Si la causa catalana ha arribat al parlament de Westminster, és en gran part gràcies a Hywel Williams. Diputat del partit independentista gal·lès Plaid Cymru i ferm defensor de les llengües minoritàries, Williams (Pwllheli, Gal·les, 1953) va començar a implicar-se amb Catalunya ja a la dècada dels vuitanta. Durant el referèndum del 2017, va viatjar a Catalunya per donar-hi suport, i aquell mateix any va convertir-se en el president de l’All-Party Parliamentary Group (APPG) on Catalonia al parlament britànic. Des d'aquest grup format per membres de tots els colors polítics, ha portat la situació de Catalunya a la Cambra dels Comuns diverses vegades.

En una entrevista amb ElNacional.cat, ha reivindicat el dret de Catalunya a ser independent, tot i que creu que la situació està lluny de resoldre's. Hi veu similituds amb el cas de Gal·les, on confia que algun dia també s’aconsegueixi la independència.

 

  • Aquest darrer any hem sentit a parlar més sovint del moviment independentista gal·lès, ha crescut el suport a una Gal·les independent?

Si ho mires des de la qüestió de la Unió Europea, està clar que el Brexit és encara un fort impuls per a la independència. En una de les darreres enquestes, un 38% es va mostrar partidari d’una Gal·les independent dins de la UE. Tot i que a Gal·les va guanyar l’opció de marxar, el vot de quedar-se va ser realment fort [un 47,5%], sobretot en les zones on es parla més gal·lès.

També en les darreres eleccions al Senedd [Parlament gal·lès] es va veure el suport a l’independentisme: el meu partit i els verds, favorables a la independència, vam obtenir més d’un 20% dels vots. Parlant amb un company escocès, em va dir que aquesta era la seva situació abans del referèndum, ara fa sis anys. La campanya pel Sí els va portar al 40%.

 

  • Així, el vostre objectiu seguir és els passos d’Escòcia i celebrar un referèndum?

No és el tema prioritari actualment, però si hi comences a pensar... Ara mateix, tenim la covid, precarietat, salaris baixos, el canvi climàtic... i una part de la resposta a aquests problemes és la independència per poder-los abordar com cal.

No pensem en fer la independència la setmana que ve, serà un procés llarg, però avui dia em sento més confiat que ho aconseguirem d'alguna manera. La forma no serà la clàssica del segle XIX, amb exèrcits i batalles a la frontera; serà més com el model de Suècia, Noruega...

Bàsicament, perquè creiem que podem fer moltes coses bastant millor. Hi ha una dita filosòfica, que els meus amics catalans deuen conèixer molt bé: “Cap país és ben governat pels seus veïns”. Gal·les és un país molt més d’esquerres, i ecologista. Si ho compares amb Anglaterra pots veure la diferència; i les polítiques es fan des del punt de vista de Londres, no de Gal·les... per això, sent independents podem assentar les nostres prioritats.

 

  • La posició del govern de Boris Johnson, però, no és gaire partidària a permetre que les nacions del Regne Unit puguin decidir sobre aquests temes. No és així?

Cert, el govern britànic s’ha tornat més unionista. En els darrers tres anys han dut a terme una política de “totes les quatre nacions com una”. I estan preparant polítiques unionistes, com la centralització dels ferrocarrils a Londres. Així, si vols viatjar del nord al sud de Gal·les, hauràs de passar per Anglaterra. Molt poc realista!

  • I què ha canviat perquè el 2014 es permetés fer un referèndum a Escòcia i ara hi hagi aquest nou paradigma?

Molta d’aquesta reacció s’ha produït com a resposta a l’èxit del Partit Nacionalista Escocès (SNP), que va tornar a triomfar en les darreres eleccions. Això ha fet que les dinàmiques en la política hagin canviat de l’eix esquerra-dreta a l’eix unionista-nacionalista en certa manera.

Madrid va decidir callar la pregunta i posar els polítics a la presó. Aquí, en canvi, no crec que la gent com jo de Gal·les o Escòcia correm cap perill d’acabar empresonats

A Gal·les, per exemple, estem negociant amb els verds per crear una aliança d’esquerres en algunes circumscripcions. I ara això obre un nou escenari pel partit laborista: pactaràs amb nosaltres o t’aliaràs amb la dreta unionista?

 

  • I els conservadors, creu que podrien arribar a impedir des del govern britànic el segon referèndum que Escòcia demana?

Políticament no poden permetre-s'ho, però legalment sí. I Boris Johnson ja ha dit que no reiterades vegades. Però en el passat van dir en el cas d’Irlanda del Nord, per exemple, que si hi hagués una clara petició per unificar-se amb el sud, permetrien un referèndum. Així doncs, hi ha un principi per un lloc i un altre completament diferent per un altre?

 

  • Però creu que podrien arribar a l'extrem del que es va viure a Catalunya, durant el referèndum de l’1 d’octubre i el que ha passat després?

Jo vaig ser a Catalunya pel referèndum, vaig veure la Guàrdia Civil irrompre en un col·legi, van colpejar la gent... Madrid va decidir callar la pregunta i posar els polítics a la presó. Aquí, en canvi, no crec que la gent com jo, de Gal·les o Escòcia, correm cap perill d’acabar empresonats. La cultura política és diferent. Si la petició d’un referèndum per Escòcia és clarament forta i duradora, al final no podran negar-s’hi. I totes les enquestes mostren que almenys la meitat vol votar sobre la independència d’Escòcia. A més, en les eleccions, es va veure clar el suport que té l’SNP. Per tant la evidència per convocar un referèndum és forta.

 

  • A Catalunya, en canvi, la celebració del referèndum va portar els polítics independentistes catalans al Tribunal Suprem. Vostè també va seguir el judici?

Sí, vaig ser a Madrid un parell de dies. Tot i que no parlo castellà ni català i no sabia ben bé què estava passant, vaig pensar que era simbòlicament important ser-ne testimoni. El que més em va sorprendre va ser que hi hagués dos fiscals de Vox. Increïble! El cas és que l'Estat va processar els polítics catalans en nom dels seus opositors polítics. Ho trobo estrany, per no dir una altra cosa. El fet que fossin processats en primera instància ja és un error filosòfic. La situació hauria d’haver sigut: “Volies la independència? – Sí – Està bé, això és política”

 

El diputat Hywel Williams va exposar el judici als polítics independentistes catalans a la Cambra dels Comuns, a Westminster. "Vaig plantejar un punt d'ordre des de Plaid Cymru sobre els dotze líders catalans jutjats simplement per organitzar un referèndum democràtic sobre la independència de Catalunya. Aquestes persones pacífiques són presos polítics retinguts contra els seus drets humans per creure en l'autodeterminació de Catalunya", va compartir Williams en una piulada el febrer de 2019. 

 

  • I ara, com valora la situació actual, després de la concessió dels indults?

La impressió que tenen alguns és que s'està solucionant, però crec que en realitat la situació està lluny de resoldre's. Encara hi ha 300 persones amb sancions que han de pagar multes; els dirigents que han posat en llibertat és de manera condicional, Carles Puigdemont segueix a l'estranger...

El cas és que l'Estat va processar els polítics catalans en nom dels seus opositors polítics

Entenc que les relacions són millors ara que els socialistes tenen el control, però sé que encara és difícil, i la perspectiva de la independència catalana encara està sense fer-se realitat. No tinc clar si la situació avança cap endavant o cap endarrere.

 

  • I com creu que s’hauria de resoldre?

No estic qualificat per dir si hauria de ser d'una manera o d'una altra, però veig els arguments i puc veure les similituds amb els de Gal·les. Per això estic al costat de l'independentisme català. Em sembla claríssim donada la història de Catalunya, la seva cultura, la seva llengua, fins i tot el seu estat econòmic. És el dret de Catalunya ser un país independent, tenir la clau de casa vostra.

 

  • Vostè ha sigut des de fa temps una de les veus internacionals per la causa catalana, sobretot des de Westminster, com a president del grup pluripartidista sobre Catalunya

He estat compromès amb Catalunya des dels anys 1980, sobretot pel tema de la llengua. Després del 2017 em van fer president de l'All-Party Parliament Group (APPG) perquè l’anterior president va perdre el seu escó. El suport internacional és important, és bo tenir-ho, i això ho hem proporcionat des de l'APPG. Crec que vam elevar el perfil de Catalunya a la Cambra dels Comuns, i d'alguna manera també al Regne Unit, sobretot a Gal·les. La gent d'aquí és més conscient. Els qui parlen gal·lès tenen més consciència de Catalunya que la gent que no, pel tema de la qüestió lingüística.

 

  • Quina és la situació del gal·lès avui dia?

La qüestió de la llengua sempre ha sigut un gran tema a Gal·les, i també ha sigut un impulsor de l’independentisme. Precisament em vaig iniciar en política als anys setanta per la lluita per la llengua. Des d’aleshores les coses han canviat. Ara, tenim una llei que equipara el gal·lès a l’anglès i, tot i que la seva aplicació és pobre en moltes àrees, està canviant la percepció que en té la gent i està creixent.

A la zona on visc, a Arfon, un 75% de la població parla gal·lès, i la llengua s’està rejovenint: un 95% dels infants el parla. La idea que és una llengua de gent vella ja no és així i el govern de Gal·les s'ha marcat l’objectiu d’aconseguir arribar al milió de parlants. [Actualment es comptabilitzen 883,300 parlants, gairebé un 29% de la població de Gal·les]

 

  • Tot i que el nombre de catalanoparlants és significativament més gran, la tendència a Catalunya és a la inversa. Com ho heu fet perquè, tot i l'amenaça de la globalització a les llengües més petites, el gal·lès hagi crescut gairebé un 1% en el darrer any?

Si hi penses, estem al costat d’un dels països més imperialistes i agressius del món, i la seva llengua és la llengua global. Hi hem estat convivint durant molts i molts anys i encara tenim la nostra llengua. Hi ha un proverbi xinès que crec ho descriu: si comparteixes la gàbia amb un tigre, aprens a caminar molt suaument.

La campanya per la llengua ha sigut petita però molt popular, i promoure la televisió en gal·lès ha estat al centre dels esforços. El S4C crea molts programes, els emet en hores puntes...

També tenim una cultura molt lliure, des de literatura al rock. La gent pensa que en els països amb llengües minoritàries la música indígena és la més popular; amb gaites, i homes amb grans barbes i grans panxes... i a Gal·les hi ha gent jove amb texans i samarretes, que toquen rock and roll però és en gal·lès.

Jo dic que fins i tot si el que es porta ara és una porqueria, volem porqueria, però en gal·lès, si us plau.

 

  • I des de Londres, la defensen?

Fins i tot els conservadors diuen que estan a favor de la llengua gal·lesa, tot i que les accions reals són una altra cosa... per posar-te un exemple: si vols fer l’examen de conduir, el pots fer en gal·lès i esperar cinc o sis setmanes, o el pots fer l’endemà mateix en anglès.

Ara, pel que sé, la postura política envers al català és ben al contrari; està dividida i els partits espanyols hi estan en contra. A Gal·les fins i tot el partit d’extrema dreta utilitza el gal·lès en els seus fulletons, com si Vox fes servir el català (riu).

Els partits britànics no estan en contra del gal·lès, o almenys això diuen. Però tot i això hi ha molta feina per fer.

 

Imatge principal: El diputat de Westminster Hywel Williams, en un acte del seu partit, Plaid Cymru. / P.C.