Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, celebra aquest dimarts eleccions i no està del tot clar qui podria ser el guanyador. Els habitants del territori inuit estan convocats a les urnes, debatent-se entre les seves ànsies d'independència i els desitjos de mantenir el seu benestar, enmig de l'interès dels Estats Units per adquirir aquesta illa àrtica.
L'únic sondeig publicat fa més d'un mes, i amb un 30% d'indecisos apunta a un triomf del partit socialista Inuit Ataqatigiit (IA) del president Múte B. Egede amb el 31%, per davant del socialdemòcrata Siumut. Tots dos partits van governar junts els últims tres anys, encara que retrocedirien diversos punts respecte als comicis de 2021. El Demokratiit seria la tercera força, amb gairebé el 19%, desbancant al Naleraq, el partit que més vol trencar els llaços amb Dinamarca, malgrat que també pugen diversos punts. En cas de complir-se aquest escenari, el IA i el Siumut podrien repetir coalició de govern, essent aquestes dues les úniques forces que han encapçalat executius groenlandesos des de la implantació de l'autonomia el 1979, modificada el 2009 per a ampliar el marc de competències i incloure el dret d'autodeterminació.
Aquests Seran els comicis que més expectació han generat dins i fora de Groenlàndia, en els quals voten prop de 43.000 persones per a triar els 31 escons del Inatsisartut, el parlament groenlandès, per l'interès continu del president dels Estats Units, Donald Trump d'annexionar-se aquest territori glaçat.
L'interès de Trump per l'illa plana sobre els comicis
El reiterat interès de Trump per fer-se amb Groenlàndia ha sobrevolat la campanya electoral i ha obligat a posicionar-se a les principals forces polítiques, que de manera majoritària s'han oposat als seus desitjos. En la seva última intervenció a les seves xarxes socials aquest diumenge, Trump ha mostrat el seu suport a què Groenlàndia decideixi el seu futur, prometent seguretat i "bilions de dòlars" en inversions.
En una entrevista a la televisió pública danesa DR emesa aquest dilluns, però gravada abans de les últimes declaracions de Trump, el president Egede ha apujat el to i ha demanat "respecte" als Estats Units, a més de defensar un govern "robust", que construeixi una base econòmica sòlida per a avançar cap a una independència "sense data fixa". Ara per ara, l'economia groenlandesa depèn en gran manera de Dinamarca, que aporta al voltant del 40% dels ingressos d'aquesta illa de gairebé 57.000 habitants que viuen en 2,2 milions de quilòmetres quadrats, en un 80% cobert permanentment pel gel, i en la qual la pesca suposa el 90% de les seves exportacions.
El rebuig a Trump ha estat majoritari entre els polítics i la població: encara que la majoria aposta per la independència, el 85% dels groenlandesos no vol formar part dels Estats Units, segons un sondeig recent. El Siumut, tradicional dominador de la política groenlandesa, és qui més ha sofert la influència de Trump i del repunt en la discussió sobre la independència, que secunden totes les forces parlamentàries, encara que els liberals d'Attasut ho fan amb matisos. Durant la campanya aquesta formació socialdemòcrata ha enviat missatges ambigus respecte a la relació amb els Estats Units i pel camí ha perdut a Aki-Matilda Høegh-Dam, una de les dues diputades groenlandeses al parlament danès.
L'impacte de l'onada taronja
Høegh-Dam s'ha unit al Naleraq, que també ha sumat a les seves files Qupanuq Olsen, la influencer groenlandesa més coneguda, que publica vídeos en anglès sobre la cultura inuit. El Naleraq és la força política amb més presència a xarxes socials i els seus partidaris, abillats amb peces de color taronja, s'han fet notar en els debats electorals organitzats per la televisió pública KNR, recorrent les principals poblacions.
Aquesta formació de indepentista amb un marcat discurs populista, ja ha participat com a soci menor en dos governs anteriors, l'última vegada amb el IA el 2021, però la coalició només va durar un any després de diverses polèmiques, com la idea del seu líder, Peli Broberg, que només persones d'origen inuit podrien votar en un referèndum d'independència. És el partit més a favor d'estrènyer llaços amb els EUA, amb qui vol signar un tractat de lliure associació a canvi de diners i seguretat, encara que ja aquests compten amb una base a Groenlàndia, que podria augmentar, gràcies a un acord amb Dinamarca de fa set dècades.
Els groenlandesos estan més preocupats pel benestar
La independència, a la qual cap força política s'ha atrevit a posar data concreta, no ha estat la qüestió més rellevant en la campanya, on el benestar han tingut més protagonisme. D'acord amb un sondeig del diari Sermitsiaq, el 85% dels groenlandesos creu que la principal tasca del pròxim Govern ha de ser solucionar els problemes en sanitat, finances i habitatge. Les deficiències sanitàries i en educació són un dels motius que expliquen per què el nombre de groenlandesos que resideixen a Dinamarca ha augmentat un 23% des de 2008, fins a uns 17.000. La majoria d'ells no podran votar demà, ja que és necessari tenir residència fixa a Groenlàndia sis mesos abans, excepte en excepcions com els estudiants o els diplomàtics.