Els partits nacionalistes de Nova Caledònia (Oceania) no aniran al referèndum d'independència programat pel pròxim 12 de desembre. Després de setmanes de malestar amb el govern francès per la data de la consulta, tots els grups partidaris del "sí" s'han posat d'acord per no anar a les urnes i han animat a la militància a "quedar-se a casa". A principis de mes, un dels líders sobiranistes va explicar que "no ens sentim apel·lats per aquest referèndum, ja que no es donen les condicions sanitàries i socials perquè hi hagi serenitat i pau". En resposta a això, l'Alt Comissionat per la República a Nova Caledònia ha respost que les condicions sanitàries sí que fan possible una campanya electoral, i que el referèndum tirarà endavant tal com estava planejat. Per la seva banda, els partidaris del "no" han lamentat que el sector independentista "no estigui a l'altura" del referèndum. 

Boicot conjunt

El mes passat, els independentistes canacs van retreure a Macron que la data del referèndum coincidís amb l'inici de la campanya electoral francesa. "Aquesta actitud privarà els caledonians d'una consulta que havia de transcórrer amb una campanya electoral equitativa, amb les condicions acceptades per tots els grups polítics implicats", van explicar en una carta. Finalment, el malestar dels sobiranistes canacs, agrupats en la coalició FLNKS, s'ha materialitzat en una acció conjunta per boicotejar el tercer referèndum d'independència que se celebra a l'arxipèlag. Un dels signataris de l'acord de Noumea, Victor Tutugoro, ha confirmat que el FLNKS "no reconeixerà el resultat" del referèndum, i que el podrien impugnar davant l'ONU. 

"Els nacionalistes, tots els defensors del sí (a la independència) s'han posat d'acord per a no anar a les urnes el 12", va afirmar a principis de mes un dels seus líders, el president de la Unió Caledònia, Daniel Goa, en declaracions a l'emissora NC. "Nosaltres mantenim la consigna de no anar a votar perquè no ens sentim concernits per aquest referèndum, ja que no es donen les condicions sanitàries i socials perquè hi hagi serenitat i pau", va aprofundir Goa, qui tem que es produeixin altercats en el transcurs de la votació. 

Tercer referèndum

El govern de Macron va anunciar la celebració del referèndum després d'una reunió del Consell de Ministres el passat mes de juliol. La consulta seria la tercera d'aquestes característiques celebrada seguint l'acord entre francesos i canacs, que preveu 3 referèndums. Els dos primers els va guanyar l'unionisme. Quan es va convocar el referèndum al juliol, el portaveu del govern francès, Gabriel Attal, va parlar clarament de l'"autodeterminació de Nova Caledònia". "El govern francès es mobilitzarà per garantir el bon funcionament del referèndum, que serà el tercer previst en els acords de Nouméa, amb resultats respectats per tothom i incontestables", va indicar. 

La primera de les consultes va tenir lloc el 1987, i la segona el 2018, amb el 56,7% dels votants que van apostar per la permanència a França. No obstant això, l'acord plantejava la possibilitat de celebrar un total de 3 consultes si així ho avalaven els legisladors de l'arxipèlag. El 'no' de 2018 va ser particularment decebedor per al poble Kanak, la població indígena de Nova Caledònia.

 

Foto principal: el president de França, Emmanuel Macron / Efe