Dilma Rousseff, la presidenta del Brasil, està passant pels seus pitjors moments polítics: l'oposició està decidida a fer-la fora i ha endegat un procés d'impeachment per destituir-la. Dilma, que havia arribat a una popularitat del 77% el 2012, va guanyar les eleccions amb un 42% el 2014 i darrerament ha arribat a baixar fins a l'11%. El desprestigi de la presidenta va aparellat a una recessió general del país, en tots els àmbits. Brasil ha passat en poc temps de ser considerat un actor internacional imprescindible, una potència regional amb grans expectatives de creixement, a suscitar moltes inquietuds. L'atur creix, la moneda ha caigut, la inflació es dispara.

L'herència del PT

Durant els darrers lustres, Brasil ha experimentat un creixement continuat. El governant Partit dels Treballadors (PT) havia aconseguit que la situació del país anés millorant. Els sectors més desfavorits de la població es van beneficiar d'algunes mesures significatives, com la "borsa família", un programa que ofereix ajuda econòmica a les famílies més pobres i que arriba a una quarta part de la població. Tot això s'havia realitzat sense perjudicar gaire els interessos de les empreses. Les diferències socials, de fet, continuaven essent molt grans. Però havia anat sorgint una classe mitjana, molt potent a certes àrees del país. i començava a quallar la idea que el Brasil acabaria convertint-se en un país dominat per la classe mitjana.

La fi d'un mite

Aquesta dinàmica, que generava un cert consens, s'ha trencat amb la recessió. Els ingressos de moltes llars han caigut. I les pressions per acabar amb la "borsa família" s'han incrementat. Comença a estar clar que les classes mitjanes, en lloc de créixer, tenen tendència a reduir-se. Sembla clar que el Brasil continuarà sent un país dividit entre rics molt rics i pobres molt pobres. I això ha creat molta insatisfacció.

Un sistema presidencialista

Brasil té un sistema polític presidencialista. El president és elegit per vot directe de tots els brasilers i té amplis poders. Però el president a vegades té molts problemes amb les dues cambres, la dels Diputats i el Senat, ja que en aquests òrgans és imprescindible una àmplia aliança per poder governar. Els partits minoritaris moltes vegades tenen la clau de la governabilitat, i per tant en ocasions tenen una influència desmesurada. A més a més dels partits, a les cambres s'articulen grups de pressió que són transversals i que poden agrupar a membres de diferents partits; és el cas de la "bancada agrària" (els representants de l'agronegoci, partidaris de reduir les lleis de medi ambient i de protecció als indis), la "bancada evangèlica" (els integristes de les esglésies evangèliques), o la "bancada de l'arma" (els partidaris de liberalitzar la venda d'armes al país).

Governar amb dificultats

Tot i que Dilma Rousseff va obtenir una majoria àmplia a les presidencials del 2014, el seu partit, el PT, tan sols té 57 dels 513 diputats. Amb els seus sis aliats aconseguia 198 escons, dels 513 que hi ha a la Cambra dels Diputats. En total hi ha 22 partits representats a la Cambra de Diputats. Els principals partits d'oposició a Dilma són el PSDB (Partit de la Socialdemocràcia Brasilera) i el PMDB (Partit del Moviment Democràtic Brasiler).

Un sistema federal

Brasil és un Estat federal. I això permet que en algunes zones es constitueixin feus de determinats partits. Fins i tot a algunes regions hi ha famílies que controlen la política de la regió des de fa generacions. El sistema federal afavoreix que al Senat a vegades hi hagi una majoria diferent de la de la Cambra dels Diputats, ja que hi ha certs territoris amb pocs votants que tenen un nombre relativament alt de senadors.

L'escàndol Petrobras

El 2014 la Policia Federal de Brasil va iniciar una investigació fiscal a una empresa de rentat de cotxes (Lava Jato) de Curitiba. Ben aviat van adonar-se que es tractava d'un negoci destinat, bàsicament, al blanqueig de diners. A través d'aquesta investigació ben aviat la policia va adonar-se que bona part dels diners a blanquejar procedien de Petrobras, l'empresa petroliera estatal brasilera. Davant les dificultats per estirar el fil i arribar als responsables darrers del negoci, la fiscalia va recórrer a la "delació premiada": els implicats que confessaven i delataven als altres membres del grup rebien una reducció sensible de penes.

Finançament il·legal

L'escàndol Petrobras va tenir cada cop més ramificacions. I va quedar clar que molts membres de l'elit política brasilera havien obtingut beneficis de la petroliera estatal. Aquesta empresa, de fet, havia subvencionat, simultàniament, el partit del govern i els partits de l'oposició des de feia dècades. Molts polítics que havien ocupat posicions de responsabilitat van començar a ser acusats de desviar diner públic. Entre ells, fins i tot hi ha l'expresident del país, Fernando Collor de Mello. Les investigacions derivades del cas Petrobras han afectat també a les dues grans constructores brasileres: Andrade Gutierrez i Odebrecht.

Les mobilitzacions

L'escàndol de corrupció, sumat a la recessió econòmica, ha generat molt de malestar. El PT, que tradicionalment havia controlat el carrer, ha vist amb sorpresa com l'oposició de dretes ha començat a organitzar actes multitudinaris als espais públics. Amb banderes del Brasil, i roba verda i groga, els manifestants protesten periòdicament contra el govern Dilma. Alguns, molt minoritaris, fins i tot reclamen la necessitat d'un cop militar. El PT ha mobilitzat als seus partidaris, que han organitzat contramanifestacions amb robes i pancartes de color vermell. Tot i això, també molts brasilers s'han quedat a les seves cases: cada cop hi ha més gent completament desenganyada de la política.

L'impeachment, potser legal, però no legítim

L'oposició, veient la debilitat del govern, ha decidit acabar amb la presidència de Dilma sense esperar la fi del seu mandat. Per fer-ho han recorregut a un procés de destitució (impeachment). Però per posar en marxa aquest procés, els diputats brasilers necessitaven demostrar que Dilma havia vulnerat les lleis. Els diputats han optat per acusar-la de maquillar els comptes de la legislatura anterior. Si bé això és possiblement cert, i és una mala pràctica que caldria eradicar, és obvi que és una pràctica molt comuna a governs de tot signe i de diferents països. Molts dels que ara defensen l'impeachment de Dilma havien donat suport a altres maquillatges de comptes en legislatures anteriors. I fins i tot hi ha juristes que consideren que, legalment, una acusació d'aquest tipus no pot donar peu a un impeachment.

L'acusador acusat

Qui ha impulsat tot el procés de destitució ha estat Eduardo Cunha, el president del Congrés, del PMDB. El problema és que Cunha està també implicat en el cas Lava Jato. Se li han descobert comptes milionaris a Suïssa a nom de la seva dona i es creu que aquests diners procedeixen de suborns. És un individu que podia gastar més de 5.000 dòlars en una botiga de Chanel en una sola compra. Ell argumenta que els diners procedeixen de les seves activitats privades com a empresari, però la fiscalia ho dubta. S'ha negat a deixar la presidència del Congrés a desgrat de les crítiques de molts diputats. Els seus aliats polítics li han donat suport, tot i el descrèdit que la seva figura representa per a tot el sistema parlamentari.

El futur

Tant la Cambra dels Diputats com el Senat ja han aprovat l'impeachment i sembla que el procés tirarà endavant. En cas de destitució de la presidenta, el successor hauria de ser Michel Temer, del PMDB, però és un personatge molt impopular. Ja hi ha qui proposa la convocatòria de noves eleccions, però per a això seria necessària una reforma constitucional. I sembla que els partits no estan disposats a fer-la. De fet, són molts els diputats esquitxats per casos de corrupció i tot sembla indicar que els partits tradicionals intentaran usar el poder per frenar els processos judicials contra ells. El PT intentava promoure la figura de Lula, que encara té molt carisma, però el fet que fos acusat d'enriquiment il·lícit ha desgastat molt la seva figura.

Una justícia sota sospita

En una societat profundament dividida com la brasilera, tothom és sospitós. Les acusacions de parcialitat arriben, també, a la justícia i a la policia de Curitiba, la que va destapar el cas. Se'ls acusa de ser poders fàctics aliats a la dreta "colpista" en el seu intent d'enderrocar Dilma i el PT. Se sospita de la celeritat en què actua la justícia contra els polítics del PT, que contrasta amb l'estancament global de la justícia brasilera. El problema addicional és que Sérgio Moro, el jutge que duu la part principal del cas, ha tingut un comportament poc professional: ha filtrat algunes converses gravades a polítics del PT, i ha estat vist a una manifestació en favor de l'impeachment de Dilma...

Una societat dividida

La tensió no només ha quedat en l'elit política. La societat brasilera en conjunt està molt afectada per tot aquest procés. Dilma es presenta com la defensora dels desheretats. Els seus partidaris al·leguen que el PT ha permès la millora de les condicions de vida dels humils, i creuen que aquests estan en deute envers ells i tenen el deure de votar-los, davant una dreta que amenaça els avenços socials aconseguits en els darrers anys. Per la seva banda, alguns sectors de dreta es destaquen pel seu classisme. No és estrany sentir alguns polítics que parlen de "gent que no vol treballar" o de "gent que té fills per gaudir d'ajudes socials i no treballar". Un conflicte, doncs, amb tendència a enquistar-se.