Rússia és un país complex. O potser ho és el seu líder, Vladímir Putin. Per què als russos els agrada? Com pensa la societat? La periodista i activista russa Ielena Kostiutxenko (Iaroslav, Rússia, 1987) posa una mica de llum en una realitat desconeguda per a molts. Va començar a treballar de periodista als 14 anys i va ser llegint Anna Politkóvskaia –periodista del Nóvaia Gazeta assassinada a trets quan tornava de fer la compra a l'ascensor de casa seva– que va decidir que volia seguir els seus passos i treballar en el mateix lloc. Va ser la primera a escriure sobre la banda punk Pussy Riot. Ha escrit sobre diverses guerres, ha cobert les guerres de Txetxènia i ha parlat amb moltíssims supervivents de la matança de Beslan. Va publicar també reportatges sobre les atrocitats de l'exèrcit rus a Ucraïna, amb la invasió a gran escala el 2022. Amb un estil fresc, desenfadat –i personal, de vegades–, El meu país estimat (La Segona Perifèria, 2025) permet fer-se una idea clara del país que va deixar Borís Ieltsin i la nostàlgia perduda pel camí. Kostiutxenko ha estat detinguda i agredida diverses vegades pel seu activisme a favor dels drets de la comunitat LGTBIQ+. Viu a l'exili, i a l'exili ha estat on ha patit un intent d'enverinament. Tot i això, no té por de morir. La valentia i la determinació traspuen en cada paraula que pronuncia. Cada detall es col·loca sobre la paraula precisa per donar el significat buscat. En definitiva, un llibre imprescindible per saber una mica més sobre la Rússia de Putin i una conversa per no perdre'n detall.
És Rússia un estat feixista?
Ho és. Malauradament. Estava creixent lentament com a tal, però ha florit amb la guerra. Putin necessita trobar enemics externs i interns. Com a extern ha agafat Ucraïna, els Estats Units recentment. I com a enemic intern ha escollit les persones LGTBIQ+, els defensors dels drets humans, periodistes. Hi ha ucraïnesos que viuen a Rússia que són reprimits per aquesta maquinària repressiva que tenim de culte als líders. Una creença natural que estem dividits entre homes i dones i la influència de l'Església.
Al llibre menciona com és de diferent la percepció que té la seva mare de Rússia a través de la televisió, un gran canal de propaganda, i la informació que té vostè. Com funciona això a Rússia?
La nostra propaganda està molt ben fonamentada i sofisticada. Funciona a nivells molt diferents. En el passat, la propaganda era garantir la veritat, però ara es tracta més de la devaluació de la veritat com a concepte. La veritat no existeix en general. Per descomptat, l'objectiu principal de la nostra propaganda és fer creure a tothom que Putin té raó, però si falla, el següent objectiu que aconseguim seria posar en dubte la ment de la gent. Com podria estar equivocat Putin? Si això també falla, la propaganda insistirà que, d'acord, pots dir que Putin s'equivoca, però després seràs reprimit. I aquí la propaganda funciona al costat de la repressió. Si això també falla, d'acord, creuràs la teva veritat, però els altres russos no estaran d'acord amb tu. La propaganda funciona a molts nivells, no és només a la televisió, hi ha fàbriques de trolls. Són una mena d'invent rus. Oficines plenes de gent que pretén ser altres persones a les xarxes socials. Hi ha gent amb molt de talent que treballa fent això.
Com és ser lesbiana a la Rússia de Putin?
Ser dona és ser vulnerable. Ser dona i ser lesbiana és ser dues vegades vulnerable. El nostre Tribunal Suprem va decidir que el moviment LGTBIQ+ és una societat extremista i qualsevol persona pot ser definida com a tal. Tenim lleis específiques contra el col·lectiu. Però la pitjor situació és per a les persones trans. Aquestes persones a Rússia no poden tenir cap mena d'ajuda mèdica ni legal. Si es casen, el matrimoni es trenca, si tenen fills adoptats, aquests van a l'orfenat. Hi ha a Rússia unes 650.000 persones trans i les últimes investigacions sociològiques diuen que entre el 80% i el 85% pensen que suïcidar-se és la millor opció. És molt dur. També hi ha gent a la presó per formar part d'aquest col·lectiu. I aquestes persones ni tan sols són activistes, només treballaven en un bar o un club gai.
Ha investigat les condicions de les persones amb discapacitat i col·lectius minoritaris. Suposo que es deu haver trobat amb moltes dificultats. Com ha estat?
Quan treballes com a periodista independent a Rússia, mai saps quin tema serà el més desafiant, perquè no saps com funciona el sistema. Per a mi, suposo que la història més desafiant va ser quan vaig escriure sobre Norilsk i el vessament de combustible. Van ser 30.000 tones de gasoil que van vessar als rius del nord de Rússia i vaig investigar la catàstrofe. Els primers dies no vaig entendre res. Intentava tenir unes trobades amb gent i es cancel·laven. Vaig reservar un bitllet d'helicòpter per veure-ho des de l'aire, i es va cancel·lar el vol, després vaig intentar llogar una barca per veure-ho des de baix i també. Després vaig entendre que hi havia molta gent dels serveis secrets, antics policies que treballaven allà i em deien que no aconseguiria res. Fins i tot em van perseguir. Ara bé, si t'he de confessar el tema que més difícil per a mi emocionalment parlant, és el de la història de l'internat. Vaig viure en aquesta instal·lació dues setmanes. La instal·lació forma part, bàsicament, del sistema de camps de concentració a Rússia per a persones amb diagnòstic psiquiàtric i neurològic.
Quan treballes com a periodista independent a Rússia, mai saps quin tema serà el més desafiant
Són persones que no necessàriament són discapacitades. Només tenen un diagnòstic i no tenen familiars que els cuidin. Han acabat en aquests llocs i no poden sortir-ne. No en sortiran fins que morin i no tenen cap dret humà allà. No poden decidir res per sí mateixos, ni tan sols la llargada dels seus cabells, quan volen dormir o què volen menjar. Si mostren desobediència, els mediquen. Les dones són esterilitzades allà contra la seva voluntat. Després d'aquestes dues setmanes vaig quedar profundament traumatitzada. Vaig saber que 177.000 russos viuen així i moriran en aquestes instal·lacions. De fet, després d'aquest article, d'aquesta experiència, no podia negar que tenim un estat feixista. Tenim camps de concentració.
Va ser enverinada a Berlín. Té por de morir?
No. Vull dir, tots ens morirem algun dia. He trobat la meva pau. Mentre treballava a Nóvaia Gazeta, quatre dels meus col·legues van ser assassinats. Si vols treballar de periodista a Rússia, et conformes a treballar així. Ho veig com un risc laboral. Hi ha algunes feines perilloses, com la policia, els militars o bombers i metges. De vegades, malauradament a Rússia, els periodistes també. Realment, no entenc per què. Matar periodistes és la cosa més estúpida del món, perquè el periodista descriu la realitat. Si no t'agrada la realitat, tens un problema amb la gent que forma la realitat, no amb el periodista que ho descriu. Però, evidentment, algunes persones no pensen d'aquesta manera. La investigació sobre el meu enverinament encara està en marxa, no tenim notícies.
Ha cobert diferents guerres a Rússia. Com va viure la invasió a gran escala d'Ucraïna?
Quan va començar era a Moscou. No m'esperava que passés. Vull dir, mai vaig pensar que soldats russos poguessin bombardejar Kíiv. És una ciutat sagrada per als russos. La nostra civilització ve d'aquest lloc. Era a Moscou, aquella nit. Tenia somnis molt estranys. Em vaig despertar, vaig anar a fumar. Quan vaig tornar, vaig veure la meva parella mirant el telèfon i la seva cara era molt estranya. Li vaig preguntar, què passa? I ella em va dir que estaven bombardejant Kíiv i altres ciutats ucraïneses. Li vaig preguntar si érem nosaltres els que estàvem bombardejant Kíiv. I em va dir que sí. Llavors vaig anar a l'oficina i com que era la corresponsal de guerra amb més experiència en aquell moment em van enviar a Ucraïna. Hi vaig passar cinc setmanes. Vaig estar a Mikolaiv, Zaporíjia i Kherson, que en aquell moment estava sota ocupació russa.
Creu que la societat russa està cansada d'aquesta guerra?
Per descomptat que estan molt cansats perquè la propaganda fins i tot els pot explicar com seria la victòria russa. Què és això d'apoderar-se de tota Ucraïna? La gent està cansada. Està esgotada amb a situació econòmica, les repressions, la inseguretat amb el futur. Però, ara, a Rússia, no és segur expressar la teva opinió sobre aquest tema. No pots dir que hi ha guerra. A Rússia no hi ha guerra, hi ha una operació militar especial. No pots contradir el que diu el Ministeri de Defensa, hi ha lleis per això. Per tant, si es difon informació que l'estat considera falsa, pots ser condemnat fins a 15 anys de presó. També pots ser castigat per discriminació a l'exèrcit. La gent no fa grans manifestacions ni publicacions. El que hi ha són petites converses. La gent prefereix parlar del temps, sobre jardins o sobre nens. Sobre allò que no tens por o sobre el que esperes.
I quins són els sentiments cap a Trump i amb l'alto el foc? Rússia se sent més segura amb Trump?
Algunes persones, com la meva mare, senten que hi ha una oportunitat real d'alto el foc. Vol que s'aturi, hi posa una gran esperança en ell. Però la veritat és que Putin necessita aquesta guerra. No necessita aquesta guerra específicament, però necessita una guerra. Si s'arriba a un alto el foc, hi haurà una nova guerra. És com es mobilitza la societat del treball, es troba en estat de guerra o es prepara per la següent.
Quina creu que podria ser la següent?
No ho sé. Pot ser el Càucas o els països bàltics.
Els Bàltics, amb l'OTAN?
Sí, vull dir, no sé com pensa aquest home. Però el que veig és que Putin vol ser immortal. Vol entrar als llibres d'història, i per això ho farà tot. Realment no valora les vides humanes. No li importa quants russos o ucraïnesos moren. Només vol ser genial, vol ser conegut i recordat.
Com es va sentir quan es va assabentar que la Nóvaia Gazeta ja no existia?
Va ser horrible. La Nóvaia Gazeta era la meva segona família escollida. Vaig saber-ho mentre estava per punts de control. Allà no pots tocar el telèfon, ni el pots tenir a les mans perquè podria ser perillós. El telèfon no parava de vibrar i el vaig girar i tenia tot de missatges. Tot i que he de dir que continua funcionant. Periodistes que han marxat de Rússia, han fundat la Nóvaia Gazeta d'Europa. Està ressuscitada extraoficialment. No hi ha versió impresa i tampoc web. No tenim llicència de mitjans. Però la gent continua treballant i continua enviant informació a través de Telegram, que encara no s'ha bloquejat. Les altres xarxes socials estan bloquejades a Rússia ara mateix.
Putin vol entrar als llibres d'història, i per això ho farà tot
Entre els periodistes, hi ha la meva germana petita. Treballa al departament d'investigació. La manera de treballar ara és molt diferent de la d'abans. Perquè no et planifiques les coses de la mateixa manera. Si et despertes i no estàs detingut, tens un dia per endavant. Però cada vegada que surts de casa, no saps si hi podràs tornar. Estic molt orgullosa d'ella, i també preocupada, és clar. Ara hi ha uns 28 periodistes russos a la presó només per fer la seva feina. Mai no saps si a la nit seràs a casa.
És difícil.
Sí, ho és. Però s'hi està enfrontant. Ella és meravellosa. Em fa gràcia, quan parlem. Intenta donar-me suport perquè pensa que viure a l'exili és el més difícil. I jo intento donar-li suport perquè penso que el que està fent és el més difícil. Ens donem suport mútuament.