El 24 de febrer del 2022, Rússia va començar la guerra a Ucraïna. Després d'un estira-i-arronsa i de trucades amb diferents líders europeus, entre ells, el president francès, Emmanuel Macron, i amb el president dels Estats Units, Joe Biden, el president rus, Vladímir Putin, va tirar pel dret i va encetar una guerra. Dos mesos més tard, Putin va tallar el gas a Polònia i Bulgària. Una mesura que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va titllar de mesura “xantatge”. En aquell moment, el líder rus ja avisava dient que la resposta del seu país seria fulminant si els països occidentals intentaven intervenir a la guerra. De manera directa, els països occidentals no han intervingut en el conflicte, però sí que han enviat armes i material militar. Des del principi, però, han tingut clar que la guerra no passava per una intervenció directa dels països occidentals.
Ni la Unió Europea ni els Estats Units van cedir quan Ucraïna va demanar una zona d'exclusió aèria. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, buscava rebre aquesta "protecció" perquè, d'aquesta manera, si un avió hagués entrat a l'espai ucraïnès prohibit, implicaria que l'OTAN i els aliats haurien d'intentar desviar-lo, un fet que hauria implicat, aleshores, a tota l'Aliança en conflicte.
Els EUA, líders mundials de la democràcia?
El professor emèrit de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) Noam Chomsky, va dir en un seminari internacional sobre la resolució de conflictes en el marc del dret internacional davant la invasió d'Ucraïna, organitzat per la Universitat Carlos III de Madrid, que hi ha assoliments limitats en relació a la violència criminal, la misèria i la catàstrofe en potència o les sancions internacionals. Ja al mes de maig va analitzar les “regles” que caracteritzen el dret internacional i també els antecedents dels EUA i d'Ucraïna, així com la necessitat de mobilitzar-se i aconseguir una sortida diplomàtica. Segons la seva opinió, l'única possible tenint en compte el patiment dels ucraïnesos i una possible escalada fins a un holocaust nuclear.
Ja aleshores, Chomsky, recull el blog rebelion.org, exposava que el que haurien de fer els EUA és participar en esforços diplomàtics per posar fi a l'atac i plantejar un programa constructiu per facilitar aquest resultat. Així, això passaria perquè Ucraïna no s'adherís a aliances militars, ni albergués armes, ni executés maniobres amb forces militars hostils. Un estatus, al cap i a la fi, semblant al de Mèxic. Però res d'això està passant ara per ara, i ja fa un any que la guerra va començar.
El cas és que, tal com destacava un article d'El Confidencial del mes de maig passat, els Estats Units sempre s'han vist com a cap del món democràtic. I la guerra d'Ucraïna hauria reforçat i posat més èmfasi del que ja van comportar la Segona Guerra Mundial, que va portar al país a combatre els totalitarismes nazi i feixista, i també en la mateixa Guerra Freda, que va enfrontar Rússia i els EUA en un conflicte silenciós. Ara, sembla que torna a adoptar el paper d'auxiliar Europa davant la violència russa. En aquest sentit, és cert que els Estats Units deriva alguns beneficis materials de la seva intervenció, com un increment de les exportacions a Europa de gas natural. Però incorre en despeses militars i, sobretot, pateix les conseqüències de la dislocació que per a l'economia i el comerç mundials ha portat aparellada la guerra, especialment abundants després de la crisi del coronavirus.
En aquest cas, ningú sap què hauria passat amb una segona administració Trump, que a més de donar prioritat a Amèrica amb el seu America First, tenia vincles forts amb Putin. Pel que fa a la UE, com a ens internacional podia destinar una part del seu pressupost en acció exterior a la promoció de drets humans, igualtat de gènere o similars. Ara bé, és sabut que la política exterior europea és un repte, i molts experts coincideixen en catalogar-la d'inexistent. Així, era sabut que la UE coixejava en acció exterior, i que el que tenia era més aviat una política comercial, tal com destacava el mateix article. Per tant, sancions a Rússia i ajuda econòmica a Ucraïna han estat els hits més destacats. Els estats membres són els que han hagut de fer un pas endavant pel que fa a l'enviament i suport armamentístic.
Enviament d'armes i suport militar a Ucraïna
Malgrat les dificultats de base, tant els Estats Units com països membres de la Unió Europea, alguns d'ells també de l'OTAN, han accedit a enviar armes a Ucraïna. Des del principi, tots dos actors han enviat suport, ajuda i armament a Ucraïna. La polèmica de les últimes setmanes ha estat al voltant dels tancs Leopard 2. Ucraïna n'ha demanat, però a Occident hi havia reticències. Després d'un estira-i-arronsa i bloquejos d'Alemanya, finalment s'ha donat llum verda a l'enviament. I està previst que arribi en les pròximes setmanes i mesos. Són diversos països de la Unió Europea que han accedit a l'enviament d'aquests tancs i juntament amb els Estats Units, s'ha autoritzat a subministrar Ucraïna amb HIMARS, sistemes de defensa Patriot, tancs Challenger i Abrams, a més a més dels Leopard 2.
Ara bé, aquests enviaments han fet saltar les alarmes, perquè a Rússia no han caigut gaire bé i ja ha advertit que l'enviament d'aquestes armes, implica tant els EUA com a l'OTAN i, per tant, la majoria de països de la UE. El dret internacional, de moment, empara els països que ajuden a Ucraïna a defensar-se amb armes. I, en conseqüència, no es consideren part del conflicte. La línia vermella, per dir-ho d'alguna manera, seria enviar personal militar al conflicte. Així, per no travessar aquesta línia, tant els EUA com la UE han volgut deixar clara la seva política de no-intervenció en aquest conflicte.
Durant unes setmanes, s'ha vist com Occident havia frenat l'enviament per temor a una nova escalada del conflicte. Especialment, els enviaments dels tancs Leopard i els sistemes de defensa Patriot. Tot i això, el rebombori que han ocasionat les últimes trameses, segurament no seran les últimes. La guerra no té previst acabar aviat. I menys, després que s'hagi filtrat que una ofensiva per capturar el Donbass sencer podria durar fins a dos anys. Les forces d'intel·ligència plantegen que Rússia podria estar plantejant una ofensiva a la primavera o fins i tot abans. En els últims dies, també ha pres força l'acumulació de tropes i concentració al Donbass. Ucraïna tem un nou atac fins i tot abans del dia de l'aniversari de la guerra.
Potser aquest nou temor i el reclam d'Ucraïna de necessitar més armes per frenar les tropes de Putin va propiciar una visita al president dels EUA, Joe Biden, el passat mes de desembre, i al Regne Unit i a Brussel·les a principis d'aquest mes de febrer. Zelenski volia agrair el suport, però també va voler aprofitar les visites per fer més peticions armamentístiques. Unes visites que no van agradar al Kremlin, que va respondre amb ofensives i llançaments de míssils després que el president ucraïnès retornés a Kíiv.
Els EUA, clars vencedors de la guerra d'Ucraïna
Ara per ara, no és possible saber com acabarà la guerra d'Ucraïna i tampoc si el país podrà recuperar el territori que ara està sota control de l'exèrcit rus. El que sembla bastant clar, però, és que els EUA podrien acabar sortint guanyadors d'aquest conflicte. Tal com destaca un article de La Vanguardia, la Casa Blanca ha apujat el to i ara, els discursos de Biden en relació amb la guerra estan plens d'ambició i ja no s'oculta la fal·lera d'assegurar la sobirania d'Ucraïna. En aquest sentit, l'Administració Biden està segura de voler debilitar Rússia perquè no torni a suposar una amenaça als seus veïns.
⭕ Podria acabar Rússia com un estat pària?
Un objectiu assolit en part. Les sancions nord-americanes i europees han deixat Rússia més aïllada i, en conseqüència, més dèbil. Els llaços amb Occident són gairebé inexistents i s'ha frenat en sec el seu creixement. Putin, per la seva banda, intenta treure pit de la situació i assegura que Rússia no necessita ningú. Ara bé, l'amenaça nuclear sempre ha estat i continua sobre la taula. En aquest context, caldrà veure aleshores, quin serà el paper dels EUA i la UE: mantenir-se a l'espera, continuar donant suport militar i econòmic a Ucraïna o intervenir en el conflicte d'una manera més directa.
Imatge principal: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, saludant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el passat 9 de febrer, durant la visita del líder ucraïnès a Brussel·les / Efe