Acord sense precedents entre la Unió Europea i el Regne Unit. L'objectiu era desbloquejar la situació al voltant del Protocol d'Irlanda, el punt de més fricció sobre el Brexit i d'aquesta manera suavitzar les tensions generades després de la sortida del Regne Unit de la UE. I aquest acord, ha arribat aquest dilluns. Bàsicament, el que s'ha segellat és l'encaix d'Irlanda del Nord després del Brexit. Un protocol, no exempt de polèmica, que dissipa el camí per a una futura relació entre el Regne Unit i la UE després de fer-se efectiu el Brexit. D'on surt la polèmica? Doncs bàsicament a dues realitats. D'una banda, la política, és a dir, la pau a Irlanda del Nord i l'econòmica, que diu que l'illa d'Irlanda és part de la UE, però no ho és una part del nord de l'illa, que forma part del Regne Unit. 

El nou marc Windsor

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han aconseguit tancar aquest acord dilluns. L'anomenat marc Windsor, perquè el pacte s'ha segellat en aquesta ciutat, té l'objectiu de preservar aquest equilibri delicat de l'acord de pau de Divendres Sant amb l'IRA, segons ha destacat Sunak. I a més, també protegirà les "aspiracions i identitat" dels habitants d'Irlanda del Nord. 

En aquest sentit, l'acord reduirà els controls de duana dins del Regne Unit i facilitarà així els intercanvis comercials sense establir una "frontera dura" entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, que pogués posar en perill els acords de pau. Una de les grans pors que hi havia sobre la taula des que va començar a sonar el Brexit. 

Von der Leyen ja ha dit que aquest acord no només "beneficia als habitants d'Irlanda del Nord i dona suport a totes les comunitats que celebren la pau a l'illa d'Irlanda", sinó que reforça les relacions entre la UE i el Regne Unit. 

La "frontera dura", el que la UE i el Regne Unit volien evitar

Irlanda del Nord va patir un conflicte entre el 1968 i el 1998, que va enfrontar els anomenats unionistes, de religió protestant majoritària, partidaris de preservar els llaços amb el Regne Unit; i els republicans, en la seva majoria catòlics i minoritaris, que eren partidaris de la independència o bé de la integració de la província a la República d'Irlanda, tal com recorda la BBC. La conflictivitat va acabar amb l'acord de pau firmat el Divendres Sant a Belfast, que va posar punt final, però contempla com a condició que no hi hagi fronteres físiques a l'illa. Per aquest motiu, quan el Brexit es va posar sobre la taula, es van disparar les alarmes en aquest sentit, perquè ningú volia de nou una frontera dura que provoques de nou conflictivitat a l'illa o aixequés de nou el conflicte. 

Què ha provocat el Brexit entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda?

Com no podria ser d'una altra manera, el Brexit ha afectat la relació entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. Abans del Brexit, la venda de béns i serveis es feia amb poques restriccions perquè tots dos territoris formaven part del mercat comú europeu, és a dir, hi havia les mateixes normes. Amb el Brexit, però, la cosa canvia. Amb la sortida del Regne Unit de la UE es van haver de posar en marxa una sèrie de controls. Cap de les dues parts volien que aquests acords es fessin entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord perquè aquesta activitat no comportés perill per a l'acord firmat.

Què canviarà aquest nou acord?

A la pràctica no gaire cosa. Segons van explicar el mateix Sunak i Von der Leyen en una roda de premsa posterior, el tractat simplement implementarà sistemes per facilitar els controls a través del Mar d'Irlanda. Això sí, hi haurà canvis en el tractat de sortida que el Regne Unit i la UE van acordar fa tres anys. L'acord estableix un sistema de carrils verds i vermells entre Irlanda del Nord i el Regne Unit, destaca el portal 20 minutos. Pel carril verd, aniran les mercaderies cap a Irlanda del Nord, sense controls de rutina. Mentre que pels carrils vermells hi aniran mercaderies que vagin a Irlanda del Nord. Aquestes sí que tindran controls i tràmits de duana. D'aquesta manera, les fronteres quedaran establertes al mar, i no pas entre els dos territoris. Aquest protocol va ser ideat per evitar una frontera física entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. I, per tant, la frontera comercial de la UE està al mar. 

 

Imatge principal: el primer ministre britànic, Rishi Sunak, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen / Efe