Després de mesos de bloqueig, Turquia ha donat llum verda a l'ingrés de Suècia a l'OTAN. A Hongria, però, la decisió no té pressa. Piano piano. La ratificació de l'entrada de Suècia a l'OTAN per part del parlament del país, que continua pendent, no té cap urgència ni pressa, ha dit el president de l'Assemblea, László Kövér. "No em sembla que hi hagi cap urgència, ni crec que hi hagi cap situació excepcional", ha assegurat el president del parlament, molt proper al primer ministre, l'ultranacionalista Viktor Orbán, en declaracions al diari digital Index.hu.
Tot i les promeses del seu govern, Hongria és l'únic país membre de l'OTAN que encara no ha ratificat l'adhesió de Suècia a l'Aliança, després que Turquia l'aprovés dimarts. Orbán, el partit del qual compta amb una majoria de dos terços a la Cambra, justifica el retard, entre d'altres, amb les crítiques de polítics suecs respecte a la deriva autoritària a Hongria.
L'OTAN pressiona, però Hongria mira cap a una altra banda
En els darrers mesos, tant Orbán com diversos dels seus ministres, han indicat que "Hongria no serà l'últim país a ratificar l'entrada de Suècia (a l'OTAN)". Després de l'aprovació turca, Orbán ha convidat el seu homòleg suec a Budapest per "negociar" l'entrada del país escandinau a l'OTAN, però la iniciativa ha estat rebutjada de manera rotunda per Suècia.
D'altra banda, el primer ministre ha assegurat al secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que seguirà "instant" el parlament hongarès que voti a favor de l'adhesió. Kövér ha afegit que "algú ha de ser l'últim" i ha denunciat que Suècia "ha tractat Hongria amb arrogància i negligència", fent així ressò a les queixes de diputats oficialistes sobre les crítiques sueques.
En aquest sentit, Kövér ha qüestionat si els polítics suecs "són conscients que vol dir una aliança" i va deixar entendre que no convocaria una sessió extraordinària del parlament per tractar el tema de l'adhesió. Suècia i Finlàndia han decidit renunciar a la seva històrica neutralitat i han sol·licitat entrar a l'OTAN després que Rússia ataqués Ucraïna el febrer del 2022.
Després d'uns mesos, tant Turquia com Hongria van donar llum verda a l'adhesió de Finlàndia, però la de Suècia va quedar bloquejada fins ara. Orbán és el líder de la UE més proper al president rus, Vladímir Putin, i és l'únic membre comunitari dins de l'OTAN que s'oposa completament a l'enviament d'armes a Ucraïna.
Turquia, una aprovació difícil
Concretament, el parlament turc ha aprovat aquest dimarts en votació general l'entrada del país escandinau a l'Aliança Atlàntica amb 287 vots a favor, 55 en contra, 4 abstencions i 600 parlamentaris absents. La situació estava bloquejada perquè els turcs consideraven que els suecs no feien prou contra els militants kurds. A l'octubre, el president Recep Tayyip Erdogan ja va donar la seva llum verda a l'ingrés.
En el debat, l'islamista AKP (el partit d'Erdogan, que governa des del 2002) i el socialdemòcrata CHP (principal partit de l'oposició) han mostrat la seva postura a favor de l'adhesió. En canvi, formacions menors com l'islamista Saadet, TIP i Hüda-Par (soci de l'AKP) han manifestat el seu rebuig ja no només a l'entrada de Suècia a l'OTAN, sinó a l'Aliança Atlàntica en el seu conjunt. Això és així fins al punt que el parlament s'ha vist gairebé buit amb l'absència de 600 diputats, a més de la presència de cartells contra l'organització internacional.