La llista de persones mortes a conseqüència de l'huracà Helene no deixa de créixer. La tempesta va descarregar sobre una extensió de gairebé 1.000 quilòmetres al sud-est dels Estats Units, colpejant sis estats diferents. Va tocar terra a Florida com un cicló de categoria 3, amb vents de fins a 225 km/h, i es va desplaçar per Geòrgia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Florida, Tennessee i Virgínia, deixant un rastre d'autèntica destrucció. Les fortes pluges van desbordar rius i preses, van inundar carreteres, van destruir infraestructures i van causar apagades en milions de llars. Les últimes informacions de les autoritats estatunidenques xifren les morts en 191 provocades pel desastre natural, i es converteix en el segon huracà més mortífer dels últims 50 anys als Estats Units, després del Katrina, que va deixar més de 1.800 morts el 2005. Per sobre d'aquesta xifra només es va situar l'huracà María que va deixar més de 4.600 morts, tot i que no es compta perquè és un estat lliure associat dels Estats Units.
Shocking video from inside a flooded home in Hendersonville, NC. This area is prone to flooding, but nothing like this! This is from 30+ inches of rain at the crest of the Blue Ridge from Hurricane Helene pic.twitter.com/O3BA1lWQLY
— Reed Timmer, PhD (@ReedTimmerUSA) October 2, 2024
Huracà polititzat
L'huracà Helene ja ha deixat a més d'1,3 milions de persones sense energia. Segons informa la CNN, l'estat més afectat per les morts és el de Carolina del Nord, que ha registrat més de 95 decessos, seguit de Carolina del Sud amb 39, Geòrgia amb 25, Florida amb 19, Tennessee amb onze i Virgínia amb dos. Segueix havent-hi moltes persones desaparegudes, per tant, el nombre de víctimes mortals pot seguir augmentant. A algunes zones del sud-est dels EUA, com el comtat de Pinellas, s'han començat a habilitar algunes vies tancades després de la recollida d'enderrocs i mala herba. Tanmateix, a l'oest de Carolina del Nord la realitat és una altra, especialment en la castigada Asheville, on encara es notifiquen centenars de persones desaparegudes.
El desastre natural ha obert la porta a un altre enfrontament polític a poc més d'un mes de les eleccions presidencials. El candidat republicà, Donald Trump, va tornar a carregar contra Joe Biden fent-se servir de mentides. Aquest dilluns es va desplaçar fins a una de les zones afectades i va aprofitar per carregar contra Biden i l'actual candidata demòcrata, Kamala Harris. Trump va assegurar que Biden havia desatès les conseqüències de l'huracà afirmant que estava dormint i il·localitzable mentre la tempesta castigava el país. En concret, va afirmar que Biden estava “dormint” i no responia al governador de Geòrgia, el republicà Brian Kemp, de qui va dir que estava “trucant al president i no ha aconseguit parlar amb ell”. Els periodistes presents i el mateix Kemp van negar aquestes afirmacions.
Visita de Biden i Harris
El president dels Estats Units, Joe Biden, i la vicepresidenta, Kamala Harris, van visitar aquest dimecres Carolina del Sud, Carolina del Nord i Geòrgia per avaluar la devastació causada per l'huracà Helene. Biden va aterrar a la tarda a Greer (Carolina del Sud), on va abraçar i va encaixar la mà d'Esther Manheimer, l'alcaldessa de Asheville, a l'oest de Carolina del Nord i una de les localitats més afectades per l'huracà que l'ha deixat submergida en llot. Després de la rebuda a l'aeroport, Biden va pujar a un helicòpter per realitzar un recorregut amb el qual va sobrevolar el centre de Asheville, on va poder veure edificis derrocats i els esquelets d'estructures ara destrossades, així com arbres derrocats. En referència a les acusacions de Trump, i sense nomenar-lo directament, va defensar que "en un moment com aquest, hem de posar la política a un costat i això és el que hem fet aquí. No hi ha demòcrates ni republicans, només estatunidencs. I el nostre treball és ajudar a la gent com puguem, tan ràpid i de manera tan exhaustiva com sigui possible".
Durant la seva visita a les zones devastades Biden ha anunciat el desplegament d'un miler de militars addicionals a Carolina del Nord —en total hi ha uns 6.000 en els sis estats afectats— per participar en tasques de lliurament d'ajuda com a menjar o aigua en les comunitats que han quedat incomunicades. Amb tot, ha aprovat la declaració de desastre per a Carolina del Nord, Florida i Geòrgia, un fet que es traduirà en el lliurament de més ajuda a escala federal.
En paral·lel, Harris va estar a Augusta (Georgia) on va visitar el barri de Meadowbrook on va poder parlar amb els veïns afectats pel desastre. Després va fer una roda de premsa en la qual va destacar la labor d'assistència de l'administració i va anunciar que durant els pròxims 3 mesos, el govern federal reemborsarà a les autoritats local el 100% de les despeses que suposi la retirada d'enderrocs. "He vingut aquí per a examinar la devastació, que és extraordinària, particularment en termes de pèrdua de vides, de normalitat i de recursos crítics", va afirmar Harris, qui va reconèixer el "dolor" provocat per l'huracà.