels nous mitjans perquè "avui dia milers de fotos passen sense garanties, sense que s'examinin bé i sense una edició estricta, perquè l'èmfasi està en la quantitat per sobre de la qualitat", abans d'afegir que "estan acomiadant els millors editors del món per estalviar".
Finalista del Pultizer
Als seus 62 anys, l'autor de l''Home del Tanc', per la que va ser finalista dels premis Pulitzer el 1990, admet que ni en els seus millors somnis no va pensar que una foto seva pogués provocar reaccions tan massives.
"La fotografia em va canviar la vida i continua inspirant molta gent. Excepte a la Xina, on continua estant prohibida," recalca.
Widener també opina sobre la polèmica desencadenada l'abril després de la publicació d'un controvertit vídeo promocional de la fabricant alemanya de càmeres Leica que recreava les protestes de Tiananmen.
L'anunci retratava diversos moments de conflictes a través de les lents de fotoperiodistes i va provocar un acalorat debat a les xarxes socials xineses. La firma alemanya va acabar distanciant-se d'ell.
"Avui dia, la Xina té les seves mans ficades a tot arreu", apunta Widener abans de declarar que les seves fotografies "encara posen dels nervis al Govern" del país asiàtic.
"Quan publico a Instagram, rebo molts comentaris negatius de funcionaris xinesos, encara que també hi ha molts positius de gent als quals em dóna suport," indica.
Sobre aquells dies, Widener recorda que va rebre l'encàrrec de l'agència Associated Press de cobrir les protestes com a una cosa "increïble", encara que va sentir "por" que el desenllaç es tornés fatídic.
El californià va fotografiar les enceses discussions dels estudiants i va prendre instantànies de l'estàtua de la Deessa de la Democràcia que es va construir sobre una estructura metàl·lica revestida de poliestereno i paper maché.
Però, després d'una setmana, Widener va començar a tenir la sensació que una cosa dolenta anava a passar.
"Crec que la majoria dels periodistes tenen un sisè sentit quan el perill s'apropa", relata, sobre els dies previs a la matança.
"Allò no acabaria bé"
Recorda gent corrent pujada als tancs donant proclames megàfon en mà, cremant tancs: "Allò no anava a acabar bé. La nit del tercer de juny vaig rebre l'impacte d'una pedra al meu cap, i vaig témer molt per la meva vida", narra el fotoperiodista.
"Per sort, la càmera va absorbir el va impactar i vaig poder salvar-me. Tot allò semblava surrealista, res no em sorprenia ja", agrega.
Widener va pensar llavors que el millor era retirar-se, fins que el dia 5 per fi va aconseguir infiltrar-se a l'Hotel Beijing per retratar l''Home del Tanc', "gairebé per error i malgrat estar ferit i malalt", poc després del desallotjament de la plaça.
"Què se suposava que havia de fer el Govern xinès? La situació era fora de control, amb milers de manifestants que amenaçaven amb vandalisme. Els estudiants van tenir l'oportunitat d'obtenir algunes concessions menors, però no eren organitzats. Crec que van ser massa lluny", comenta el fotògraf.
"A més, el poble xinès mai abans no havia experimentat amb conceptes com la llibertat i no tenia experiència amb la diplomàcia. No estic justificant els assassinats però, segons la meva opinió, canons d'aigua i gasos lacrimògens només haurien empitjorat la situació. Vaig admirar el coratge d'aquells xinesos, però la seva falta d'experiència negociadora va condemnar els seus somnis", conclou.