La Llei de Seguretat Nacional que Pequín va imposar fa un any a Hong Kong va silenciar el moviment de protesta de 2019, però també va comportar detencions, la marginació de l'oposició del debat polític i que molts hongkonguesos el plantegin emigrar davant del temor que la ciutat no torni a ser la mateixa. Des de la seva entrada en vigor el 30 de juny de 2020 es van produir desenes de detencions a l'excolònia britànica, i el popular rotatiu Apple Daily, crític amb Pequín, va haver de tancar després que un tribunal congelés els seus actius per vulnerar l'esmentada llei.
"Vull un futur millor. Abans teníem llibertat d'expressió i l'estan erosionant a poc a poc", comenta Tom, un resident que planeja marxar al Regne Unit.
A més, el Govern hongkonguès, a instàncies del central, també va prohibir l'últim any eslògans independentistes, va exigir a escoles i biblioteques que eliminessin llibres "polititzats" i mitjans com la televisió local RTHK han hagut de cancel·lar debats i alterar la seva programació de manera que afavoreixi l'Executiu.
Reporters Sense Fronteres protesten en contra del tancament de l'Apple Daily, el rotatiu crític amb Pequín, davant de l'ambaixada xinesa a París / Efe
El temor que els canvis siguin irreversibles ha provocat que, fins al maig de 2021, uns 470 hongkonguesos hagin demanat oficialment asil a l'estranger, apunta la premsa local, la majoria a Austràlia (305), el Regne Unit (121) o el Canadà (21).
Un clima de "por"
La legislació pretenia, de manera molt àmplia, prohibir actes de "subversió" contra el Govern central a l'urbs financera -on es gaudia de llibertats impensables a la Xina continental- i erradicar suposades escletxes d'"ingerències estrangeres".
Però segons veus crítiques com la de Yamini Mishra, directora de Amnistia Internacional per a Àsia i el Pacífic, la llei ha aconseguit encaminar Hong Kong "cap a un Estat policial". "Ha fomentat un clima de por i els residents han de pensar-se dues vegades què diuen i com viuen les seves vides", va afirmar en un comunicat.
L'acadèmic Jean-Pierre Cabestan, director del Departament de Ciència Política de la Universitat Baptista, opina que "Hong Kong viu ara en un sistema semiautoritari. La llei ha restringit la llibertat política. La definició dels seus delictes és molt vaga i les penes, molt dures".
Pequín va desplegar 5.000 policies per aturar les protestes convocades a Hong Kong pel Dia Nacional de la Xina / Efe
Per tot això, Cindy, una altra resident hongkonguesa, es mudarà a Austràlia amb un dels seus dos fills, mentre que l'altre se n'anirà estigui estiu al Regne Unit. El seu marit, metge, es quedarà a Hong Kong.
"Viurem separats en tres llocs diferents. No tenim cap altra opció. No podem permetre que els nostres fills creixin en un lloc així. Pensem a marxar fa anys, però el succeït des de la Llei de Seguretat ha accelerat el nostre pla. Hong Kong ha canviat molt", explica.
Michael, de 42 anys, no marxarà, però carrega amb la "culpa" de saber que els seus col·legues activistes afronten penes mentre ell continua lliure: "Molts s'han sacrificat i patit molt. Quedant-me sento que almenys em queda una mica d'integritat. No els abandonaré".
"I si Hong Kong mor, vull presenciar-ho".
L'oposició, entre reixes
Activistes com Joshua Wong, un dels rostres més coneguts de les protestes de 2019, estan empresonats des de fa mesos per organitzar o participar en protestes no autoritzades, igual com Chow Hang-Tung -que fins aquesta setmana romania en llibertat-, en aquest cas per promoure la vetada vigília que se celebrava anualment en record a les víctimes de la matança de Tiananmen.
Protestes a Hong Kong en record a les víctimes de la matança de Tiananmen / Efe
El mateix destí ha corregut l'empresari Jimmy Lai, creador d'Apple Daily, imputat per "confabulació amb forces estrangeres". Així mateix, els tribunals l'acusen de "conspiració per obstruir el curs de la Justícia", i haurà de passar també 14 mesos a presó per participar en dues manifestacions que van tenir lloc el 2019. Altres opositors, com l'exlegislador Nathan Law o l'activista Ray Wong, van decidir exiliar-se -al Regne Unit i Alemanya, respectivament- pel temor de ser perseguits.
Segons Cabestan, l'oposició ha quedat "castrada, oprimida i marginada", i la pregunta és "si els joves acceptaran aquesta nova normalitat": "Temo explosions esporàdiques en el futur".
Protestes a Hong Kong per la Llei de Seguretat Nacional imposada pel govern Xinès / Efe
Però el cop definitiu al moviment prodemocràtic el va assestar Pequín en imposar, ja el 2021, un canvi en el sistema electoral que complicarà el seu accés al Parlament ja que redueix el nombre d'escons triats a les urnes de la meitat a una cinquena part. Aquestes modificacions contravenen, segons els crítics, els drets dels hongkonguesos i el principi d'"un país, dos sistemes" que regeix les relacions entre Pequín i Hong Kong.
Per al president xinès, Xi Jinping, només "garanteixen" que el Govern central pugui exercir la seva "jurisdicció": "Assegurarem l'estabilitat a Hong Kong i mantindrem la seva prosperitat", va concloure ahir en el seu discurs pel centenari del Partit Comunista de la Xina.
Els portaveus xinesos han reiterat en innombrables ocasions que els assumptes de Hong Kong són "d'índole interna" i que "ningú no pot immiscir-se en ells" fins al punt que Pequín va aprovar al juny una llei "contra sancions estrangeres" els detalls de la qual encara es desconeixen.
Foto principal: protestes en contra la nova Llei de Seguretat xinesa imposada a Hong Kong i els activistes presos / Efe