El Brexit està a punt d'arribar a un dels punts més importants del trajecte. El pròxim dimarts 12 de març es votarà al Parlament britànic l'últim acord de Brexit de la primera ministra britànica, Theresa May. A hores d'ara, res sembla indicar que alguna cosa s'hagi mogut en les majories parlamentàries des de mitjans de gener, quan May va veure com el seu primer acord de Brexit era rebutjat a Westminster per 432 vots contra 202.
Passi el que passi el dia 12, el Brexit encara donarà molts maldecaps als britànics. Si l'acord és aprovat, fet molt improbable segons tots els indicis, el Regne Unit abandonarà la Unió Europea el dia 29 de març, data límit fixada a l'inici de tot aquest procés. Els britànics marxarien, doncs, amb un acord i seguirien negociant fins el desembre del 2020, moment pel qual haurien d'haver arribat a un acord permanent amb la UE en temes de vital importància per ambdues parts: com és el cas de la frontera entre les dues 'Irlandes'.
Ara bé, què passarà si el Parlament rebutja el nou acord de May? Amb tota probabilitat la cambra on rau la sobirania dels ciutadans britànics afrontarà una votació el dia següent, és a dir, el dimecres 13 de març, en què els diputats haurien de votar si estan disposats a que el país abandoni la UE el dia 29 sense acord. De no voler tampoc abandonar la família europea sense acord, hi haurà una tercera votació el dijous 14 de març en què els diputats hauran de decidir si volen que el govern britànic demani a Brussel·les un aplaçament del Brexit.
En cas que el Parlament opti per aplaçar el Brexit, aquest fet podria tenir dues lectures. Si l'acord fos rebutjat per un estret marge, May podria utilitzar aquest fet per fer un últim intent de pressionar la Unió el pròxim 22 de març, dia en què està prevista una cimera europea.
Si, com ja va passar fa menys de dos mesos, l'Executiu britànic perd de forma contundent la votació, s'obren fins a set alternatives diferents: més votacions d'hipotètics futurs acords del Brexit en els pròxims mesos, una sortida sense acord, la convocatòria d'eleccions, un nou referèndum -mesura que ara té el suport del Partit Laborista-, un nou procés de negociació entre Londres i Brussel·les, una moció de confiança a May o, fins i tot, la cancel·lació del mateix Brexit.
Qui diu què en el Brexit?
Qui sembla haver canviat menys en la seva postura inicial és el sector més conservador del partit de Theresa May, que està format per un centenar de diputats. A hores d'ara, els euroescèptics segueixen rebutjant l'acord de May i asseguren anhelar una sortida sense acord. En aquesta mateixa posició es troben els unionistes nord-irlandesos.
Tots dos grups insten May a retirar l'anomenada 'salvaguarda' irlandesa: una frontera suau pactada entre Londres i Brussel·les que eviti un procés de desestabilització a la regió. La mesura no agrada als euroescèptics, ja que la veuen com un atac a la unitat del Regne Unit, ja que Irlanda del Nord quedaria en un estatus diferent del de la resta del país.
Per altra banda hi ha els laboristes, que ara ja de forma oficial donen suport a un segon referèndum si el pla de May falla, tot i les reticències del seu líder, Jeremy Corbyn. Els laboristes, però, arriben també amb certa divisió a aquesta votació. Una delegació del partit estaria negociants amb conservadors moderats l'"opció noruega", que suposaria un Brexit suau que retingués el Regne Unit a la unió duanera. Per altra banda, una altra delegació laborista estaria negociant amb el ministre designat per la sortida de la UE, Stephen Barclay, donar suport a l'acord que es votarà dimarts a canvi de sotmetre'l a un referèndum.
Finalment hi ha els conservadors a favor de May, els quals, evidentment, volen que s'aprovi l'acord que presentarà el govern perquè rebutgen frontalment una sortida desordenada de la Unió Europea.