Durant setmanes prèvies a l’inici de la invasió russa d’Ucraïna es posava molt d’èmfasi que Rússia no podria provocar una guerra a Ucraïna perquè precisament eren com “germans” o bé part d’una mateixa família. Alguns s’esforçaven a remarcar aquest vincle familiar per aferrar-se a la impossibilitat de presenciar una nova guerra. D’altres, potser ho subratllaven per despistar. El cas és que, després d’una guerra a gran escala al cor d’Europa, el sentiment i la identitat d’Ucraïna ha viscut canvis. Uns canvis que, evidentment, no s’han presenciat d’un dia per l’altre, i alguns ja fa temps que respiren.
❌ Ucraïna, guerra de trinxeres i foscor: on som un any després?
❌ Por i ansietat per viure la guerra a Ucraïna: "No oblidaré mai el so d'un míssil passant-me per sobre"
“Encara hi ha molt de l’època de l’antiga URSS en la identitat ucraïnesa. I això es veu en aspectes de la percepció d’Ucraïna com a país, internament, però també en política exterior”, explica Liudmila, membre del personal de la Universitat Nacional Petro Mohyla del Mar Negre, en conversa amb ElNacional.cat. “Això és una conseqüència d’una llarga influència russa sobre Ucraïna i els ucraïnesos, la presència d’agents especials russos a Ucraïna i també la doctrina de la ‘Pau Russa’. Rússia està reescrivint la història d’Ucraïna dient ara que no existeix. Que va ser creada per Rússia. Avui, Ucraïna està lluitant per la seva identitat i independència com mai”.
“La identitat ucraïnesa és el que està passant avui, un sentit de pertànyer a una nació que està sent construïda. Estem patint pels nostres valors, uns símbols i unes propietats que es distingeixen entre la gent ucraïnesa, la comunitat ucraïnesa i la cultura dels altres”, detalla Vitalii, membre de la Universitat Nacional Užhorod. “És entendre que hi ha unes tradicions que estaven inherents en els teus avantpassats”. Insisteix que “hi ha gent que encara lamenta el col·lapse de l’URSS i que recorden com era de bona la vida soviètica, quan acaben els estudis i tenien una feina que els durava gairebé tota la vida”. En aquest sentit, explica que “costa una mica més de 30 anys canviar les elits polítiques que tenen una visió més europeista i no la mentalitat soviètica”. Així, subratlla que “la gent que ha nascut després de la independència d’Ucraïna, seran els que seran capaços de tenir un rol polític en aquest sentit”.
L’efecte de la guerra en la identitat ucraïnesa
Una opinió present en molts professors universitaris. Larisa Mistik, professora associada de la Universitat Estatal Nizhyn Gogol, argumenta que la guerra fins i tot podria haver accelerat aquest procés. “Potser no només ha accelerat, sinó que ha completat el procés de deixar enrere els temps soviètics. Ara, aquesta herència està associada amb Rússia com a estat terrorista, amb el món rus com a font de pobresa, ignorància i propaganda”.
🗣️ Norris: "És com si la guerra a Ucraïna s'hagués convertit en un 'si no ho puc tenir, ho arruïnaré tot'"
❌ Dels focus de l'Europa League a l'exèrcit ucraïnès: el periple d'un directiu del Zorya Lugansk
Preguntat per una definició precisa sobre la identitat ucraïnesa, Miroslav, estudiant de la Universitat Estatal Nizhyn Gogol, a la regió de Txerníhiv, ho té clar: “Patiment”. Creu que sempre ha estat un “patiment”, tot i que confia que una victòria podria aportar una mica de “descans”. “La població va començar a manifestar-se o veure’s més patriòtica el 2014, quan sorties al carrer, sempre podies trobar-te amb banderes ucraïneses. Amb el temps es va anar perdent. Però el 2022, tot aquest sentiment va tornar amb molta força. No hi ha un punt de retorn, ara només endavant, no hi haurà un Minsk 3 (referint-se als acords de Minsk), tothom està preparat per escalar-ho fins a guanyar”.
“Al principi de la guerra, la gent estava en xoc i vivia un temps d’incertesa. Després, la moral i el patriotisme van fer-se un lloc, i també l’odi contra el Kremlin, que va augmentar exponencialment”, detalla Vadim, de la mateixa universitat. “Encara hi ha alguns elements que continuen enquistats, fruit de la Unió Soviètica, però no tenen per què ser dolents, alguns són part de la mateixa identitat. Això sí, algunes coses caldria que fossin erradicades”.
Andrii Plokhotinuk, estudiant de tercer curs de relacions internacionals a la Universitat Nacional d’Odessa, ressalta que “ser ucraïnès és una qüestió de memòria”. “Crec que no hi ha ni punt de comparació entre el que era sentir-se ucraïnès abans de la guerra i ara. El 2014, era un intent de fer-ho tot ràpid, amb menys sang. Els agents russos buscaven un punt feble. Durant anys, des del 2000, hi havia una màquina política per preparar els locals per a la invasió. Potser si haguessin tingut més anys, haurien preparat millor el terreny. O no”. En aquest sentit, constata que la revolució del 2014, coneguda també com la Revolució Taronja va suposar un pas important i va demostrar que “Ucraïna estava llesta per sortir de la influència russa i va ‘forçar’ Rússia a moure’s del poder tou (és exercir el control de les accions de les persones mitjançant elements culturals com el llenguatge, les expectatives i les imatges) al poder dur (concepte que es refereix al poder nacional basat en mitjans militars i econòmics) i fer servir la força militar”.
Imatge principal: Un home sosté una bandera ucraïnesa a Kíiv, Ucraïna / Efe