La història de l'independentisme escocès té els seus orígens mil anys enrere, quan els reis d'Anglaterra volien convertir els nobles d'Escòcia en els seus vassalls, cosa que va provocar innombrables conflictes i disputes. Des d'aleshores la idea que Escòcia sigui un Estat plenament sobirà ha passat per moltes etapes: des de la seva pràctica extinció fins al moment on es troba ara: fregant superar la barrera del 50%.

I tot i que l'únic referèndum que s'ha fet va ser fa relativament poc, el 2014, moltes coses són les que han canviat des d'aleshores, les quals podrien haver acabat d'impulsar l'independentisme a aconseguir el 50% necessari per convertir Escòcia en un Estat independent. El 2014 els partidaris del 'Sí' es van quedar amb el 44,7% dels vots, mentre que els favorables al 'No' van guanyar el plebiscit amb el 55,3% dels vots.

Imatge de l'inici de la campanya del referèndum del 2014 / Foto: Efe

Per un moment va semblar que aquella derrota dels independentistes tancaria el tema "per tota una generació", termes amb què Edimburg i Londres van segellar el pacte per fer el referèndum. Però dos anys després va arribar un altre referèndum, el del Brexit, que va tornar a evidenciar les diferències entre Escòcia i Anglaterra. Si els primers van optar per quedar-se a la Unió Europea (el 62%), els segons van apostar massivament per marxar-ne, fita que es va assolir el febrer de l'any passat.

La difícil sortida del Regne Unit del Club dels 27 va despertar un altre cop les ganes de l'independentisme escocès de fer un nou referèndum, conscient que la majoria de la nació havia votat en contra d'abandonar la UE. De fet, la reacció a les enquestes va ser immediata, en qüestió de mesos l'independentisme va passar del 41% al 48% dels suports.

 

Gràfic: Maria López Moya

L'altre gran impuls que ha rebut el suport a la independència ha estat la pandèmia de la Covid-19. Si només el 22% dels escocesos aproven la gestió que ha fet el primer ministre britànic, Boris Johnson, fins al 61% valoren positivament la de la seva primera ministra, Nicola Sturgeon, que gairebé sempre s'ha avançat al líder conservador a l'hora d'aplicar les restriccions. Això també queda reflectit a les enquestes, on es pot veure com mentre el 'Sí' a la independència s'ha enfilat fins a superar el 50%, el 'No' ha arribat a caure al 39%.

Si Sturgeon revalida o amplia la majoria al Parlament de Holyrood i força Johnson a convocar un segon referèndum, tot sembla indicar que el marge serà molt més estret que el 2014. L'eficàcia en el procés de vacunació i els buits sobre la viabilitat econòmica de la independència jugarien a favor de l'unionisme, mentre que la bona gestió del govern escocès i tots els problemes derivats del Brexit ho farien a favor de l'independentisme.

L'SNP, 14 anys al poder

Si tot va segons el previst el Partit Nacionalista Escocès (SNP) es consolidarà encara més al poder, després de portar ja 14 anys governant. Des del 2007 el partit que ara lidera Sturgeon ha esdevingut la primera força a la Cambra. De fet, les úniques vegades que no ho ha estat va ser durant les dues primeres eleccions autonòmiques (1999 i 2003), en què es va imposar el Partit Laborista, formació que des de Downing Street va impulsar l'anomenada 'Devolució de poders', que va restituir el Parlament d'Escòcia.

En els darrers anys, el Partit Verd Escocès, també partidari de la independència, s'ha sumat a l'SNP, reforçant la majoria independentista i augmentant la pluralitat del moviment. En les eleccions d'aquest dijous encara hi haurà un nou partit a les paperetes. Es tracta d'Alba, la formació de l'exprimer ministre Alex Salmond, tot i que la majoria d'enquestes preveuen que no obtindrà representació.