El clima de la Terra està canviant ràpidament. Concretament, la temperatura de la Terra. Aquesta està augmentant i també la freqüència dels incendis forestals i sequeres. En altres zones, els temporals i tempestes són cada vegada més intensos i fins i tot s'accelera el ritme del desglaç de les glaceres. Aquest estiu ha estat una bona prova d'això i també aquest inici de setembre, amb els terratrèmols del Marroc i el temporal Daniel que ha arrasat Líbia. 

Mirant enrere, entre el 2000 i el 2019, les glaceres del món van perdre al voltant de 267 gigatones de gel per any, tal com destaca el portal The Conversation. La fosa de les glaceres contribueix a l'augment del nivell del mar (que actualment creix aproximadament 3,3 mil·límetres per any) i a més perills costaners, com ara inundacions i erosió. Ara bé, el mateix article assenyala que els canvis en el clima no només poden influir en els perills a la superfície de la Terra.  Els aiguats recents i glaceres donen pistes que sota la superfície de la Terra també passen coses, com per exemple, terratrèmols i erupcions volcàniques. 

La temperatura de la Terra afecta les pluges 

Una atmosfera més càlida pot retenir més vapor d'aigua, fet que posteriorment condueix a nivells més alts de precipitació. Curiosament, els geòlegs han identificat durant molt de temps una relació entre les taxes de pluja i l'activitat sísmica, destaca el mateix article de The Conversation. A l'Himàlaia, per exemple, la freqüència dels terratrèmols està influenciada pel cicle anual de precipitacions de la temporada de monsons d'estiu.

Les investigacions revelen que el 48% dels terratrèmols de l'Himàlaia tenen lloc els mesos més secs previs al monsó —març, abril i maig—, mentre que només el 16% passa a la temporada del monsó. Durant la temporada de monsons d'estiu, destaca el mateix article, el pes de fins a 4 metres de pluja comprimeix l'escorça tant verticalment com horitzontalment, estabilitzant-la. Quan aquesta aigua desapareix a l'hivern, el “rebot” efectiu desestabilitza la regió i augmenta el nombre de terratrèmols que es produeixen, ressalta l'article.

Líbia i el Marroc, castigats

El Marroc va patir el passat dissabte un terratrèmol de magnitud 6,8, i ha estat el més fort que ha viscut el país des de 1900. Tal com destaca el National Geographic, la regió del Marroc, com moltes altres zones arreu del món, està subjecta a forces tectòniques que, de vegades, poden alliberar energia en forma de terratrèmols. El Marroc és a prop de la convergència de diverses plaques tectòniques importants: la placa africana i la placa euroasiàtica.

En aquest context, la mateixa publicació constata que l'africana abasta gran part del continent africà, parts de l'oceà Atlàntic i Índic, i l'euroasiàtica, gran part d'Europa i Àsia, estenent-se des de l'Atlàntic fins al Pacífic nord. Per tant, aquesta convergència és una àrea intensa d'activitat geològica, un fet que podria comportar aquests moviments sísmics, ressalta l'article.

En el cas de Líbia, el temporal es va convertir en un medicà

La paraula medicà, que fusiona els termes Mediterrani i huracà, posa nom a un fenomen que podria ser cada vegada més freqüent. La meteoròloga Mar Gómez explicava en un altre article del National Geographic que els medicans són "un tipus de baixes o ciclons en superfície, l'aparença visual i mecanisme intern de funcionament dels quals és molt similar al d'un cicló tropical, però sense que el seu origen sigui en latituds tropicals". En aquest sentit, Gómez insistia que "l'aire fred en altura en contrast amb el mar càlid és un dels ingredients necessaris per a la formació d'un medicà". El resultat és que, a hores d'ara, les autoritats de Líbia pronostiquen el pitjor: la xifra de morts podria ser superior als 20.000.

 

 

Imatge principal: Marràqueix / Efe