L'illa Hans és una petita illa deshabitada situada al centre del canal Kennedy, a l'estret de Nares, que està dividida entre Canadà i Dinamarca. Aquest estret separa Ellesmere (Canadà) del nord de Groenlàndia. Fins al 14 de juny de 2022, va ser un territori en disputa, però finalment es va acordar dividir-la gairebé a la meitat entre ambdós països. La part canadenca pertany a la regió de Qikiqtaaluk, a Nunavut, i la part danesa al districte de Qaanaaq, a Groenlàndia. És possible que no se n'hagi sentit a parlar, però té una història curiosa relacionada amb les tensions, el whisky i les disputes internacionals.
Una guerra alcoholitzada?
Les autoritats de Dinamarca i Canadà van celebrar l'acord signat el juny de 2022 com un moment clau en la cooperació internacional, posant fi a més de 50 anys d'una "guerra" no oficial entre els dos països. Aquesta disputa, que no va ser violenta, va incloure moments humorístics com duels de banderes i intercanvis de botelles d'alcohol, tot per un tros de terra que a simple vista no sembla de gran importància. L'illa Hans, d'aproximadament un quilòmetre d'amplada, és una illa rocosa, deshabitada, extremadament freda, de difícil accés a causa dels forts corrents que l'envolten. Vaja, no seria el típic lloc per anar-hi de vacances.
La petita illa va ser coneguda pels inuits com Tartupaluk ("ronyó" en groenlandès) per la seva forma, i durant segles va ser utilitzada pels indígenes canadencs i groenlandesos per caçar ossos polars i altres animals. No obstant això, no va ser fins al segle XIX quan els exploradors europeus i americans van intentar accedir-hi per cartografiar l'Àrtic. El guia inuit Suersaq, conegut pels expedicionaris com Hans Hendrik, va col·laborar en diverses missions i va ser qui va donar el nom a l'illa el 1872.
Durant la dècada de 1970, Canadà i Dinamarca van començar a discutir sobre les seves fronteres àrtiques. Tot i que els dos països van acordar una línia divisòria oficial al tractat de 1973, no es van posar d'acord sobre la possessió de l'illa Hans. Aquest desacord va donar com a resultat una situació de bloqueig, amb ambdós països establint fronteres en els costats oposats de l'illa. La disputa va revifar el 1983 amb la coneguda "Guerra del Whisky", quan un periodista groenlandès va informar sobre la presència d'un científic canadenc a l'illa, cosa que va desencadenar una sèrie de rituals en què es plantaven banderes i es deixaven botelles de licor, amb un efecte còmic, però que va continuar alimentant la tensió, recull la publicació National Geographic.
El canvi climàtic: el focus de la disputa?
La disputa per l'illa Hans té un component seriós, especialment a causa del canvi climàtic, les perforacions a l'Àrtic i els exercicis militars canadencs a la regió. Tot i que l'illa no té reserves minerals utilitzables, podria fer-se servir com a base per a perforacions, i el desgel de l'Àrtic fa que guanyi importància estratègica. Amb l'objectiu de resoldre les qüestions frontereres, els dos països van crear un grup de treball conjunt el 2018.
Finalment, la disputa de dècades s'ha resolt amb un acord per dividir l'illa a través d'una fissura de nord a sud, amb Groenlàndia obtenint la part més gran. D'aquesta manera, Dinamarca i Canadà celebren que els conflictes territorials es poden resoldre sense violència. El ministre danès d'Afers Exteriors, Jeppe Kofod, va destacar que la cooperació entre les persones és més important que les fronteres creades per l'home i que aquest acord és un pas positiu per a la comunitat internacional. Kofod també va fer referència a la "pressió" que exerceixen les disputes territorials violentes sobre les societats democràtiques, fent una al·lusió a la guerra a Ucraïna. Va afirmar que el resultat d'aquesta disputa pacífica demostra que la diplomàcia i l'estat de dret funcionen realment i va expressar l'esperança que aquest acord inspiri altres nacions a seguir el mateix camí.