El moviment independentista escocès continua creixent a les urnes. La setmana passada, els escocesos van tornar a confirmar el seu suport pel projecte independentista del partit nacionalista escocès (SNP, per les seves sigles en anglès) en les eleccions locals. El partit de la primera ministra Nicola Sturgeon va tornar a ser el clar vencedor dels comicis, amb un total de 453 regidors, 22 més que en les anteriors eleccions. 

Els resultats confirmen que el projecte independentista no s'ha desinflat tot i la derrota en el referèndum de 2014 i la sortida de la Unió Europea amb el Brexit. Juntament amb els verds, amb qui l'SNP ha pactat el full de ruta per celebrar un referèndum abans que acabi el 2023, el nombre de regidors independentistes a Escòcia ha crescut un 8,4% respecte a les anteriors eleccions. I amb aquest escenari, tot hauria de començar a caminar ja perquè el poble escocès pugui decidir d'aquí a un any si vol convertir-se en un estat independent.

El camí cap a un segon referèndum escocès

En les darreres vuit eleccions, tant locals com nacionals, l'SNP s'ha configurat com la proposta preferida dels escocesos. Pel que fa a l'àmbit local, ja fa cinc eleccions que manté un creixement constant que l'ha portat a consolidar-se com la força més votada. En aquests moments, el partit nacionalista té un 37% dels regidors a Escòcia.

La nova victòria a les urnes el passat 5 de maig constata els suports al projecte de l'actual govern escocès, que entre altres promeses té per bandera celebrar un referèndum d'autodeterminació abans que s'acabi l'any 2023. 

Les coses han canviat molt des que ara fa vuit mesos Sturgeon va fer aquesta promesa. Però la primera ministra d'Escòcia ha assegurat que tot i que a nivell internacional els esforços polítics estiguin centrats en la guerra a Ucraïna, això no altera la seva previsió que l'any vinent es convocarà el segon referèndum sobre la independència.

Per això, les bases independentistes ja es preparen per arrancar amb força la campanya pel Sí a finals d'aquest mes de maig. Aberdeen, la tercera ciutat més poblada d'Escòcia, serà l'amfitriona d'un gran acte del moviment independentista el 29 d'aquest mes. Polítics, com el president de l'SNP Michael Russell, acadèmics i persones del món cultural donaran el tret de sortida a la campanya pel referèndum d'independència del 2023 amb l'objectiu sobretot de convèncer indecisos - entre un 7 i un 10% dels electors. De moment, les enquestes d'opinió donen una ajustada victòria a l'unionisme: el No guanyaria amb un 47% dels vots, segons el darrer sondeig de The Scotsman.

Per altra banda, encara queda una altra variable per saber si d'aquí a un any els escocesos podran tornar a les urnes: el vistiplau del govern britànic. De moment, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ja ha dit en reiterades ocasions que no n'és partidari. La darrera, el 18 de març en la conferència dels conservadors i unionistes escocesos també celebrada a Aberdeen. "Ara no és el moment", va refermar, fent-se ressò de la posició de la seva predecessora, Theresa May. 

La situació de l'independentisme a Gal·les

Tot i l'oposició de Londres a permetre que el poble escocès voti sobre la independència, els moviments a favor de l'autodeterminació al Regne Unit continuen més forts que mai.

A Gal·les, el principal partit nacionalista és el Plaid Cymru que encara que no té una proposta de referèndum a l'horitzó tan definida com a Escòcia, sí que defensen una nació galesa independent de Londres. En l'àmbit local, tot i perdre alguns regidors en les passades eleccions, es mantenen com el segon partit polític amb més representació, amb 202 regidors, només per darrere dels laboristes (526).

Victòria històrica a Irlanda

Però el 5 de maig ha quedat marcat al calendari de la història política recent per la victòria del Sinn Féin a les eleccions a l'Assemblea d'Irlanda del Nord. Per primer cop des que aquesta institució va néixer el 1998 amb l'Acord de Divendres Sant, el partit partidari de la reunificació de l'illa d'Irlanda ha guanyat per davant del Partit Unionista Demòcrata (DUP, per les seves sigles en anglès).

Després d'anys amb els partidaris de continuar al Regne Unit al capdavant del govern, el programa del Sinn Féin aposta totalment pel contrari. La seva proposta per al futur govern defensa un “procés democràtic que permeti a tothom, nord i sud, participar en la planificació i preparació del canvi constitucional” a través d'un referèndum d'unificació.

Quan aquesta proposta sigui ferma, els acords de pau determinen els governs irlandès i britànic s'haurien de reunir per acordar la data de les votacions. El copresident del partit conservador, Oliver Dowden, va dir en una entrevista a la cadena de televisió Sky News que "si hi ha una opinió nacionalista de majoria sostinguda a favor d'una Irlanda unida, s'hauria d'expressar en un referèndum". "Això va més enllà del poder del govern del Regne Unit i hem de permetre que passi", va defensar.

Tanmateix, les coses no són tan fàcils. El DUP no permetrà amb tanta facilitat que el panorama polític a Irlanda del Nord prengui aquest camí. Segons els acords del 1998, el govern d'Irlanda del Nord només pot ser de coalició entre dos partits grans que representin diferents comunitats del territori. Ara bé, des del DUP ja han assegurat que no formaran govern si no s'enretira el protocol del Brexit, i la seva postura ha impedit que aquest divendres l'assemblea es posés d'acord per elegir el portaveu de la cambra.

Des que es va fer efectiva la sortida del Regne Unit de la UE, entre el nord i el sud d'Irlanda hi ha una frontera flexible que no requereix controls, ja que això aniria en contra dels acords de pau. Aquesta situació, però, ha provocat que a efectes pràctics hi hagi controls per mar entre el Regne Unit i Irlanda del Nord. Una situació que els partits nacionalistes partidaris de la corona britànica, com el DUP, no veuen amb bons ulls i volen que el govern de Londres trenqui el protocol per no tenir un estatus diferent que la resta dels ciutadans britànics.

Des de Brussel·les, ja han advertit que una acció unilateral per part del Regne Unit per deixar d'aplicar el protocol "simplement no és acceptable". "Estic convençut que només les solucions conjuntes funcionaran. L'acció unilateral, que de fet deixa d'aplicar un acord internacional com el protocol, simplement no és acceptable", ha denunciat el vicepresident de la Comissió Europea encarregat del Brexit, Maros Sefcovic, aquesta setmana.