La història de la Guerra de les Malvines se sol il·lustrar a l'Argentina amb joves soldats homes que van viure horrors en un territori fred i van caure contra el Regne Unit, però un documental mostra 39 anys després un vessant poc coneguda, la de tres infermeres que van participar en la guerra.
"Estaven condemnades a l'oblit segurament per ser dones, també per ser infermeres, perquè van ser testimoni del pitjor de la guerra (...). El que tenien per explicar era una cosa que no es volia explicar", diu a Efe el director del documental Nosotras también estuvimos, l'argentí Federico Strifezzo.
Apunta així al fet que la dictadura argentina (1976-1983) va provar de silenciar la realitat d'aquest conflicte bèl·lic de 1982 en el qual van caure derrotats contra el Regne Unit, de manera que el silenci forçat d'un total de catorze infermeres participants va tapar les ferides dels combatents, els joves soldats mal nodrits, els cossos congelats i els maltractaments.
Tres heroïnes amagades
Nosotras también estuvimos se centra en tres d'aquestes infermeres, membres de la Força Aèria argentina, que van romandre destacades a la ciutat de Comodoro Rivadavia, al sud de l'Argentina, i que esperaven allà l'arribada dels ferits en combat des de les illes.
Al film, Alicia Reynoso, Stella Morales i Ana Masitto tornen per primera vegada juntes als llocs de Comodoro Rivadavia on estaven el 1982 els seus campaments i refugis, llocs que avui en el millor dels casos són coves abandonades i en el pitjor, solars buits.
I parlen, ploren i deixen anar una càrrega massa pesada, a l'ombra dels veterans comunament reconeguts per la societat.
"Elles van estar trenta i escaig anys callades. Una d'elles, Ana, explica que va estar més de deu anys sense explicar-li al marit (...) que va anar a la Guerra de les Malvines, Alicia als seus fills no els permetia encendre la tele el 2 d'abril. Era una història que tenien realment molt enterrada", explica Strifezzo.
El director les va trobar a partir d'una foto
Strifezzo va conèixer la història a partir d'una foto de la guerra en la qual sortien elles tres, una cosa que va disparar la seva curiositat, i a partir d'allà va veure portades de revistes de l'època en les quals els van fer reportatges durant la contesa, un d'ells amb el titular: "Enmig de la guerra, amb coratge i perfum de dona."
A la cinta, rememoren les seves declaracions optimistes sobre la guerra i les advertències dels seus superiors: "però no parlin, eh?", explica una d'elles que els van dir.
Les tres infermeres han tornat a la base on van servir durant la guerra / En el Camino Producciones
En una d'aquestes notícies s'afirmava que algunes de les dones eren voluntàries, "una de les grans mentides" de la dictadura, segons Strifezzo, ja que en realitat les catorze dones eren professionals de la Força Aèria del país sud-americà.
El documental va ser estrenat al Festival de Trieste i dimecres passat, quan faltaven dos dies per al 39 aniversari de l'inici de la Guerra de les Malvines, es va projectar a Comodoro Rivadavia.
Un reconeixement oficial parcial
En el dia d'avui, aquestes tres infermeres i les seves companyes tenen un reconeixement per part del Congrés de la Nació, però "les continuen negant com a veteranes per no haver anat a les illes".
Segons Strifezzo, malgrat no haver estat a les illes, "van complir un rol que tenia molt valor", paral·lel al dels que van estar en el camp de batalla, on van morir 649 argentins, 255 britànics i tres illencs.
En un temps en què les dones començaven a obrir-se pas en les forces armades dels estats, les històries de vida d'Alicia, Stella i Ana porten "una altra visió de la guerra".
"Crec que el documental parla de la guerra des d'un lloc més proper, més humà, més emotiu. Potser pot ser una aportació al que existeix avui respecte a la Guerra de les Malvines", explica el director.
Imatge principal: Tres de les catorze infermeres que van participar a la Guerra de les Malvines / En el Camino Producciones