Recorrent en cotxe les tortuoses carreteres de les muntanyes de l’Alt Atles, és habitual trobar persones de viles llunyanes que recorren quilòmetres a peu i van demanant als cotxes si els poden portar. Un senyor d’uns 50 anys ens atura. Anem camí a Imi N’Tala, una vila enterrada per la muntanya, i preguntem a l’home si es dirigeix cap al mateix lloc. “Imi N’Tala, Imi N’Tala”, repeteix assentint amb el cap. Però la segona vegada que diu el nom, esclafeix a plorar i es llança a abraçar al periodista, que ha conegut fa uns segons. Es diu Omar, viu a una altra vila, però ha perdut els seus pares a Imi N’Tala.
➕ Una setmana al cor del terratrèmol del Marroc: les 7 claus sobre el terreny
➕ “Han mort 13 familiars meus pel terratrèmol. Els veïns els hem tret de sota les runes i enterrat"
Després de vorejar les muntanyes durant una hora, finalment arribem a Imi N’Tala. Son les tres de la tarda de divendres, fa gairebé una setmana del terratrèmol i a Imn’Tala encara t’ofereixen mascaretes per combatre l’olor de mort. L’equip espanyol de la Unitat Militar d’Emergències (UME) treballa juntament amb metges i bombers marroquins, i també del Qatar, en el rescat de dos cossos que encara no s’havien trobat.
No queda pràcticament res d’aquesta vila de 880 habitants on segons els seus veïns compten fins a 90 morts. El que costa és entendre com van sobreviure tantes persones a l’esfondrament de la muntanya, que va ser el que va fer que aquesta localitat desaparegués.
“Vaig sortir corrents i vaig escapar”, explica la Malika, viuda d’uns 35 anys que ha perdut el seu fill de set. L’acompanyen altres dues dones, una d’elles amb un bebè a l'esquena, i altres petits corren per allà.
37 tombes noves fetes pels veïns
A pocs metres, fins a 37 tombes noves, fetes pels mateixos veïns amb pedra i pedra sobresortint per sobre de la terra, marcant la distància entre peus i cap, mostren la magnitud de la tragèdia. En alguns casos, la distància entre pedra i pedra és molt petita, la qual cosa vol dir que els enterrats són nens o nenes. En gairebé tots els poblats de l’Alt Atles, expliquen que van ser els veïns qui van treure els cossos de sota les runes i també qui van celebrar funerals col·lectius i cavar les noves tombes.
També va ser així a Agdourd, un poblat proper del qual ve en Jamal, jove que diu estar “enfadat” amb les autoritats per la manca de resposta. Es troba a Imi N’Tala per veure si troba els seus amics, amb els qui no aconsegueix parlar des del dia del terratrèmol. “L’ambulància va arribar al meu poble diumenge, si hagués arribat abans podria haver salvat tres o quatre persones”, diu enfadat. Al seu poblat van morir 50 persones, explica.
Amb només tres ciutats i 37 poblats rurals, que al seu temps tenen centenars de douars, aldees aïllades vinculats a la població rural, la província d’Al-Haouz és la més afectada pel terratrèmol i també on es va generar l’epicentre del sisme, a la localitat d’Ighil. Amb una població de 506.000 habitants i una superfície de 6.212 quilòmetres quadrats, segons dades del govern, hi han mort 1.600 dels 2.900 morts que ha deixat el sisme. La província de Teroudant, veïna i amb característiques similars i amb 800.000 habitants, és la segona més afectada amb 976 víctimes mortals. La resta han mort a la província de Ouarzazate i a la ciutat de Marràqueix, on oficialment han mort 16 persones.
Hi ha més de 5.000 ferits i el govern xifra en 50.000 els habitatges afectats, xifra que encaixa amb l’estimació de l’ONU de 300.000 persones afectades, ja que sis persones és una unitat familiar habitual en aquesta regió. Ara bé, a les muntanyes costa trobar algú que s’atreveixi a dormir a casa seva, per poc afectada que estigui.